Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Els canvis organitzatius i de funcionament realitzats pel Consorci Haurreskola no cobreixen les necessitats dels pares

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Acord 5/03-2023, de 22 de març, de la Junta Directiva del Consorci Haurreskolak, pel qual s'aprova l'oferta de places del Consorci Haurreskolak, el seu funcionament i les normes d'inscripció dels nens per al curs 2023-24, recull les modificacions que es produiran a les Escoles Infantils del Consorci durant l'any següent.

Hem escoltat en premsa, ràdio i televisió la gratuïtat de les guarderies del consorci a partir del curs 2023-2024. Aquesta gratuïtat, no obstant això, comporta una sèrie de canvis en lletra petita que no satisfan en absolut les necessitats dels pares.

Entre els canvis es troba, d'una banda, la dependència laboral dels pares a l'hora de realitzar la matriculació. És a dir, per a poder matricular al nen, els pares han d'estar necessàriament ocupats, no poden estar en el permís de paternitat o en l'excedència per cura de fills, amb el que això implica.

Aquesta nova ordre del Consorci Haurreskolak bloqueja tots els avanços aconseguits en la conciliació al llarg dels anys i és un indici que anem més enllà

D'altra banda, alguns criteris que s'utilitzen per a baremar són sovint absurds. Es produiran reduccions significatives en l'horari i en la seva flexibilitat que condicionaran totalment la conciliació de les famílies. Finalment, hi haurà un requisit mínim d'assistència per a no ser acomiadat.

Amb tots aquests canvis en la matriculació del Consorci Haurreskola, volem ara donar a conèixer la situació de l'Haurreskola Txiki Txoko d'Oñati i explicar algunes casuístiques d'aquest:

  1. Atès que el pare d'un alumne que es volia matricular en la classe de 0-1 anys encara no té quatre setmanes de paternitat, no ha estat admès. Cada família sap quan necessita aquestes setmanes per a una bona conciliació, la qual cosa obliga al seu pare al fet que les prengui al setembre. Necessitar als avis o a una persona contractada per a cuidar al nen.
  2. A l'aula de 1-2 anys, des del curs 2022-2023, les places de les dues aules que estan gairebé en la mateixa estaven ocupades, per la qual cosa 14 de les 20 famílies inscrites estaven en llista d'espera al principi. El consorci ha aprovat l'obertura d'una altra habitació, per la qual cosa han estat finalment acceptades. No obstant això, totes les places estan cobertes i si algú hagués de matricular-se durant el curs no podria fer-lo.
  3. La sala oberta encara no garanteix la seva incorporació a primers de setembre. L'Ajuntament estarà sobre l'obra i farà tot el possible, però està en l'aire i les famílies estan preocupades.

Seguint amb les inquietuds de les famílies, també tenim:

  1. La reducció horària no afavoreix la conciliació familiar i laboral. Hi ha moltes famílies que treballen fora i aquestes no tenen suficient per a la conciliació del nen amb l'horari que es planteja, més encara si hi ha dos o més fills. En aquests casos, a més, si tens fills en dos edificis diferents i has d'ajuntar-los o deixar-los en el mateix horari és impossible arribar a tots dos. A més, el consorci és conscient que aquest horari no cobreix les necessitats de totes les famílies. Sabem, a més, que s'ha realitzat una experiència pilot en les capitals amb un horari fins a les 19.00 hores i que no ha estat tot un èxit. Per què no repartir aquestes tres hores al matí obrint-les abans i després a la tarda? Diuen que el consorci ha analitzat els horaris dels nens matriculats i han vist que l'horari que es planteja és el més triat. Però això és conseqüència de la necessitat dels avis i altres persones abonades. Què faran les famílies que no tenen aquestes ajudes? El propi consorci parla de la possibilitat de retallada i/o permisos de les famílies, però la situació socioeconòmica de cada família és coneguda i no podem basar-nos en ella.
  2. Els criteris que es plantegen per a la matriculació (barems) són també molt discutibles. Com a exemple tenim el de treballar al poble o fora d'ell. El primer puntua més que el segon, però en el segon cas la necessitat és major.

Aquesta nova ordre bloqueja tots els avanços aconseguits en la conciliació al llarg dels anys i és un indici que anem més enllà.

La gratuïtat no pot suposar una proposta excloent i restrictiva pensada per a excloure a les famílies. I menys que vulneri els drets de les famílies.

Per tot això, agrairíem que el Consorci estudiés i adeqüés a les necessitats i demandes de les famílies.

Famílies d'Oñati: Maialen Barrena, Angel Lera, Xabier Narbaiza, Ander Zabaleta, Ane Anduaga, Josune Benito i Haizea Etxebarria

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Està tot lligat i ben lligat?

L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]


El sol crema l'habitatge
Els turistes han omplert apartaments i hotels amb preus desorbitats. I tu a casa dels teus pares, desesperat, mentre les grans companyies i els especuladors posen a prova el lloguer.

Cap pel coll

La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]


20 de juny Iniciativa conjunta per la infància i l'adolescència palestina en els centres educatius

Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.

No podem imaginar ni imaginar el que... [+]


2024-06-28 | Rober Gutiérrez
Persones en el centre

Després de la fase de negociació posterior a les eleccions, PNB i PSE-EE han presentat les bases per a un acord de govern entre tots dos per a “avançar en el benestar, en el progrés, en l'autogovern i en la transformació de l'Euskadi global”. Un document d'onze pàgines... [+]


2024-06-28 | Josu Iraeta
Soledad del torturat

Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]


2024-06-27 | Jauzi Ekosoziala
Quants són massa i suficients?
Quines són les nostres necessitats reals per a viure bé? Què és viure bé? Respondre a aquestes preguntes és fonamental en la societat de l'abús, més encara en temps d'emergència climàtica, ecològica i de crisi civilizatoria.

Españolización tardana

Si Valeria Vitella, que fa 2000 anys va oferir una pedra d'altar a la deessa basca Larrahe, aixequés el cap i es trobés cara a cara amb Alberto Santana, què li diria? Segurament una cosa així: -De què estàs parlant?

En primer lloc, situem-nos. Com a historiador, millor... [+]


Instruments públics de propaganda d'empreses privades

En els últims temps hem tingut en els mitjans de comunicació a Aitor Uriarte, representant de l'empresa d'energies renovables Solaria, per a homenatjar els beneficis dels macroprojectes que volen dur a terme. En el cas de l'aparició de Radi Euskadi del 28 de maig, vaig sentir... [+]


2024-06-27 | Jabi Elorza Antia
Tardeo

La nova paraula que hem escoltat en els últims anys: el tardeo. Sospito que hi haurà canvis de lloc. Jo només conec el de Bilbao, i sembla molt senzill: els que tenim una edat, ens hem posat el nom del que fèiem la primera nit, és a dir, i, en definitiva, fer una tabola a... [+]


Sense mesures d'excepció!

En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]


Mecaner no està en venda. Per a Mecaner!

Durant dècades, Mecaner ha estat referència industrial a la nostra comarca. Davant la decisió de deslocalitzar la producció, tancar la fàbrica i acomiadar a tots els treballadors, els que ens hem posicionat a favor de l'alternativa ecosocial hem treballat junts per a fer... [+]


Eguneraketa berriak daude