El dimarts va morir, als 94 anys, Haydeé Gastelú. Fundada en 1928 a la província de Buenos Aires (l'Argentina), és coneguda per ser un dels fundadors de l'Associació de Mares de la Plaça de Maig i per la seva lluita en l'associació. Amb la dictadura militar de Jorge Rafael Videla encara en vigor, preguntant pels fills desapareguts a conseqüència d'aquesta, les dones que formarien part de l'Associació de Mares de la Plaça de Maig van començar a reunir-se en la Plaça de Maig de Buenos Aires. El 30 d'abril de 1977 es va realitzar la primera mobilització en la qual va participar Gastelú i des de llavors ha estat actiu en l'associació.
Vuit mesos abans d'aquesta primera mobilització va ser eliminat el fill de Gastelú, Horaci Oscar García Gastelú, als 21 anys. Per a trobar-la es va unir a altres dones en una situació similar. Com després va poder saber, el seu fill va ser segrestat el 7 d'agost de 1976 i assassinat el 20 d'agost en l'assassinat conegut com la Massacre de Fàtima: Al poble de Fàtima, província de Buenos Aires, l'exèrcit argentí va executar 30 persones. Van aconseguir identificar a cinc dels cadàvers en el primer cop, però fins que es va aclarir la identitat dels altres va passar més temps. En concret, després de 25 anys, Gastelú va descobrir que Horaci era un dels morts a Fàtima.
"Des d'aquell fatídic dia, es va convertir en un incansable cercador de justícia i veritat. Tranquil i savi, els teus grans cors compaparán a infinitat de mares, i moltes germanes desaparegudes". En les línies de comiat que li han ofert els seus companys de lluita de la Fundadora Associació de Mares de la Plaça de Maig es poden llegir aquestes paraules.
La Secretaria de Drets Humans de l'Argentina ha donat a conèixer la mort de Gastelú com a exemple de resistència, memòria i lluita sense alè.
Argentinako Abokatuen Gremioa erakundean egiten du lan Laura Taffetanik (Buenos Aires, Argentina, 1963). Gobernuaren errepresioa pairatu duten maputxe ugarirekin lan egin du azken urteetan, eta Askapena antolakundeak antolatutako topaketa antiinperialisten barnean izan da Euskal... [+]
Adolfo Bioy Casares (1914-1999) idazle argentinarrak 1940an idatzitako La invención de Morel (Morelen asmakizuna) eleberria mugarritzat jotzen da gaztelaniaz idatzitako literatura fantastikoaren esparruan. Nobela motza bezain sakona da, aparta bere bakantasunean, batez... [+]
Martxoaren 8a Getxo bere bizitokian igaro du: kumbia dekolonial eta antiarrazista topaketa antolatu du Algortako Herriko Tabernan, Abianen, Hija del Nopal DJrekin batera.
Argentinatik Getxora migratu zen Celeste Agüero, kantutegi herrikoi batekin eta poesia xuxurlatzeko... [+]
El 28 de juny d'enguany es va estrenar Casa en Flames (Etxea Sutan), una comèdia dramàtica dirigida per Dani de l'Ordre. Li vaig dir que pensava veure-ho un mes abans del festival, quan estava parlant amb un amic, i ell me'l va recomanar. Encara que no sempre coincidim, l'amic és... [+]
El 25 de maig es va celebrar el Dia de la Pàtria. l'Argentina. Allí tenen ara un president que estima a la seva pàtria i viatja pel món donant-li a conèixer. També va passar per Espanya per a anar al vas trobar satànic “Europa Visqui 2024”. Aquells que es... [+]
L'estrella del neoliberal argentí, Javier Milei, s'ha convertit en el reflex de la incongruència trumpiana amb l'impacte mediàtic de les seves intervencions públiques. De la mateixa manera, l'ús corrosiu de xarxes socials com a X permet desfer qualsevol estratègia d'oposició... [+]
Azken hiru hilabeteetan %8 igo da tasa: 3,5 milioi pertsona gehiago daude pobreziaren mugaren azpitik. Mileiren neurriak txalotu ditu Nazioarteko Diru Funtsak, langileen pobretzea handitzen den bitartean.
No gana, està boig, el que està dient no és possible. Qualsevol veu que un estat no està preparat per a governar. És un teòric, no té consciència de la realitat. Els passos donats pel feminisme són irreversibles, la ciutadania no acceptarà qüestionar uns certs drets... [+]
Davant la miopia política del Fons Monetari Internacional, al no aplicar un kit al deute argentí rebut de l'era neoliberal de Macri, el president Fernández va començar a acostar-se a Rússia i la Xina per a atreure inversions imprescindibles per a estimular les transaccions... [+]