Quins han estat els objectius d'aquesta visita diplomàtica al Parlament Basc, al Parlament de Navarra i a l'Ajuntament de Durango?

El nostre objectiu és informar sobre la nostra situació a Euskal Herria: La guerra de Síria, les amenaces turques contra la nostra zona, la situació política... Per exemple, hem explicat que en la nostra autoadministració participen pobles kurds, àrabs, asiriano-kaldear... El nostre sistema de govern està format per pobles de diferents religions. També hem destacat la importància de la dona kurda en la revolució del nostre territori. I, per descomptat, hem demanat suport en l'àmbit polític i humanitari.

Quin ha estat la resposta institucional?

La majoria dels grups polítics ens han dit que estan agraïts i valoren la lluita contra l'Estat Islàmic, que ha beneficiat a tothom. Així mateix, la majoria d'ells han defensat el nostre model polític i l'han considerat un referent per a resoldre el conflicte de Síria. En aquest sentit, ens han dit que debatran en els parlaments com orientar la protecció econòmica i humanitària cap a la nostra zona.

És difícil parlar de la guerra de Síria sense mirar la guerra d'Ucraïna. Els mitjans de comunicació fan un seguiment tremend de les agressions russes, però no esmenten res sobre els bombardejos que els turcs fan contra vostès, com ho viuen?

És cert, però és lamentable que hi hagi guerra entre Rússia i Ucraïna, influeix a Europa i per a nosaltres tampoc és profitós. La guerra té conseqüències negatives a tot el món. A Europa l'energia i el gas són la clau i el món mira a aquesta crisi. Per això, la gent ha oblidat el que ocorre al nostre país.

No obstant això, el conflicte entre Ucraïna i Rússia sofrirà més danys, la solució de la guerra siriana es retardarà uns anys més.

No obstant això, a Catalunya, Madrid i Euskal Herria hem explicat que el conflicte europeu no ha de fer oblidar el que ocorre al nostre país. I és que, a conseqüència d'aquesta guerra, les cèl·lules de l'Estat Islàmic estan recuperant-se, la situació és favorable i tracta de reorganitzar-se. He passat tres mesos treballant la diplomatura a Europa i quan m'he reunit amb altres països de la Unió Europea, els he subratllat que la crisi d'Ucraïna pot portar a la reorganització del Daex.

Turquia aprofita també el conflicte i l'atenció entre Rússia i Ucraïna en un altre lloc del món per a envair el nostre territori. Així mateix, pretén traslladar a un milió i mig de refugiats sirians àrabs que viuen a Turquia a zones de majoria kurda per a dur a terme el canvi de composició demogràfica.

Però això no és tot. Turquia ha utilitzat les peticions d'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN contra el poble kurd i l'autoadministració del Nord i Est de Síria, signant acords amb aquests països en detriment de nosaltres.

Com afectaran aquests acords?

No és gens agradable veure que els suposadament països democràtics arribin a acords contra nosaltres. Per exemple, Suècia va prohibir la venda d'armes quan Turquia va envair a Sereciye, una ciutat que depenia de nosaltres. Recentment s'ha deixat aquesta mesura sense res i s'ha reiniciat la venda d'armes. En un altre punt de l'acord, Finlàndia i Suècia acorden no donar suport cap militar a YPJ e YPG. Finalment, en un altre punt del document, tots dos països han acceptat delegar a Turquia als individus que el seu govern considera terroristes. Esperem que no entrin en vigor.

Ha estat a Madrid, però com ha estat la relació que va patrocinar la invasió turca del govern de Pedro Sánchez en Serecnios i Tell Abyad?

No ens hem reunit amb el Govern d'Espanya, sinó amb la Comissió Exterior del Congrés i amb diversos senadors. En qualsevol cas, el treball de la diplomàcia no és fàcil ni ofereix resultats immediats. És la primera vegada que tenim una reunió tan llarga en el Congrés i al Senat.

Treballem els mateixos temes que a Catalunya i en el Parlament Basc, per exemple les nostres dificultats polítiques i humanitàries. També s'han tractat altres temes, com el del campament A l'Hol. Allí hi ha milers de membres de l'Estat Islàmic i molts són estrangers. Per tant, no és només el nostre problema, sinó internacional.

L'altre punt que hem esmentat ha estat els continus atacs i amenaces de Turquia i la seva ajuda directa a Daexi. Hem demanat a tots els grups polítics i governs que es posicionin contundentment en contra seva.

Amb motiu de la guerra d'Ucraïna, ha sortit el tema de les armes brutes, però vostès el sofreixen fa temps per part de Turquia, no és així?

Turquia utilitza tot el possible contra el poble kurd i l'autoadministració del Nord i Est de Síria. Des que creguem l'autogovern, Turquia ha utilitzat moltes organitzacions per a atacar. Al principi va ser Jabbath Al Nusra –Al-Qaeda de Síria–, després va ser l'Estat Islàmic en Kobán.

Quan va veure que no tindria èxit amb aquestes organitzacions terroristes, el mateix Turquia va envair Afri en col·laboració amb Rússia. Posteriorment, amb el vistiplau de Donald Trump, presa a Serecaniye i Girespi. Ara les ezidias, els assiris, els àrabs... Milers de persones han hagut de fugir d'aquests llocs i es troben en els campaments de refugiats. Com hi ha molta gent, en molts casos ens quedem sense lloc i vam haver d'agafar a les escoles.

A més, en els territoris ocupats per Turquia es produeixen cada dia violacions de drets humans, assassinats i segrestos. A això cal afegir l'existència d'una política sistemàtica per a generar un canvi de població. En concret, Erdogan compta amb un projecte per a la implantació d'un milió i mig de refugiats sirians en ciutats i municipis kurds. És a dir, ha demanat ajuda a les Nacions Unides i a la comunitat internacional per a executar el projecte.

D'altra banda, bombarda diàriament el Nord i l'Est de Síria, amb les seves armes i a través dels grups gihadistes. Per exemple, els drons turcs volen 24 hores al Nord i Est de Síria i assassinen a civils i a membres dels equips d'autoadministració i autodefensa. Turquia també utilitza l'aigua com a arma, ha tallat el flux de l'aigua del riu Eufrates i, per tant, hi ha milers de persones sense aigua potable.

No obstant això, Erdogan no es limita a Rojava i ataca altres zones de Kurdistan com Basur (Kurdistan de l'Iraq) o Sinjar (on l'Estat Islàmic va fer genocidi contra les ezidias). Com no podia ser d'una altra manera, haig de dir que en l'àmbit turc els representants polítics kurds són empresonats –alcaldes, parlamentaris...– i ho fa sense problemes davant el món.

El discurs d'Erdogan ha canviat a Síria i ha assenyalat que cal tornar a normalitzar la relació amb Baxar A l'Assad. Al mateix temps, l'antiga organització Al-Qaeda, Hayat Tayir Al Sam, ha assumit el control en Afrin, vencent als suposadament patrocinats per Turquia, quina lectura feu sobre aquest tema?

Turquia volia aprofitar la crisi d'Ucraïna per a ocupar dues ciutats controlades per Tal Rifaat i Mambij, SDF. No obstant això, ni Rússia, ni l'Iran ni els Estats Units es van sumar al projecte.

l'Iran, Turquia i Rússia van manifestar en la reunió celebrada a Sotxi que un altre atac no era acceptable en aquesta zona, però li van proposar a Turquia un acord amb Baxar A l'Assad per a trobar una altra solució.

Des de llavors, els serveis secrets de Turquia i Síria han mantingut reunions a Damasc, Moscou i Teheran. Finalment, si Turquia arriba a un acord, serà en detriment del poble kurd i de les forces democràtiques de Síria.

Així, per a nosaltres l'entrada d'Hayat Tayir Al Sam és fruit d'aquest acord d'Afrin.

Finalment, a l'Iran i en Rojelat, territori kurd dominat per l'Iran, s'ha aixecat la revolta i el lema principal és “Jin, Yian, Azadi” kurd, és a dir, “Dona, vida, llibertat”. Creus que és influència de Rojava?

Aquest lema és de Rojava i s'ha convertit en internacional. El que ocorre en una regió del Kurdistan influeix en unes altres. Fins que el poble kurd sigui una solució democràtica, a Orient Pròxim no hi haurà estabilitat. Nosaltres reivindiquem que el Confederalisme Democràtic pot ser una solució per a la convivència a l'Iran i en general a Orient Pròxim.