La primera presentació del llibre serà el divendres 20 de setembre, a les 18.30 hores, en el Centre Alimentari d'Azpeitia. Participaran en el programa els autors Miguel Arribas Kelo i Marc Badal, el traductor Markel Lizasoain, la dissenyadora Maitane Gartziandia i el fotògraf Dani Blanco. Alhora que s'escolten les explicacions dels autors, es podran veure les fotografies del llibre en la pantalla gran. Per a arrodonir la primera presentació del llibre, l'Ajuntament d'Azpeitia i el Centre Alimentari de Guipúscoa permetran als assistents realitzar comentaris i preguntes sobre el llibre fins a la degustació dels secrets després de la xerrada.
El coneixement pràctic de l'elaboració de la llavor i la visió política de les llavors. Miguel Arribas Kelo i Marc Badal han unit les seves forces en el llibre Haziak. Aquest divendres en Azpeitia es podrà conèixer el llibre per dins.
Fins al 30 de setembre, els amants d'ARGIA tenen una oferta especial per a adquirir aquest preciós llibre: Si fas ARGIA, rebràs el llibre de regal. En aquesta web tens la possibilitat de fer-ho de manera senzilla. Si ja ets membre d'ARGIA, pots comprar el llibre per 24 euros abans del 30 de setembre. Per a això, escriu a azoka@argia.eus o telefona al 0034 943 37 15 45.
El projecte col·lectiu Aleka, que ven llavors ecològiques elaborades a Euskal Herria, és un dels autors del llibre, Miguel Arribas Kelo, que des de fa vuit anys es dedica a la criança durant tot l'any. L'altre autor del llibre, Marc Badal, fa llavors per a casa en la seva horta i es dedica a la divulgació sobre les llavors. És el coordinador de l'arxiu de llavors Haziera de la fundació Cristina Enea des de fa 11 anys.
Arribas i Badal són dos vells amics, i el seu recorregut és tan curiós com bonic. Arribas ha comptat el seu així: "Jo soc de Madrid i malgrat ser un nen de carrer, vaig començar amb uns 22 anys en un projecte col·lectiu d'horticultors d'allí, i allí vaig començar a submergir-me en el món de l'agroecologia i a mirar a la criança. Fa 16 anys vaig venir al País Basc, directament al caseriu Leunda Berri de Beizama. Aquí s'estava gestant un projecte similar, la cooperativa Uztaro, un projecte autogestionat i col·lectiu. Creem aquesta experiència i després de tants anys, aquest col·lectiu va desaparèixer i llavors em vaig atrevir a posar en marxa la meva eterna inquietud: produir la llavor de manera col·lectiva i professional".
Badal també ha recorregut el món de les llavors: "Jo soc de Barcelona. En la dècada dels noranta a Barcelona hi havia un moviment d'ocupació ràpid, i alguns d'ells comencem a ocupar masies [Granges dels Països Catalans], a fer hortes i a entendre l'autogestió d'una altra manera, no sols per a comprar cervesa en festes, no sé per a què. Aviat ens relacionem amb altres pobles dels Pirineus ocupats: Hi havia una certa lluita entre els pobles ocupats de Catalunya, Aragó i Navarra i es va crear una xarxa informal. En aquesta època comencem a parlar del moviment agroecològic. Jo caminava molt en Alta Garrotxa (regió dels Pre-Pirineus catalans) i en 1997 es va crear la xarxa de llavors Ecollavors, molt petita, autogestionada, que va ser una iniciativa informal entre quatre coneguts, i des de llavors he treballat en aquesta mena de xarxes. Fa 14 anys vaig venir al País Basc i des de fa 12 anys viu en una granja de Valcarlos. A més de treballar en el projecte Haziera, participo en la Xarxa de Llavors de Navarra".
Segons ha explicat Arribas, el llibre ha estat escrit per Hanka, que es troba al País Basc: "Euskal Herria té unes condicions especials i és necessari que un llibre de l'horta tingui en compte aquestes característiques", ha afegit. El text que han escrit en castellà ha estat traduït per Markel Lizasoain. Arribas valora molt bé la traducció: "Em sembla que ha recollit bé els conceptes de l'agricultura i crec que ha aconseguit mantenir el to que volia donar a les frases. Jo he après molt de basc llegint aquest llibre! ".
Badal ha subratllat que la major part del llibre està escrit per un agricultor (Arribas): "Política, història, economia, agronomia, genètica, botànica... Tot això està relacionat en el llibre i tot això ha sortit d'un agricultor professional, jove, ecològic, que escrivia de nit, una vegada acabada la seva jornada del dia de la seva horta. De nit aquí, és un llibre escrit en el caseriu Leunda Berri de Beizama. Això és molt valuós.
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.