Canviem el Pla d'Educació Financera per a transformar el món
- En 2008 el Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) van començar a promoure una estratègia estatal d'educació financera: “Pla d'Educació Financera 2008-2012”. Per a donar continuïtat a aquest camí iniciat, totes dues entitats van desenvolupar un nou pla per al període 2013-2017. L'objectiu de totes dues estratègies era millorar els coneixements financers de la població de l'Estat per a aconseguir una major comoditat en l'àmbit financer.
Fa dos anys, el 2 d'octubre de 2017, el Banc d'Espanya i la CNMV van signar un nou conveni de col·laboració per a continuar desenvolupant l'educació financera a nivell estatal durant els anys 2018-2021. Aquest tercer pla tenia objectius semblants.
Enguany hem creat la xarxa Més enllà de les Finances (Xarxa Basca d'Educació en Finances Ètiques i Alternatives) i creiem imprescindible compartir la nostra posició entorn d'aquest tercer pla estatal.
Aquests plans han creat la marca “Finances per a tots” i cada primer dilluns d'octubre han optat per celebrar el “Dia de l'Educació Financera”. Per a celebrar aquest dia, s'ha desenvolupat una estratègia de comunicació digital amb l'objectiu d'arribar al major nombre possible de ciutadans. Als membres de la xarxa Més enllà del Financer ens preocupa l'educació financera que impulsaran en els centres educatius, que l'han inclòs en el currículum educatiu.
PISA (Programme for International Student Assestment – Programa Internacional d'Avaluació d'Estudiants) és un projecte de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). L'objectiu de PISA és avaluar la formació de l'alumnat al final de l'educació obligatòria. Els resultats de PISA de 2012 i 2015 van mostrar que l'Estat espanyol no arribava a la mitjana dels països que van participar en la recerca. Davant aquesta preocupació, els esforços per incorporar l'educació financera a les escoles es van intensificar.
Hem creat la xarxa "Més enllà del financer" per part de diverses institucions (Xarxa Basca d'Educació en Finances Ètiques i Alternatives), i creiem imprescindible compartir la nostra posició entorn d'aquest tercer pla estatal.
En el Programa Escolar d'Educació Financera participen més de 500 centres d'estudis, sent les entitats financeres les que realitzen la major part de les accions relacionades amb l'educació financera. En la nostra opinió, les conseqüències de les crisis financeres que hem patit i la desigualtat que s'està incrementant posen de manifest els efectes negatius que pot tenir la globalització financera. També posen de manifest les greus conseqüències que poden tenir els bancs en l'economia i el benestar de les persones.
El Codi de Bones Pràctiques per a Iniciatives d'Educació Financera, presentat en 2016, fa referència a la imparcialitat com a primer principi aplicable. No creiem que s'estigui respectant, perquè els bancs donen materials i formació als alumnes, ja que així limiten el model d'ensenyament.
Defensem l'equitat, la justícia social i els drets humans, i per això creiem que és necessari tenir una actitud crítica davant aquest model financer i davant les entitats que l'integren. Creiem que és important que destaquem quin model econòmic volem i quin lloc han d'ocupar les finances en aquest model. Perquè l'educació financera participi en el projecte educatiu, és imprescindible impulsar que el sistema financer i els bancs augmentin el seu contingut sobre els impactes humans, socials i mediambientals. I és que hem d'adaptar les responsabilitats individuals i col·lectives per a crear una societat més justa i solidària.
El sistema educatiu ha de dotar a l'alumnat de competències, caràcter crític i maduresa per a endinsar-se en un entorn on les finances tenen cada vegada més pes. En aquest nou ensenyament, el sistema financer i el sistema econòmic apareixen diferenciats, encara que les finances són instruments de l'economia. L'economia, a l'ésser una ciència social vinculada a les persones i a l'entorn, ha de ser entesa des d'una perspectiva holística i crítica: les finances no poden entendre's de forma aïllada, sense entendre el seu paper en el sistema econòmic i la seva influència.
Defensem l'equitat, la justícia social i els drets humans, i per això considerem necessari posicionar-se críticament davant aquest model financer i davant les entitats que l'integren
Per tant, hem de denunciar que l'únic objectiu del Pla d'Educació Financera és capacitar a l'alumnat en els serveis financers per a la participació en el sistema. No qüestiona aquest sistema ni l'impacte social de les accions financeres. Valora com a vàlid l'enfocament hegemònic del sistema econòmic i presenta les finances com a eines per a gestionar i assegurar les nostres accions, en nom de la llibertat. D'aquesta manera, fa totalment invisible la influència de les decisions financeres en el benestar col·lectiu.
Necessitem nous continguts i debats a les aules per a augmentar el compromís de la joventut en temes com la construcció d'estructures econòmiques i socials més justes, la lluita contra la desigualtat, la protecció del medi ambient, l'apoderament de les dones, la governança democràtica o la garantia dels drets humans.
Per això, els membres de la Xarxa Més Financera volem fer una crida a promoure una educació financera que assumeixi aquests principis ètics. Volem que es potenciï la capacitat de les finances per a transformar el món dins de l'economia real.
Irati Cifuentes, Joseba Larriba, Liher González, Ritxi Usategi Uriarte, Sebastian Gutteridge (membres de la xarxa
Més enllà del Financer).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]