Els joaldunak i els personatges mitològics han obert el recorregut al carrer Autonomia de la capital alabesa. Enrere Definitivament. Pau. Solució. Pancarta de convivència amb el lema i cares conegudes que la sustenten, com el periodista Martxelo Otamendi, l'activista Garazi Hach Embarek, l'actor Patxi Bisquert, l'ex polític José Luis Elkoro, la víctima de violència d'estat Ane Muguruza, l'advocada Amaia IZKO, o els membres de Sare Bego Atxa i Joseba Azkarraga. Els familiars dels presos també han encapçalat la manifestació, que s'ha celebrat en el Palau de la sarsuela amb aplaudiments. Per darrere, desenes de milers de persones. Segons el Naiz, que cada any compta amb el seu propi relat, 67.000 persones es van manifestar com les que es van congregar l'any passat a Bilbao.

A la manifestació també han acudit representants de partits polítics, sindicats i moviments socials, així com representants dels partits polítics. Entre els partits bascos, EH Bildu, EH Bai, sortu i EA. Pels sindicats, ELA, LAB, ESK, Steilas, Hiru, EHNE, CGT, CNT i Etxalde. En l'àmbit internacional, Junts, Omnium Cultural, ERC, CUP, BNG i mes Per Mallorca. Entre els agents bascos, Bake Bidea, Bilgune Feminista, Egiari Zor, Ernai, Gure esku eta Harrera.

Acabar amb l'excepció

Azkarraga i Atxa han pres la paraula a l'Ajuntament. Atxa ha “celebrat” que en 2024 s'ha acabat “una de les principals aberracions jurídiques que han hagut de suportar els presos”, que no es tinguin en compte els anys de presó complerts a França als presos que estan en l'Estat espanyol, però que encara cal acabar amb les mesures d'excepció, dos tipus d'excepcions:

“D'una banda, fa més de 20 anys, les mesures d'excepció que es van adoptar en èpoques diferents a les actuals de la societat basca”. El principal repte en aquest àmbit és la derogació de la Llei 7/2003, que va establir 40 anys de presó. “D'altra banda, les que s'apliquen diàriament en la gestió penitenciària. Cal dir que, pel que fa a progressions de grau, permisos penitenciaris i altres models de compliment de penes, el tractament que s'aplica als presos de motivació política és discriminatori respecte al que reben altres presos”.

La xarxa ciutadana Sare ha subratllat que no demana cap mena de tracte especialitzat per als presos: “No demanem cap privilegi, sinó l'aplicació de la política penitenciària ordinària, sense excepcions, sense discriminació, sense dependre de la conjuntura política. Demanem els mateixos tractes i criteris que a la resta de presos i preses”.

Memòria i autocrítica

“És el moment de la pau, molt més que la no violència”, ha assenyalat Atxa, i ha reivindicat el “dret” a construir la convivència “entre tots”. Per a això, ha reivindicat un exercici "col·lectiu" d'autocrítica i memòria, ha criticat l'actitud dels qui en aquest àmbit només posen deures als presos, i ha demanat a l'Estat que també faci passos.

Això és una cosa que “devem a les generacions passades. Però, sobretot, hem de deixar a les generacions futures una societat millor que la que rebem dels nostres predecessors”, ha assenyalat Sare.

“Els portarem a casa”

En l'acte, el cantant i activista Lluis Llach ha cantat Txoriak de Mikel Laboa amb la guitarra de Gorka Knor, i Inés Osinaga ha posat el fermall final amb l'obra Dena dona.

Malgrat els obstacles, Atxa es mostra optimista: “Els portarem a casa entre tots, al costat dels exiliats i deportats. Avancem. Anem complint les etapes. Sens dubte, més lent del que voldríem, però anem bé”.