Al voltant de 222 milions d'euros s'han gastat en la Loteria d'Espanya en Hego Euskal Herria, i 40 milions han estat retornats en premis
La Loteries i Apostes de l'Estat, dependent del Govern d'Espanya, ha donat a conèixer les dades de la Loteria de Nadal. Segons aquestes dades, a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa la despesa mitjana per habitant ha estat de 84,33 euros, mentre que els navarresos s'han gastat 53,38 euros, segons es pot llegir en EiTB. A la volta ha vingut molt menys: Uns 40 milions d'euros. En altres paraules: s'ha gastat cinc vegades més del recaptat en els premis en Loteria del Sud.
Encara que no estan disponibles les dades de tots els petits premis, els principals premis han deixat en Hego Euskal Herria al voltant de 40 milions d'euros, segons les dades recollides per EiTB.
Un gran premi ha deixat a Bilbao uns 20 milions d'euros i a Llodio (Àlaba) prop d'11 milions d'euros, a més dels premis de 50.000 euros en Arrasate (Abadiño, Guernica-Lumo, Pasai Antxo). A més, el segon premi ha repartit 1,25 milions d'euros a Guernica-Lumo, altres 1,25 en Leioa, i altres mil en Sestao i Getxo. El cinquè premi ha repartit en Beasain prop de 5 milions d'euros, que ha estat agraciat amb 5.000 euros. A Navarra, el tercer premi ha deixat diners a Sangüesa, Alsasua, Pamplona/Iruña i Cordovilla.
Es gasta cinc vegades més
En Hego Euskal Herria s'han gastat al voltant de 222.617.000 euros en la Loteria de Nadal de 2024. La Loteries i Apostes de l'Estat no ha facilitat dades sobre el total de diners gastats en cada territori, però sí sobre la despesa mitjana per habitant. Segons les últimes dades de l'Eustat, en la CAB viuen un total de 2,2 milions de persones i a Navarra viuen un total de 661.537. D'aquesta manera es pot calcular la quantitat global.
Qui vulgui aprofundir en el tema el pot adquirir en el reportatge Loteria, símbol del capitalisme que ARGIA va publicar en 2018. Segons es recull en aquest, “genera la il·lusió d'acostar la riquesa al poble humil i ens mostra la cara més amable de la riquesa i ens la mostra com una cosa desitjable i accessible”.
Euskal Herriko Laborantza Ganberak hogei urte bete ditu. 2005ean sorturik, bataila anitzetatik pasa da Ainiza-Monjoloseko erakundea. Epaiketak, sustengu kanpainak edota Lurramaren sortzea, gorabehera ainitz izan ditu hogei urtez. Asteburu honetan, urteroko besta antolatuko dute... [+]
Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]
Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
A la fi del passat mes de juny vam acabar la primera part del llibre Conversió de la indústria militar a Euskal Herria per a no fabricar més guerres (Adaptació de la indústria armera a Euskal Herria per a no crear més guerres). Sota el títol, s'analitza i investiga per... [+]
.jpg)
Historia errepikatzen dela idatzi zuen Marxek, “lehenik tragedia gisa, gero fartsa moduan”. Armagintzaren eta militarismoaren inguruan errepikapen hutsa ez, espiralean goraka doan buklea ari gara bizitzen, fartsatik asko duena, eta tragedian amaitzeko gero eta aukera... [+]