El 21 d'abril celebrem les eleccions basques. Abans de l'arribada de les eleccions, diversos mitjans de comunicació van fer públiques diverses enquestes, en moltes ocasions EH Bildu es considerava vencedor, a vegades en vots i escons, unes altres només en escons. Això suposava un gran canvi per a les eleccions al Parlament Basc, que, com sabem, sempre ha guanyat el PNB en els vots i només una vegada ha perdut en els escons. Moltes d'aquestes enquestes situaven la participació entorn del 60% o, en alguns casos, per damunt, però també el nombre d'electors dubtosos era alt (entre el 20 i el 30%). Al meu entendre, aquesta última dada va marcar el resultat final.

La campanya electoral va arribar tard a la societat, sobretot en Bizkaia, on les victòries de l'Athletic en la final de la Copa i la celebració posterior no van deixar marge a la resta dels temes. Es pot dir que la campanya es va encendre el dilluns anterior a les eleccions (15 d'abril). La raó? Declaracions de Pello Otxandiano sobre ETA.

Fins llavors, EH Bildu se sentia molt còmode i semblava que la campanya anava pel bon camí: d'una banda, les enquestes deien que el partit que estava posant sobre la taula temes importants per a la societat era EH Bildu; per un altre, en els debats, Nerea Kortajarena primer en RTVE i, després, Pello Otxandiano van mostrar l'alt nivell d'ETB1, un punt més alt que la resta dels candidats. Problema? Aquests debats van ser vists per poca gent i les eleccions encara estaven “lluny”.

Encara que hem donat alguna de les primeres pistes, en les següents línies tractarem d'explicar per què el 21 d'abril no es va complir el que deien les enquestes en les setmanes anteriors.

En primer lloc, declaracions de Pello Otxandiano sobre ETA. A pesar que ETA està desapareguda, l'actitud demostrada amb ETA és important en la societat, especialment quan està mostrant un procés d'atracció de persones que no són “els teus” electors. Va influir el dubte i la falta de claredat en la resposta.

En segon lloc, Pello Otxandiano no va aconseguir mantenir l'alt nivell deixat en ETB1 en una crida d'ETB2. Les raons poden ser vàries: saber que, al fil de les declaracions, hi hauria molts focus en ell, que les eleccions estaven més a prop, que les enquestes el situaven en primera posició… Crec que va sortir a no perdre el que s'havia aconseguit fins al moment, i tinc la sensació que això els va fer perdre. En Deia i després, Otxandiano va dir que “els debats eren més que per a presentar el programa, per a dur a terme la dialèctica política” i jo estic totalment d'acord. No obstant això, aquest dia no va fer el que va dir i es va barrejar en intervencions massa llargues. A més, els candidats de l'esquerra confederal, sobretot Alba García, van debatre molt bé i sabem que aquests partits comparteixen electors.

En tercer lloc, EH Bildu té la falta de govern a nivell de la CAB d'una institució de pes. Fa gairebé un any, EH Bildu va guanyar les eleccions a Vitòria i Guipúscoa, com en altres llocs. El PNB, d'acord amb el PSE i el PP, va fer un moviment de rebuig a EH Bildu, que crec que ha perjudicat el PNB, però també en part a EH Bildu. Per què? Perquè aquest moviment ha permès a EH Bildu governar una institució de pes en la CAB i limitar la presència. El govern d'una institució d'aquest tipus pot aportar dos (positius) aportacions a EH Bildu: d'una banda, el govern ha obtingut molt bons resultats en alguns municipis de la seva mà (com Errenteria, Hernani o Lekeitio); per un altre, el fet que EH Bildu arribi a aquest sector de la societat que pot generar por o preocupació seria més fàcil si tinguessin exemples pròxims i importants.

En habitació lloc, les enquestes són enquestes, però sabem que juguen el seu paper independentment del tema que tractin. Per tant, les enquestes poden incloure dues opcions: una, que les enquestes van publicar aquests resultats amb el desig de mobilitzar a un elector concret; o, la segona, que la majoria dels dubtes plantejats per les enquestes hagin estat triades pel PNB (on se situaven la major part de les incerteses), per totes les raons abans esmentades i també, com no, per haver activat el “vot de la por”, a conseqüència dels resultats que estaven publicant les enquestes.

En relació amb l'últim punt, és necessari incidir en un altre factor important. Bizkaia va ser el territori que més va mobilitzar el dia de les eleccions (63,41% de participació, +13,01% respecte a 2020), mentre que Guipúscoa (61,71%, +9,53% vs 2020) i Àlaba (61,11%, +12,11% vs 2020) van tenir una participació dos punts inferior. Segurament aquestes dades ens indiquen que aquesta mobilització d'última hora es va donar a favor del PNB, perquè Bizkaia és la fortalesa del PNB.

Sembla que a partir d'ara es mantindrà el govern de coalició que hem tingut en anys anteriors. Tant el PNB com el PSE han canviat les seves cares i han donat un canvi de discurs en la campanya, per exemple, entorn d'Osakidetza o a l'habitatge. Per a Pello Otxandiano, dit en el míting de tancament de campanya, aquest canvi de discurs ja és un canvi i, d'alguna manera, una petita victòria. No obstant això, està per a veure si el canvi va de les paraules als fets, perquè tinc la sensació que un nombre de vots rebuts pel PNB ha estat un vot de confiança a conseqüència de la seva trajectòria històrica, però si les polítiques no canvien aquesta confiança pot desaparèixer.

Egoitz Izagirre, graduat en Ciències Polítiques