Segons l'informe d'ELA "Evolució salarial en Hego Euskal Herria: empobriment i precarietat", els salaris de la plantilla d'Hego Euskal Herria han pujat 4,2 punts menys que els preus, per la qual cosa ha sofert una pèrdua de 13.968 euros. Les dades procedeixen de la informació publicada per la Diputació Foral de Guipúscoa, ja que les altres dues diputacions basques i el Govern de Navarra no els fan públics. ELA ha observat una evolució similar en tot Hego Euskal Herria i ha estès les dades de Guipúscoa a quatre territoris.

En temps de crisi (2008-2013) no falten excuses per a reduir els costos dels sous dels treballadors, i l'informe conclou que els salaris prematurs no es recuperen en temps de creixement econòmic. D'aquell primer any a 2020 la diferència entre les persones amb salaris més baixos i les de majors ingressos ha augmentat un 33%. Actualment, els salaris més alts són 51 vegades més alts que els més baixos.

Entre els més vulnerables estan els nivells i nivells. Les dones guanyen un 23,3% menys que els homes (6.875 euros menys a l'any). D'altra banda, els migrants han cobrat la meitat del percebut per la resta de la població entre 2008 i 2020.

Segons els resultats de l'informe, els joves treballadors han estat els més colpejats en temps de crisis. Els salaris dels menors de 25 anys no aconsegueixen el Salari Mínim Interprofessional SMI. ELA ha calculat les 14 mensualitats i els treballadors d'aquesta franja d'edat van rebre 612 euros mensuals. En 2020 l'SMI era de 950 euros, 338 euros menys que l'SMI.

En comparació amb la resta d'Europa, els salaris d'Hego Euskal Herria són en general inferiors. En termes mitjans, en la CAPV descendeixen un 6,5% i a Navarra un 14,2%.

No hi ha dades oficials dels dos últims anys, però ELA s'ha basat en xifres d'inflació i ha conclòs que el poder adquisitiu s'ha reduït encara més a la classe treballadora. L'Institut Nacional d'Estadística ha obtingut les dades del segon trimestre d'enguany a través de l'enquesta trimestral de cost laboral. A Navarra i la CAPV els costos salarials han pujat menys del 2%, mentre que la mitjana de l'IPC ha estat del 9%, és a dir, 7,1 i 7,5 punts per sobre de l'increment dels costos salarials.

Amb la posada en comú de les xifres, ELA ha recollit en l'informe un llistat de propostes. En primer lloc, exigeix un salari mínim de 1.400 euros per a garantir el poder adquisitiu i l'IPC de l'any anterior. D'altra banda, establir el límit d'un ingrés màxim que tingués en compte totes les fonts d'ingressos de la persona, sobre el qual s'aplicaria un tipus impositiu del 100%

D'altra banda, sol·licita els passos a seguir per a reduir la jornada a 35 hores, amb l'objectiu de limitar en un futur a 32 hores.

Per a posar fi a la precarietat ELA demana, entre altres coses, que s'estableixi un contracte d'almenys 20 hores setmanals per a evitar la pobresa que suposen les jornades parcials, que s'ofereixin recursos per a l'estabilitat dels treballadors subcontractats o que s'estableixi una major supervisió de les condicions de treball per a garantir una bona salut laboral.