L'escola pròpia del poble
- Ens agradaria recordar les paraules de Joseba Sarrionandia en les primeres línies. «L'escola és el lloc on aprenem. Pot ser qualsevol lloc, com la casa, el carrer, la muntanya, la mar, el parc, la sala de cinema i tal vegada l'ESCOLA», va dir en una entrevista l'escriptora. I ho deia bé. L'Escola Pública d'Antzuola també té alguna cosa a veure amb els comptes que esmenta. Davant això, els antics alumnes de l'escola també tenim alguna cosa a dir.
Amb l'objectiu de sortir dels esquemes tradicionals i crear una escola diferent, un grup de professors va començar a posar en marxa el model pedagògic d'educació escolar que avui coneixem. També es basaven en les relacions entre els nens del poble. Des de llavors, ja han passat 38 anys. Van viatjar als Països Catalans i van conèixer diferents models pedagògics d'aquí i d'allà. I van aprendre. Es van barallar dia i nit per un model educatiu propi que ensenyés a les generacions més joves. En el camí es van reunir també alguns pares i veïns. I ho van aconseguir. Van aconseguir utilitzar pólvores màgiques i crear una recepta màgica que situï a l'alumne en el centre del procés educatiu.
Els resultats d'aquest treball els coneixem perfectament els alumnes que hem passat per ell. A vegades recordem les històries de l'escola, del professorat i de l'alumnat. Ens enorgullim d'on som i on hem après: Hem estat alumnes de l'Escola Pública d'Antzuola. Sens dubte, aquest és un model educatiu que s'adapta a les necessitats de cada alumne i alumna. Es tracta d'una metodologia que permet la reflexió de cada alumne i alumna a partir del model de projectes que se seleccionen a iniciativa dels alumnes i alumnes. Més enllà de ser un número buit, és un centre que té en compte al nen íntegrament, sense qualificació. Els professors que han treballat fins ara han sabut crear un currículum propi. Desgraciadament, és una escola que es troba en una situació crítica. Teva i meva. Del poble.
Als professors que van col·locar les primeres pedres en el model educatiu els ha arribat el moment de retirar-se. La necessitat d'un professorat fix és evident per a garantir la transmissió i mantenir el projecte. Si no, es va acabar el joc. Els ciutadans tenim clar quin és el camí per a avançar. Tenim clar que continuarem defensant el model educatiu que tenim. I ens estem movent des de petit, anem sembrant llavors per a noves generacions. No obstant això, és l'administració pública la que ha de fer el pas.
És la situació de l'escola la que ha de fer passos per a donar suport al projecte. Hauria de fer passos cap a un altre model educatiu pedagògic. Hauria d'abandonar els plans creats pel dolor i respectar l'autonomia de cada escola. I li ho demanem. Els demanem que donin suport al projecte que estimem. Els demanem que defensin el model més adequat per als quals venen. Que tinguin en compte el clam de la ciutadania. Que escoltin la nostra paraula i que tinguin en compte el que hem de dir.
En definitiva, l'escola ens ha ensenyat a reflexionar. Ens ensenya a mirar l'entorn des d'un altre punt de vista. Ens ha ensenyat a ser crítics més enllà del que ens compten com si fos veritat. Ens ha ensenyat a adaptar-nos a les situacions i, quan és necessari, a respectar i acceptar a l'entorn. Ens ha ensenyat a conèixer-nos a nosaltres mateixos i a acceptar-nos. Ens ha ensenyat a ser el que soc avui. I viure més lliure. Per això tenim clar: Donem suport al model educatiu de l'Escola Pública d'Antzuola, i tu?
Jon Mata Etxaniz i Itsaso Garmendia Egaña, en representació de 294 antics alumnes de l'Escola Pública d'Antzuola.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]