Heartstopper és una història tendra i bondadosa amb un final feliç –encara que reflecteix molt bé la persecució homofóbica i transfòbica o les dificultats de sortir de l'armari–, i això és precisament el que ha agraït a molta gent de més d'una edat, “perquè se'ns ha negat la tendresa homosexual”, diu un tuitero. Els primers petons i mirades, l'excitació del contacte, la presa de la mà… Són imatges plenes d'ingenuïtat, vistes en múltiples trames romàntiques, però no amb l'absolució de dos nens protagonistes. Algun fins i tot ha comentat que veure la sèrie ha estat catàrtic, perquè en comparació amb aquesta innocent història s'ha escoltat en les xarxes socials la galtada de la realitat: són moltes les persones que han tancat les seves portes a la possibilitat de viure una història com la de l'adolescència, fins que l'edat, el temps, la maduresa, la paciència… els han donat força suficient per a sortir de l'armari.

Amb referents com Heartstopper, les noves generacions tenen l'oportunitat de viure d'una altra manera la seva identitat i les seves relacions, perquè la joventut té més exemples per a interioritzar que és possible treure a la llum el que ells mateixos van haver de reprimir. Però encara que hi hagi més referents, seria bo preguntar als joves si és fàcil i còmode sortir de l'armari en l'entorn escolar actual i en la societat actual, dir a la persona del mateix sexe que t'agrada que t'agrada, sense por de que et torni.