Projecte de recuperació de terrenys comunals i bosc autòcton en Bergara
- A causa de la pandèmia, cada vegada són més les persones que estan adquirint el costum d'accedir a les muntanyes pròximes i sembla que també s'està donant l'oportunitat de reflexionar sobre la situació dels nostres boscos. “La malaltia del pi ha destruït o ha deixat en molt mal estat aquests arbres, i molts d'ells s'han llevat amb la tala de la rasa que aquí és habitual”, ha explicat Ainhoa Agirrebeña Zabala, de l'associació Kukubaso de Bergara. Precisament, un grup de ciutadans preocupats per la situació dels boscos de la zona va decidir reunir-se en 2021 per a defensar una gestió forestal diferent i recuperar els terrenys comunals.
La propietat de la terra està íntimament relacionada amb el model de gestió forestal, i en el cas de Bergara aquesta relació també és clara. “Tenim moltes petites parcel·les, però en total les terres públiques són menys del 2% de les terres del poble”, explica Agirrebeña. Per això, consideren necessari recuperar els terrenys comunals per a la defensa del bosc autòcton. Però, de què estem parlant quan parlem de recuperar el bosc autòcton? El company de Kukubaso explica una cosa: “Moltes vegades ho relacionem automàticament amb les plantacions, però no té per què ser així, ja que a vegades el procés comença per deixar que la naturalesa faci el seu treball”.
Durant un any de marxa, la societat Kukubaso ha assumit la gestió de diversos terrenys mitjançant cessions, entre elles, 2,1 hectàrees cedides pels membres del caseriu Agirretxeberri. S'han realitzat plantacions en diverses parcel·les, en auzolan, sobretot d'auró i roure, però també de grèvol, freixe, bedoll i una dent. “De cara al futur, volem introduir l'art en aquesta parcel·la, on fa anys hi havia un alzinar”, afegeix el company. El grup està en col·laboració amb l'Ajuntament de Bergara des dels seus inicis i en les últimes setmanes s'ha realitzat una convocatòria per a la compra de terrenys comunals.
La importància de la pedagogia
“Des de l'associació també donem molta importància a l'àmbit de la pedagogia, tant per als nens com per als adults”, explica Agirrebeña. Treballen en aquest camp a través de presentacions, xerrades, etc., però també des de l'aspecte pràctic. “La zona on realitzem la nostra primera plantació és molt plana i està en condicions d'anar caminant pel poble, per la qual cosa vam fer una crida per a anar amb els nens. Va tenir un gran èxit”. Una labor interessant, tenint en compte que a ells els correspondrà la conservació i manteniment en el futur d'aquests boscos actualment en procés de recuperació.
A poc a poc, i fent petits passos, l'associació Kukubaso està estenent una nova manera de pensar i actuar en Bergara, juntament amb projectes similars que s'han desenvolupat en altres llocs d'Euskal Herria. “L'acostament als propietaris és més difícil, perquè portem tota una vida amb una gestió i una manera de treballar, però, en general, sentim que l'acolliment per part de la gent està sent molt bona i hi ha preocupació”, ha conclòs.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
