Les llavors qüestionen alguns conceptes, la distinció i la dicotomia que estan en la base del pensament occidental modern. De fet, la llavor és la mateixa collita o aliment i matèria primera per a la següent collita. Dit d'una altra manera, les llavors poden ser, d'una banda, les mongetes, el blat de moro o les pipes que menjarem, i, per un altre, les que guardem apart i que sembrarem a l'any següent perquè amb elles puguem tenir una pròxima collita. Tenen un caràcter doble, d'alguna manera les llavors.
Però el pensament modern, capitalista i heteropatrial ha pretès diferenciar la reproducció o reproducció de la producció, oposant-se a la lògica de la producció (capitalista) de la vida. Des d'aquesta perspectiva, la producció és el treball que es realitza fora de casa i a canvi d'un salari. La reproducció, per contra, és la que es realitza per a crear i mantenir la mà d'obra necessària en el mercat laboral, sense percebre a canvi salaris, drets i reconeixement del treball "". Sembla que en realitat són dos tipus d'obres.
Doncs en mirar les llavors m'ha preguntat diverses vegades. Quan "crea" o "produeix" una llavor, què està fent, reproduint la llavor o la varietat, o produint llavor? Dit d'una altra manera, el treball de guardar llavors és un treball productiu o reproductiu? Potser quan plantem mongetes per a menjar o blat de moro podem dir que estem produint un producte que menjarem. Però quan reproduïm una llavor amb la intenció de tornar a sortir d'ella, què fem exactament? Produir? Reproduir-se? Els dos alhora?
En 1988 Jack Ralph Kloppenburg va escriure una afirmació aclaridora en el seu llibre First the seed sobre la millora i privatització de les llavors. Les llavors, en principi, tenen una doble dimensió, però les llavors híbrides i les patents de les llavors van distingir aquest doble caràcter de les llavors, ja que aquests mecanismes impedeixen que qualsevol pugui reproduir les llavors d'aquestes varietats i, per tant, són diferents les "llavors" que es venen per a sembrar o els "aliments" que es venen per a menjar. Per tant, a través d'aquests mecanismes va arribar a les llavors una mirada moderna capitalista que separa la producció de la reproducció de la vida. Però, què ocorre encara amb els aliments i llavors que no entren en aquesta distinció? És a dir, què passa cada any amb les llavors i els aliments que cadascun pot reproduir, guardar, sembrar, menjar i plantar a la seva casa? Què ocorre també amb els aliments i llavors que han crescut?
Com dic, moltes vegades que he estat amb les llavors he tingut aquesta pregunta al cap. Que fer una pregunta sense adonar-se és, d'alguna manera, caure en el parany d'aquest pensament modern dicotòmic. No és més interessant donar la volta a la pregunta i pensar què ens diuen les llavors sobre la vida, la reproducció i la producció? En les llavors que podem reproduir i conservar a casa aquestes dimensions són inseparables. Així, ara que la colonització del capitalisme i del patriarcat ha arribat fins a les llavors, de moment encara hi ha moltes llavors que s'escapen d'aquesta lògica, i la vida, la reproducció i la producció, les tres, ens mostren que formen part essencial d'un mateix procés, posant en dubte la separació entre elles. Dit d'una altra manera, les petjades ens mostren la falsa dicotomia de reproducció productiva que l'economia feminista ha posat tantes vegades en perill.
Per a l'economia feminista, com hem vist, les llavors poden ser capaces d'inspirar. També ens diuen molt sobre la reproducció. Tirant de les llavors per a reflexionar profundament sobre la reproducció, però crec que estem en les necessitats del transfeminismo... Però això ens porta a un nou camí de llavors que, de moment, deixarem per a un altre.
Udaberrian orain dela egun gutxi sartu gara eta intxaurrondoa dut maisu. Lasai sentitzen dut, konfiantzaz, bere prozesuan, ziklo berria hasten. Plan eta ohitura berriak hartu ditut apirilean, sasoitu naiz, bizitzan proiektu berriei heltzeko konfiantzaz, indarrez, sormen eta... [+]
Ohe beroan edo hotzean egiten da hobeto lo? Nik zalantzarik ez daukat: hotzean. Landare jaioberriek bero punttu bat nahiago dute, ordea. Udaberriko ekinozio garai hau aproposa da udako eta udazkeneko mokadu goxoak emango dizkiguten landareen haziak ereiteko.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]
Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Mila milioika mintzo dira agintariak. CO2 isurketak konpentsatzeko neurri eraginkor gisa aurkeztuta, zuhaitz landaketei buruzko zifra alimaleak entzuten dira azken urteetan. Trantsiziorako bide interesgarria izan zitekeen, orain arteko oihanak zainduta eta bioaniztasuna... [+]
Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko oihaneko liken eta goroldioetan. Ikerketan ondorioztatu dute kutsatzaile horietako batzuk inguruko hiriguneetatik iristen direla, beste batzuk nekazaritzan egiten diren erreketetatik, eta, azkenik, beste batzuk duela zenbait... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Magnoliak eleganteak dira. Dotoreak. Anddereak. Pontxoak. Apainak. Pimentak. Gurbilak. Ponposak, ponpoxearrenak. Ortiroak. Ia-ia fazazkoak, kriket eta kraket. Ez naiz harritzen, beren loraldien azpian lurrarekin urtzerainoko handitasunaren menpeko sentitzen naiz urtero.
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]