Directe informa que el dilluns 10 d'octubre el CDR (Comissió de Defensa de la República) i l'Esquerra Independentista han estat vigilats massivament pel Ministeri de l'Interior espanyol. El mitjà de comunicació ha tingut accés a documents que recentment s'han considerat secrets: Més de 2.000 pàgines, constituïdes per documents d'interès " policial", especificacions de l'actuació policial i transcripcions d'entrevistes mantingudes per militants.
Segons l'estudi realitzat pels periodistes Gemma García i Jesús Rodríguez, l'espionatge partiria dels sabotatges realitzats el 8 de novembre de 2017, dia de la vaga general convocada en el context del Procés, contra les instal·lacions d'Adif, empresa encarregada de la gestió ferroviària a Espanya. De fet, l'espionatge va ser raonat a través de la recerca que es va iniciar al fil d'aquestes accions. Amb la denúncia d'un representant d'Adif en la caserna de la Guàrdia Civil, es va ordenar la recollida de dades de les antenes de telefonia mòbil BTS pròximes a la ubicació dels sabotatges, alhora que diversos agents es van infiltrar en els canals Telegram de molts CDR. Basant-se en les converses dels canals Telegram, la Guàrdia Civil va informar l'Audiència Nacional d'Espanya de l'existència d'indicis per a vincular a dos militants amb actes de sabotatge. "La intercepció de les comunicacions telefòniques d'aquests dos militants seria l'inici d'una llarga cadena d'intercepció que afectaria desenes d'activistes de CDRs de les regions de Cardededeu, Lleida, Tarragona, Granollers, Santa Coloma de Farners, Girona, Salt i Sant Antoni de Vilamajor, així com als equips internacionals de la Storia.
Paral·lelament, el BPI de la Policia Espanyola, la Brigada d'Informació Regional de Barcelona, també va iniciar un estudi sobre l'activitat dels CDRs. Aquesta recerca i la posada en marxa per la Guàrdia Civil van coincidir en l'Audiència Nacional d'Espanya el 21 de març de 2018. El BPI va incorporar a la recerca aquest dia documents sobre les organitzacions Endavant i Poble Lliure, així com informes sobre el monitoratge de l'activitat de militants de l'Esquerra Independentista. De l'encreuament de totes dues recerques conclouran que el nucli de la direcció de CDR està capitalitzat per l'Esquerra Independentista i que "l'Esquerra Independentista es presenta com una autèntica amenaça per a l'estabilitat i la pau social, ja que ha demostrat com a moviment de contraban la capacitat d'activar una resposta amb un cert grau de violència". Amb aquesta argumentació va justificar que el BPI assumís el control dels telèfons de Xavier Pellicer, Joan Teran i un militant d'Arrane (llavors portaveu d'Alerta Solidària Pellicer, avui diputat de la CUP, Teran ocupa una posició significativa en l'estructura d'Endavant-Gosen per a la Policia).
En total, 50 telèfons de titularitat de 38 militants han estat controlats pel Ministeri de l'Interior, sota l'argument de la lluita contra el terrorisme i sota la direcció de la unitat de la Policia judicial per a delictes de terrorisme, Tepol. Entre els afectats es troben els militants de l'organització d'Alerta Solidària contra la Repressió, CUP, Endavant, CDRs i SEPC Herrrialde, Sindicat d'Estudiants Catalans. Al fil de l'espionatge, la Policia ha tingut accés als comptes de militants Gmail, Twitter i Facebook, ha conegut les geolocalitzacions dels telèfons mòbils, ha interceptat trucades i missatges SMS i ha contaminat els telèfons amb un programari d'espionatge. A més, els militants han perseguit els policies vestits de carrer i els han donat balises per a la geolocalització en els cotxes. Des del punt de vista de l'interès " policial", han estat transcrites les converses mantingudes amb 150 interlocutors per les persones espiades, entre els quals es troben advocats, diputats, regidors i membres de diferents organitzacions.
L'espionatge recentment publicat va ser autoritzat pel jutge de l'Audiència Nacional d'Espanya, Diego d'Egea, Carmen Lamela i Manuel García Castelló, i pels fiscals Miguel Ángel Carballo i Teresa Sandoón. Mariano Rajoy va partir com a president d'Espanya, però no es va detenir en fer-se passar per Pedro Sánchez i nomenar Ministre d'Interior a Fernando Grande-Marlaska. L'espionatge va funcionar almenys fins al primer trimestre de 2019, segons Direct.
Els tres noms propis que apareixen en el títol d'aquest article no coincideixen amb la realitat de les persones així dites. Marc Hernàndez Pons, Dani Hernàndez Pons i Ramón Martínez Hernàndez eren les falses identitats atribuïdes pel Ministeri de l'Interior a tres agents... [+]