Aquesta setmana he recollit les llavors de pèl. Les flors del cabell es van assecant a poc a poc i es prenen alternativament totes les llavors. Fa dues setmanes ja vaig reunir diverses llavors, fins que uns pocs que tenia en el vaixell es van caure a terra. Els vaig deixar allí, i aquesta setmana m'he adonat que han germinat i comencen a tirar les primeres fulles.
Si no recollim fruites o verdures, les llavors van al sòl. A vegades, dins del fruit que es podriria amb el temps (carabasses, per exemple); en unes altres, dins de les mongetes seques (pèsols o rodanxes, per exemple); i en unes altres, alliberant la llavor de la flor assecada (pèls, per exemple). Si l'espècie i la varietat estan ben adaptades a un lloc, les llavors caigudes poden donar lloc al naixement de noves plantes a l'any següent. Però nosaltres recollim les llavors per a conservar-les bé i sembrar-les i plantar-les a l'any següent, on i quan vulguem. En això consisteix l'agricultura, la recol·lecció i la sembra. I una de les claus per a la conservació de les llavors és la temperatura. Necessiten temperat o fred per a la seva conservació.
Perquè quan l'altre dia vaig veure noves plantes procedents dels pèls que queien a terra vaig dubtar. Quan recollim les llavors, només les refredem, si les robem. Robar la planta. Robant la terra. L'home i la cultura són lladres i, de sobte, el robatori és la base de l'agricultura. El nostre robatori és petit, d'acord. Si les llavors són la primera baula de la producció alimentària, l'agricultura es basa en un robatori fundacional, d'acord. És qüestió d'escala, llavors, de qüestió?
No ho oblidem. Experts i experts en robatoris de llavors són sobretot transnacionals en biotecnologia. Vandana Shiva va utilitzar fa temps el terme "biopirateria" per a designar el robatori d'aquestes grans empreses. Gran robatori organitzat, estructural de llavors. La valoració ètica del robatori és llavors qüestió d'escala. Els pirates no sempre han estat dolents dels contes, i han estat i existeixen algunes vies bastant "pirates" per a combatre la privatització i els monopolis. És qüestió d'escala, d'acord. Però, quan passem de pirates a grans lladres? Els lladres i els pagesos pirata, no oblidem que quan recollim i guardem llavors, d'alguna manera robem alguna cosa a les plantes, a la terra, als ocells i al nostre entorn. O "prendre-ho en préstec". La reciprocitat no es limita a les relacions humanes. La recollida, conservació i cura de les llavors és, per tant, de gran responsabilitat.
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.