El 25 de maig, sobre dos quarts de dotze de la nit, una furgoneta va atropellar a un repartidor de Glovo i li va matar en l'acte en el centre de Barcelona. Però avui dia les coses són molt diferents. Glovo és una marca internacional a la qual diversos inversors li acaben de donar 169 milions de dòlars i que s'enfronta en els jutjats amb els seus treballadors per les condicions de treball. Ara, per tant, després de la mort d'un treballador pel servei de la indústria d'enviar menjar ràpid a casa, Glovo s'ha fet responsable d'expressar públicament el seu condol a la família i ha insistit que “activarà” en breu l'assegurança privada que té per a aquests casos.

Glovo s'ha disculpat per aquest “terrible accident”, però no ha reconegut en cap cas que el mateix accident no hagués ocorregut si la situació hagués estat d'una altra manera. Glovo anima als distribuïdors a treballar al més aviat possible, ja que l'única manera d'aconseguir diners és caminar ràpid amb bicicleta i arriscar-se a un mateix. Glovo envia als ciclistes a treballar en les hores més perilloses, és a dir, a la nit. Glovo no ofereix als seus treballadors cap formació per a la seguretat, no ofereix cap formació. Glovo és una societat en la qual viuen els membres més desesperats de la societat i per a això han de portar la seva resistència física i mental a l'extrem. No és d'estranyar, per tant, que tot això porti com a conseqüència un accident mortal. És estrany que no hagués succeït abans. La petició de perdó per part de Glovo no serveix de res si no es fa càrrec de les condicions que han originat aquest accident, ja que l'aplicació ha estat dissenyada específicament perquè els treballadors es comportin de manera perillosa.

Si no se solucionen aquests problemes i es modifica el mecanisme de l'aplicació, el penediment de Glovo és inexistent. No ho farà, no obstant això, perquè les característiques esmentades són la base del seu model de negoci. No pot. Perdria l'avantatge que li ha fet competitiu en el sector.

En el contracte que vaig signar amb Glovo, la clàusula 3.3 diu: “El Professional Independent assumeix i assumeix el risc i ventura que suposa la petició o la micro tasca. (...) [Glovo] tampoc es fa responsable dels danys materials o personals que pogués sofrir el Professional Independent durant la seva jornada laboral. Aquest haurà de contractar una assegurança de responsabilitat civil...”.

Potser en aquest cas Glovo indemnitza a la família amb l'opinió pública. Però l'única cosa important és el contracte. I el contracte diu: fes l'imbècil.

Aquesta mort és el preu de l'economia on-demand. Aquesta mort és el preu de la teva pizza.