El 28 de març l'Institut Carles III, referent en estudis estadístics de salut a Espanya, ho va demostrar: “El número de morts per COVID-19 és superior al registrat oficialment a França i Espanya”. Si seguim el fil de les estadístiques que aquesta institució ve publicant des de llavors, buscant el nombre de persones que realment han mort pel coronavirus a Euskal Herria, ens trobem amb un gran desfasament tant en la Comunitat Autònoma Basca com a Navarra.

És a dir, que, segons la dinàmica de mesos i anys anteriors, han mort al Sud moltes persones més de les que s'esperaven, i que només amb els morts que les autoritats han atribuït a la COVID-19 no es pot completar aquest desfasament. Per tant, cal atribuir realment al coronavirus moltes altres morts excessives que requereixen una explicació.

En concret, prenent el termini del 22 de març al 5 d'abril, utilitzant models matemàtics per a predir la mortalitat de la població, en aquest període s'havien d'haver matat a 938 persones, però en la realitat van morir 1.774… gairebé el doble del que s'esperava. Durant aquests dies, no obstant això, les autoritats van comptabilitzar un total de 567 morts per violència masclista. “De moment –diu Berria– no es pot saber quants d'aquesta pujada estan relacionats amb el coronavirus, però les institucions han reconegut que són més morts del que han dit. És evident que hi ha moltes morts per coronavirus pendents”.

Entre el 22 de març i el 5 d'abril van morir a Navarra 588 persones, quan s'esperaven 229 en comparació amb març d'anys anteriors, un 159% més. En la CAB van morir 1.186 persones, un 67% més dels 798 morts que es podien esperar.

El desfasament és encara més pronunciat quant a la mortalitat de la gent gran. Segons les projeccions estadístiques, s'esperava la mort de 705 persones majors de 75 anys, encara que en la realitat van morir en una doble xifra, 1.424. En la franja d'edat de 65-74 anys, el desfasament en espera d'explicacions és del 73%. En la mortalitat de la població menor de 64 anys, la bretxa és menor, encara que continua sent del 31%.

Segons Berria, el conseller de Salut de Navarra, Santos Indurain, ha reconegut que existeix un vincle: "És evident que aquesta malaltia pot estar relacionada amb més morts de les que apareixen en les dades oficials de la Comunitat Autònoma Basca. (...). Hi ha una diferència a tenir en compte entre les dades confirmades i la mortalitat anòmala que cal aclarir". Per contra, el director d'Avaluació Sanitària del Govern Basc, Mikel Sánchez, ha respost als periodistes que les dades són transparents i inclouen en la llista a totes les persones diagnosticades de coronavirus, malgrat altres malalties.

A més dels danys col·laterals que una epidèmia pot causar entre les persones amb altres malalties, per a aclarir el forat entre les xifres oficials i les estadístiques, una de les claus pot ser l'absència dels test de COVID-19: que a molts morts no se'ls ha realitzat el test. Això ha pogut succeir precisament amb diversos morts en les residències d'ancians.