Fins ara cada tribunal provincial interpretava i aplicava lliurement l'article 17.12 de la Llei de Propietat Horitzontal. En la majoria dels casos, els tribunals van dictaminar que tots els propietaris de la comunitat havien d'estar d'acord amb la prohibició d'instal·lar més cases turístiques, la qual cosa ve a alterar la sentència del Suprem, que establia una majoria de 3/5 –tant de propietaris com de quotes de participació–.

Els jutges han analitzat els recursos interposats per diverses comunitats de veïns i veïnes de la zona. A la ciutat de Marbella, per exemple, els veïns van denunciar que els clients d'una casa turística fan molt soroll, trenquen les coses o orinen a la porta. Després de la votació 48 dels 51 propietaris es van decantar per la prohibició dels allotjaments turístics, però dues empreses del sector van portar el cas als tribunals.

Segons els jutges del Tribunal Suprem, la realitat de les ciutats amb una alta taxa de turisme mostra que l'oci i el descans són difícilment compatibles. Han explicat que la majoria de 3/5 és moderada, ja que en la resta dels casos –el fet d'haver d'acceptar la prohibició per unanimitat– no tindria sentit, ja que bastaria per a revocar la prohibició amb el vot en contra del propietari que pretengui destinar l'habitatge al turisme.