Projecte impulsat per la casa del poble, referent en cultiu biològic
- En 2011 es va iniciar el projecte de cultiu biològic en la Granja de Garro de Lekorne: “Els terrenys pertanyien a la Casa Consistorial i el projecte va ser creat pels càrrecs electes de la mateixa i del Col·legi Públic”, explica Argitxu Ithourria. Van partir amb l'objectiu d'impulsar el cultiu biològic, i uns 85 socis locals i pròxims formen part de la cooperativa que gestiona la finca. En el dia a dia, cinc persones treballen. Produeixen i venen verdures de proximitat a famílies, menjadors i restaurants. Mitjançant conveni amb l'Ajuntament, els llauradors poden utilitzar els terrenys del poble.
Actualment produeixen al voltant de 40 horticultors en la Granja de Garro, en les hortes exteriors i en els hivernacles: “Els hivernacles no són, no obstant això, hivernants”, ha assenyalat el fabricant. Explotació de 9 hectàrees de terreny en model biològic. A més de l'horta, en 2018 es va plantar una zona de fruiteres en la granja, principalment pomes i peres. I en 2020 van començar a produir petites plantes per a l'horta amb la finalitat de desenvolupar l'autonomia: “Abans ens feien un productor de plantes d'aquí, però això es va acabar, i pensem que comencem a fer les nostres plantes típiques”. A més de per a ells, en l'actualitat també produeixen plantes per a altres sis finques pròximes.
Venda directa i màquines hortofructícoles automàtiques
Els membres de la Granja de Garro venen directament les seves hortalisses a través de fires i cistelles, però també a través de l'aparell automàtic de distribució d'hortalisses que tenen en marxa en la pròpia granja. “A França aquesta forma de venda està molt desenvolupada: és una màquina amb unes caixes i el consumidor tria les verdures que vol comprar, paga amb targeta i s'obren les caixes”, explica. D'altra banda, a través del projecte de distribució Iparlab, creat fa un parell d'anys, també venen el producte a cantines i altres menjadors.
Mirant cap enrere, Ithourria ha valorat positivament el projecte: “Aquí també hi ha persones que compraran a superr, però en general el costum de comprar l'autòcton i el biològic està ficada en la vida de la gent”. Però, quant a la professió dels pagesos, a Ithourra el preocupa: “La nostra professió cada vegada és més difícil: el clima està canviant, hi ha més malalties, hi ha més restrenyiment… Per a produir el mateix avui es necessita més diners, i cap endavant crec que el cultiu es farà més tècnic”.
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
