La societat percep els mitjans de comunicació en general com una font de comunicació. Una eina per a un relat objectiu de successos que inclou notícies de tot el món i que té tant d'abast. Però la majoria dels mitjans de comunicació actuals estan lluny d'aquest imaginari. Els mitjans de comunicació que s'estructuren en funció dels interessos i finançament de la burgesia, realitzen una lectura interessada de la realitat. Encobreixen els esdeveniments, incloent-hi els interessos ocults dels assassinats burgesos i de les guerres imperialistes, i els redacten a mig fer quan no els encobreixen, sense exposar les veritables causes i les conseqüències reals dels crims radicals. En el punt de mira, en boca de tots, poden posar un tema, poden influir en la conjuntura i adaptar-la, tenen la capacitat de canviar l'actualitat de forma interessada. L'exemple més evident dels últims temps seria el de l'ocupació. Parlen amb dades interessades, amb dades falses i manipulant l'idioma. Es reprodueix un model de periodisme sensacionalista, fomentant l'odi cap a algunes capes del proletariat, criminalitzant a la joventut i generant desconfiança general.

Els mitjans de comunicació tenen, per tant, una gran influència en el raonament social, ja que a l'ésser els principals emissors d'informació ofereixen, suposadament, un nombre suficient d'elements per a analitzar la realitat. Aquesta és la capacitat dels mitjans de comunicació d'estendre una creença generalitzada en la qual donen les claus per a analitzar la realitat. En això estan treballant també ara, per a tapar la crisi capitalista radical i

teatre de desfiguració. El COVID-19 s'està convertint en una excusa per a no acceptar la dimensió de la crisi capitalista que estem patint. La crisi ha de ser entesa com un moment per a restablir la impossibilitat de la dinàmica interna d'aquest model de producció capitalista i l'explotació del treball per a continuar en aquesta situació. En aquest context s'està duent a terme un creixement desmesurat de la tecnologia sota el model d'automatització i robotització. Però la qüestió és si seguir amb el model burgès d'organització social té sentit. Perquè estem davant una cruïlla històrica i radical: continuar organitzant a tota la societat sobre la base de la dinàmica d'acumular capital (capacitats productives, relacions socials, models de pensament, educació, sanitat, etc.), sotmetent-nos a aquesta tecnologia capdavantera, o donar cos a un procés revolucionari per un principi universal d'organització social, construint un model social que organitzi les forces productives en funció de les necessitats de la humanitat.

Dins de la primera opció, en un context caracteritzat per la crisi capitalista, s'està produint un canvi de paradigma en l'àmbit laboral. Quant a l'ocupació, d'una banda, s'observa un augment de les taxes d'atur. La taxa d'atur juvenil és terrible; una generació es condemna a la pobresa. D'altra banda, la tecnologia ha irromput amb força en la producció en els últims anys. Això suposa un canvi radical en les modalitats de treball, ja que en alguns àmbits es reduirà per complet la necessitat de la força de treball, es modificaran les maneres de fer el mateix treball i s'establirà un nou repartiment del treball entre màquines i éssers humans. Tot aquest desenvolupament tecnològic, tant d'intel·ligència artificial com d'indústria 4.0, està orientat a aconseguir un major rendiment. Perquè disminueix el cost de la producció, perquè les cadenes de producció són més productives, però també perquè el control sobre el personal és més efectiu. Però el problema no està en el fet que els avanços tecnològics siguin perjudicials per al proletariat, sinó en què aquestes tecnologies siguin un instrument qualificat per a calcigar a la classe treballadora en mans de la burgesia.

Tot això influirà també en el paradigma social i cultural, en la construcció d'un nou règim sociopolític. S'introduiran nous elements culturals, creant éssers aïllats, sense signes de solidaritat, competitius i alienats. D'una banda, aquesta expansió de la tecnologia afavorirà la difusió dels elements culturals a través de la seva integració en més territoris i d'una manera més eficient. D'altra banda, l'augment de la taxa de desocupació que es donarà necessàriament comporta una proletarització. Proletarització entesa no sols com la falta d'accés a les necessitats mínimes de supervivència (habitatge, transport, alimentació o salut). D'una banda, les formes de vida de qualitat seran inaccessibles per a cada vegada més capes de la classe treballadora, però d'altra banda, es limitarà la llibertat, es potenciarà i produirà un model alienat d'oci; en general, prevaldrà la misèria moral. Per descomptat, es negaran les llibertats polítiques per a l'organització dels treballadors, s'eliminaran els mínims necessaris per a l'organització dels treballadors, negant els resultats obtinguts a través de les lluites dels anys.

Tot això hauria de ser explicat pels mitjans de comunicació, per a estar informats dels problemes reals, per a poder afrontar el que ve amb elements crítics, per a ser conscients dels reptes que tenim com a societat, per a dotar-nos, en general, d'instruments de pensament. Vaig intentar explicar-li que la mentida té la seva ser. Que els interessos de la burgesia es construeixen i s'organitzen com a temes de conversa/debat a través de diferents institucions, també a través dels mitjans de comunicació. Davant els mitjans de comunicació sota el control de la mentida, la narrativa, la manipulació i la burgesia, els mitjans de comunicació sota el control de la classe treballadora cobren una importància vital. Hauríem d'entendre la veritat de la mateixa manera: com alguna cosa que cal organitzar. Hauríem de racionalitzar i organitzar la veritat a través de les institucions que estaran al servei del proletariat (per mitjà dels mitjans de comunicació) i, en el marc d'aquesta veritat, la societat comunista.