Fa dos anys, el 2 d'octubre de 2017, el Banc d'Espanya i la CNMV van signar un nou conveni de col·laboració per a continuar desenvolupant l'educació financera a nivell estatal durant els anys 2018-2021. Aquest tercer pla tenia objectius semblants.
Enguany hem creat la xarxa Més enllà de les Finances (Xarxa Basca d'Educació en Finances Ètiques i Alternatives) i creiem imprescindible compartir la nostra posició entorn d'aquest tercer pla estatal.
Aquests plans han creat la marca “Finances per a tots” i cada primer dilluns d'octubre han optat per celebrar el “Dia de l'Educació Financera”. Per a celebrar aquest dia, s'ha desenvolupat una estratègia de comunicació digital amb l'objectiu d'arribar al major nombre possible de ciutadans. Als membres de la xarxa Més enllà del Financer ens preocupa l'educació financera que impulsaran en els centres educatius, que l'han inclòs en el currículum educatiu.
PISA (Programme for International Student Assestment – Programa Internacional d'Avaluació d'Estudiants) és un projecte de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). L'objectiu de PISA és avaluar la formació de l'alumnat al final de l'educació obligatòria. Els resultats de PISA de 2012 i 2015 van mostrar que l'Estat espanyol no arribava a la mitjana dels països que van participar en la recerca. Davant aquesta preocupació, els esforços per incorporar l'educació financera a les escoles es van intensificar.
Hem creat la xarxa "Més enllà del financer" per part de diverses institucions (Xarxa Basca d'Educació en Finances Ètiques i Alternatives), i creiem imprescindible compartir la nostra posició entorn d'aquest tercer pla estatal.
En el Programa Escolar d'Educació Financera participen més de 500 centres d'estudis, sent les entitats financeres les que realitzen la major part de les accions relacionades amb l'educació financera. En la nostra opinió, les conseqüències de les crisis financeres que hem patit i la desigualtat que s'està incrementant posen de manifest els efectes negatius que pot tenir la globalització financera. També posen de manifest les greus conseqüències que poden tenir els bancs en l'economia i el benestar de les persones.
El Codi de Bones Pràctiques per a Iniciatives d'Educació Financera, presentat en 2016, fa referència a la imparcialitat com a primer principi aplicable. No creiem que s'estigui respectant, perquè els bancs donen materials i formació als alumnes, ja que així limiten el model d'ensenyament.
Defensem l'equitat, la justícia social i els drets humans, i per això creiem que és necessari tenir una actitud crítica davant aquest model financer i davant les entitats que l'integren. Creiem que és important que destaquem quin model econòmic volem i quin lloc han d'ocupar les finances en aquest model. Perquè l'educació financera participi en el projecte educatiu, és imprescindible impulsar que el sistema financer i els bancs augmentin el seu contingut sobre els impactes humans, socials i mediambientals. I és que hem d'adaptar les responsabilitats individuals i col·lectives per a crear una societat més justa i solidària.
El sistema educatiu ha de dotar a l'alumnat de competències, caràcter crític i maduresa per a endinsar-se en un entorn on les finances tenen cada vegada més pes. En aquest nou ensenyament, el sistema financer i el sistema econòmic apareixen diferenciats, encara que les finances són instruments de l'economia. L'economia, a l'ésser una ciència social vinculada a les persones i a l'entorn, ha de ser entesa des d'una perspectiva holística i crítica: les finances no poden entendre's de forma aïllada, sense entendre el seu paper en el sistema econòmic i la seva influència.
Defensem l'equitat, la justícia social i els drets humans, i per això considerem necessari posicionar-se críticament davant aquest model financer i davant les entitats que l'integren
Per tant, hem de denunciar que l'únic objectiu del Pla d'Educació Financera és capacitar a l'alumnat en els serveis financers per a la participació en el sistema. No qüestiona aquest sistema ni l'impacte social de les accions financeres. Valora com a vàlid l'enfocament hegemònic del sistema econòmic i presenta les finances com a eines per a gestionar i assegurar les nostres accions, en nom de la llibertat. D'aquesta manera, fa totalment invisible la influència de les decisions financeres en el benestar col·lectiu.
Necessitem nous continguts i debats a les aules per a augmentar el compromís de la joventut en temes com la construcció d'estructures econòmiques i socials més justes, la lluita contra la desigualtat, la protecció del medi ambient, l'apoderament de les dones, la governança democràtica o la garantia dels drets humans.
Per això, els membres de la Xarxa Més Financera volem fer una crida a promoure una educació financera que assumeixi aquests principis ètics. Volem que es potenciï la capacitat de les finances per a transformar el món dins de l'economia real.
Irati Cifuentes, Joseba Larriba, Liher González, Ritxi Usategi Uriarte, Sebastian Gutteridge (membres de la xarxa
Més enllà del Financer).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Azkar! Azkar! Adi egon, ez daukat astirik eta! Ohartarazi behar zaitut, denborak agian ez baitit uzt… Pipipipi-pipipipi! Pipipipi-pipipipi!
Goiz jaiki, eguneratuta egoteko irratia piztu, dutxa hartu, ilea lehortu, orraztu, bizarra kendu edota makillatu, kafea egiten den... [+]
Ez da berria, lehen ere ezagutu ditugu horrelako egoerak. Bere garaian hartutako erabakiaren emaitzak okertzen doazenean, zuzentzeko nahiko denbora balego bezala, eta ez da egia.
Hitz politak, itxaropentsuak, euskal gizartean pozik entzuten direnak, bai, baina badut beldurra,... [+]
Azpeitiko Udalak etxebizitza hutsei ezarritako kanona abian jarri berritan –eta Euskadi osora zabal daitekeela jakinda–, etxebizitza horien jabeen eta eskuineko alderdien kexak irakurtzen eta entzuten hasiko gara. Jabetzarako Eskubidearen inguruko mantra horiek... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Martxoaren 13an lau urte bete dira Fran Balda arbizuarra istripuz hil zela. Preso, iheslari eta deportatuen etxeratzearen alde egin zuen lan, eta haren bost kidek idatzi diote gutun hau.
Zinez txalogarria, eskolako irakasle talde jakin baten borondatez, eta zenbait gurasoren inplikazioz, A ereduko ikastetxe estigmatizatu bat D ereduko eskola bilakatzeko abian jarri duten prozesua Gasteizko Judimendi auzoan. Honela, posible egiten ari dira Araba, Bizkaia eta... [+]
2025-2026 ikasturterako matrikulazio kanpaina hasi baino bi aste lehenago, Hezkuntza Saileko arduradunengana jo genuen, itunpeko eskoletako gelen ituntze maila ez delako egokitzen demografiaren jaitsierara eta indarrean dagoen lege esparrura.
Hiri gehienetan arazo orokorra... [+]
1986. urtean Espainiako Estatuak NATOn jarraitzearen aurkako botoa eman zuen euskal gizarteak. Denborak ematen duen perspektibak oraindik ez du azaldu zeintzuk izan ziren gizartearen arrazoi sakonak gerra erakundean parte hartzeari uko egiteko.
Felipe Gonzálezen... [+]
Martxoaren lehenengo lanegunarekin batera, komunikabideetan azalduko ez diren aldaketak etorri dira EHUn. Azken Lan Publikoko Eskaintzaren ondorioz, ehunka langile –arlo tekniko eta administrazio zerbitzutakoak– orain arte okupatzen zuten lanpostutik atera eta beste... [+]
Bolo-bolo dabil energia berriztagarrien hedapenaren inguruko eztabaida. Sarri askotan, iritsi den proiektu zaparrada desordenatuak eragindako artegatasunak bultzatuta, albiste zein iritzi-artikulu mordoaz gain, hitzaldiak, eztabaidak, mahai inguruak, bideo emanaldiak eta abar... [+]
Lagun asko sumatu dut kezkatuta euskaldun gero eta gutxiagok ahoskatzen duelako elle-a. Haur eta gazte gehienek bezala, heldu askok ere galdu du hots hori ahoskatzeko gaitasuna, idatzian ere nahasteraino. Paretan itsatsitako kartel batean irakurri berri dugu: altxorraren biya... [+]
Unibertsitateko ikasleen artean, maiz topatzen ditugu beste lurraldetakoak ere, bereziki gradu ondorengo ikasketetan. Topaketa horiek badira errealitate berriak ezagutzeko bide, baita besteak entzun eta besteez ikasteko parada ere. Garapenerako lankidetzari loturiko gaiak izan... [+]
Sare sozialetan badira zenbait pertsona eragin gaitasun handikoak. Jarraitzaile ugari dute, eta euren iritziak egiatzat hartzen dira. Askok, ordea, egia barik, interes propioa edo klase baten interesak iraunkortzea bilatzen dute. Ameriketan komentokrata deitzen zaie. Alegia,... [+]
Antifaxismoari buruz idatzi nahiko nuke, hori baita aurten mugimendu feministaren gaia. Alabaina, eskratxea egin diote Martxoaren 8ko bezperan euskal kazetari antifaxista eta profeminista bati.
Gizonak bere lehenengo liburua aurkeztu du Madrilen bi kazetari ospetsuk... [+]