“Sanchez ha ratificat el suport d'Espanya a Ucraïna i ha cridat al sector de la defensa a ser clau en l'Estratègia Industrial Europea de Defensa”, assenyalava la pàgina web del Govern d'Espanya en la seva línia. Segons la notícia, Sánchez va mostrar el seu agraïment als representants de la indústria armera i va reconèixer la seva importància: “El Cap de Govern ha agraït als directius de les empreses de la indústria de defensa el seu compromís en un context geopolític molt complex, en el qual Espanya està treballant per a preparar-se davant les amenaces de seguretat i augmentar el nivell d'autonomia estratègica”.
Polítics i empresaris van parlar de les intencions i reptes del futur pròxim. Volen multiplicar el negoci: “Espanya vol convertir al sector en un agent clau en l'Estratègia Industrial Europea de Defensa, presentada fa pocs dies”. Per a això, van preveure, entre altres coses, incrementar el “lideratge”, impulsar la R+D o augmentar les ocupacions en els programes militars europeus. Segons la informació facilitada pel Govern en la notícia, l'Estat espanyol és el quart exportador europeu del sector armero, el vuitè mundial, amb 36.000 empleats.
"En la reunió de Moncloa van ser presents els caps de la indústria militar d'Hego Euskal Herria: Juan Ignacio López Gandasegui (Aernnova); Jokin Aperribay (SAPA); Carlos Azola (ITP Aero); i Andrés Sendagorta (SENER)"
En la Cimera van estar 24 persones de 23 empreses, totes elles homes excepte María Eugenia Clemente, d'Aciturri. Moncloa va difondre quatre fotos de la reunió, totes menys una de grup, en la qual apareix Clement donant la mà a Sánchez en primer pla.
El comerç basc de la mort també en Moncloa
La reunió de Moncloa va comptar amb la presència dels caps de la indústria militar d'Hego Euskal Herria: el president d'Aernnova, Juan Ignacio López Gandasegui; el president de SAPA, Jokin Aperribay; el president d'ITP Aeroko, Carlos Azola; i el president de SENER, Andrés Sendagorta. ARGIA ha demanat al grup antimilitarista que es pronunciï sobre el significat de la dimensió pública de la sessió, pública però limitada, ja que a penes va haver-hi cap mitjà de comunicació. Vitòria-Gasteiz ha confirmat que la imatge del 18 de març no és habitual, “els comerciants de la mort ja no s'amaguen, ni tan sols els bascos”, i ha sorprès amb la hipòtesi següent:
“Si fos una iniciativa de Moncloa, a la recerca de beneficis electorals, els caps principals d'aquestes empreses no van acudir a la reunió i van treure una foto. I Moncloa, l'amo de les imatges, obriria molt més del que ha fet. És més lògic pensar que aquests comerciants de la mort han imposat les imatges perquè la institucionalitat de l'escena, pel lloc i el personatge, ajudi a netejar la imatge dels quals fan negoci amb les guerres”.
Per part seva, Vitòria-Gasteiz ha destacat l'ambient de “amistat i confiança” entre els representants bascos que mostren les imatges. “Aquesta amistat denuncia que les relacions entre tots ells són molt més freqüents que el que mostren públicament”. Amb el suport polític concedit als empresaris de l'armament, han recordat que és habitual a Euskal Herria: “Els diferents presidents han ‘posat’ amb aquests personatges”. Aquest suport polític “impulsa” una realitat “cada vegada més greu”: “El nombre d'empreses d'Hego Euskal Herria que participen en la indústria militar en els últims deu anys s'ha multiplicat de forma molt preocupant, ja són més de 200”.
"El nombre d'empreses d'Hego Euskal Herria que participen en la indústria militar en els últims deu anys s'ha multiplicat de forma molt preocupant, ja són més de 200"
Aprofundiment en la guerra i el militarisme
Per part seva, la foto de Moncloa ha vingut en plena proliferació de missatges militaristes de les autoritats occidentals. Els líders de l'OTAN o el president de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, han donat per segur en diverses ocasions, com la guerra directa entre Rússia i la Unió Europea a mitjà termini, davant la qual han cridat a reforçar el militarisme i la despesa militar. Governs francesos i alemanys parlen de la possibilitat de restablir el servei militar obligatori. “L'amenaça de guerra és total i la societat no és del tot conscient”, va assenyalar la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, el dia abans de reunir-se amb els líders de la indústria militar en Moncloa.
La fotografia de Moncloa fa possible que els missatges i polítiques que fins fa poc no serien acceptables s'estan convertint en acceptables. “Cada vegada és més clar: les guerres comencen aquí i les de la foto són les que s'enriqueixen amb elles”, han arrodonit les de Vitòria del grup antimilitarista.
Quan llegíem en ARGIA l'article "Nens, policies, micronutrients" ens sentim molt identificats amb el que estem vivint els vitorians en el grup antimilitarista en relació amb la militarització social. Últimament, des de diferents grups i plataformes locals, ens han demanat dades... [+]
Sembla que tot està baix control, que saben com fer-nos creure tot, que mai fem el que nosaltres volem. Com si vivim en un anunci constant, diem “igualtat d'oportunitats”, i pensem que estem dient “igualtat d'oportunitats”, o el PSE diu pluralitat quan es parla de... [+]
No sé quin ambient hi ha en el sud del Bidasoa, però almenys en el nord està la paraula "guerra". En les ordres del 31 de desembre de 2023, el president Macron podria encertar amb set vegades la paraula "rearmi". Diuen que estem en la necessitat de canalitzar l'economia " de la... [+]
Han passat dos anys des que Rússia va envair oficialment a Ucraïna i tot apunta al fet que Rússia ha aconseguit avançar-se a Ucraïna. Rússia ha estat capaç d'aprofitar la indústria bèl·lica per a devastar l'economia del país, buscar una nova sortida als seus recursos... [+]
“Les empreses basques van vendre a Israel productes per valor de gairebé 200 milions d'euros en 2022 a nivell d'Austràlia o el Canadà”. “En 2023 es preveu un volum de negoci pròxim als 300 milions” (Eustat). "A Orient Pròxim, Israel és soci prioritari d'aprenentatge"... [+]