Naroa Martínez, assessora sobre la mort i el dol en Educació Primària, veu que el tema està molt present, que genera preocupació, i que vol ajudar, però que moltes vegades no se sap com respondre a la situació.
“La mort és l'única experiència segura que tenim, tots anem a això, és part del nostre dia a dia”, i és fonamental parlar d'això i treballar el procés de dol que suposa la mort. “La pedagogia de la mort pot evitar dols patològics en els nens, perquè tot el que parlem amb naturalitat ajuda a no patologizar i a viure el dol de manera natural”, diu Martínez.
“Jo estic apagant focs, faig el que puc”
Ha iniciat una recollida de signatures en la xarxa sol·licitant formació en aquest tema per al professorat i realitzant una invitació a treballar la mort en el pla anual de cara al currículum escolar, interpel·lant als polítics del Parlament basc. En tots els centres, el professor també ha reivindicat la creació de protocols individualitzats per a l'educació de la mort i el dol, així com la posada en marxa d'un expert en el Berritzegune: “En el Berritzegune treballava sobre la mort i el dol i hi havia un expert que oferia formacions i des que es va jubilar, falta aquesta figura pública. Gairebé tots els dies acudeixen a mi professors i famílies, però jo estic apagant les fogueres, faig el que puc i si aquesta figura pública es consolida, l'ajuda seria més àmplia, arribant a més famílies i centres educatius”.
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]