Informes (Radiografia de la pobresa visual infantil a Espanya, 2024. La radiografia de la pobresa visual infantil a Espanya, 2024) recull que en 2023 en la CAB hi havia 372.652 nens d'entre 0 i 18 anys. La taxa de pobresa infantil es va situar en el 20,6%. El percentatge de nens que poden sofrir pobresa visual és del 6,4%. A Navarra, el nombre de persones d'entre 0 i 18 anys era de 128.005 persones. La taxa de pobresa infantil es va situar en el 32,9% i la de la visió en el 10,2%. En comparació amb els percentatges de les comunitats de l'Estat espanyol, la CAB és la segona comunitat amb major taxa interanual, mentre que Navarresa ocupa l'habitació pitjor dada per darrere de Ceuta, Astúries i Balears.

L'associació Visió i Vida ha realitzat l'anàlisi per segona vegada des de la pandèmia. En l'informe destaca que la pobresa visual és la clau que aquests problemes de salut no produeixen dolor. S'ha posat un exemple de dentista per a la comparació. Els nens es porten abans al dentista perquè estan adolorits. En l'Estat espanyol, el 56% de les famílies no sotmet als seus fills als exàmens mèdics per a veure la vista. Segons l'informe, els nens, al no sofrir dolor, s'adapten a la situació en la qual viuen i les famílies no saben quina salut visual tenen els seus fills. D'altra banda, en aquelles famílies que tenen dificultats per a fer front a despeses imprevistes, encara que es necessiten ulleres o lents de contacte, la compra es retarda. Si es trenquen les ulleres als nens o se sap que cal augmentar la graduació, la compra queda en segon lloc.

El terme pobresa visual és un terme encunyat en la crisi 2008-2014. Per a extreure les dades de la pobresa visual, creuen taxes de pobresa amb la població que necessita ulleres o lents de contacte. Comparant els percentatges de persones que necessiten dispositius i els percentatges de pobresa, poden representar el nombre de persones que poden tenir problemes per a comprar ulleres o sotmetre's a un examen visual.