Eneko Jorajuria (Senpere, 1977) és un professor especialitzat de primer nivell en Urruña i Ziburu, amb nens i nenes que tenen dificultats per a aprendre basca. La iniciativa es va posar en marxa per primera vegada en Urruña i des de llavors s'ha posat en marxa un dispositiu de coordinació per a deixar les pantalles durant 10 dies. L'experimentació va arrencar en 2017 en Ipar Euskal Herria, i des de llavors ha fet als nens, que s'han estès també més enllà del territori.

Com es va assabentar el professor de Quebec Jacques Brodeur d'aquells dies sense pantalla?

M'ho va explicar per primera vegada un company que va treballar a la ciutat de Le Mans. El projecte el va dur a terme allí com a director, i ens va semblar interessant fer-ho a l'escola. No especialment perquè vèiem els danys de les pantalles a la nostra escola més que en altres ocasions, però, en general, es parlava de l'augment del temps que passa enfront de la pantalla, ja que cabia en la vida dels nens, en la convivència; alguns fins i tot una mica de somni. El concepte de desafiament ens resultava molt interessant: fer alguna cosa entre tots i totes —buraso, professors i nens—. Això és el que fa moure's, fer-ho en solidaritat.

Llavors, l'ús de les pantalles ja t'apassionava a l'escola?

Era un tema que venia amb bastant freqüència en les nostres discussions. No sols les pantalles, sinó també el màrqueting; jocs que porten de fora de l'escola, com Pokemon. Estan fetes per a ser venudes com poden.

També teníem la conversa sobre l'evolució dels temes que es poden veure en la televisió, la qual cosa comentaven els nens en els espais de joc. Amb aquesta telerealidad, les retransmissions que veien anaven cada vegada pitjor: Els Ch’tis, Els Marseillais o Cyril Hanouna, per exemple. Hanouna utilitza moltes tòfones o insults; en les seves actuacions, un dels seus objectius és burlar, humiliar a l'altre, alguna cosa que s'ha convertit en una cosa habitual.

Fins i tot en la imaginació dels nens, en els dibuixos o en les històries que inventaven, ja havíem advertit que utilitzaven molt aquests productes per a comprar.

D'altra banda, l'objectiu és treballar l'impacte de les pantalles en la salut corporal i mental, en la convivència, en el medi ambient.

Sí. Almenys que sigui un principi o base per a la seva elaboració. Al final, en aquest desafiament es fa tan contrari com les pantalles. Inventem junts les activitats que podem viure. Els nens tenen moltes idees. En un principi els sembla difícil descartar les pantalles, però quan els proposa participar en l'organització de les activitats, o preguntant què els agradaria fer en un temps sense pantalla, tenen moltes idees: volen fer esport, volen assajar coses noves, volen caminar per la naturalesa, fer excursions, entrar en contacte amb els animals. Hi ha una educació que es fa aquí. Complementàriament: el gust per l'esport, per caminar amb bicicleta o en la muntanya. Conviure: desenvolupar tot el que es pugui viure amb els altres, passar més temps amb els pares i mares, amb els germans i germanes, amb els pares i mares, amb els pares i mares.

Heu vist les conclusions?

És possible que les millores no es vegin seguides, encara que molts diguin que en deu dies hi ha millores. Les famílies nombroses diuen que l'ambient ha millorat, els professors diuen que tenen més capacitat de concentració en aquests deu dies. No tenim dades científiques per a mesurar, però hi ha un principi educatiu per a veure el món d'una altra manera.

És una solidaritat entre professors, professionals del món de complement, escola, camarades, associacions, entre tots. Accelera una mica la nostra xarxa. L'educació en la informació també està en joc en aquest segle que els joves coneguin i controlin la tecnologia, sense que les tecnologies els controlin. Han d'educar-se sobre les tècniques que s'utilitzen en el fetge de les pantalles per a no dependre d'elles.

Subratllen també la importància dels jocs lliures, l'embogiment per al nen.

Sovint venen als nens com un punt positiu de la tecnologia per a desenvolupar la creativitat amb la tecnologia, però sabem que en la infància és important el joc lliure, també l'avorriment. Molts psicòlegs diuen que el nen necessita emocionar, manipular, assajar, i així crea la seva imaginació, la seva creativitat, a través de l'experimentació. Les pantalles roben cada vegada més aquest temps als nens i poden generar problemes en el seu desenvolupament. En el pla de la lògica, tenen dificultats per a comprendre les raons de les coses, no fan fàcilment la connexió de causa i conseqüència.

Els nens i nenes diuen que s'avorreixen i els donem més com a coixins per a fer les coses; és fàcil encendre una pantalla, els comprem milers de jocs i, al final, aquest temps per a ells no tenen més temps per a pensar, inventar. Els nens no necessiten joguines per a jugar.

Voleu que el projecte sigui col·lectiu, i no una qüestió entre nens.

Ja fa quinze anys i la metodologia ha anat millorant. Al principi, les competicions van ser inventades perquè els nens guanyessin tants punts com poguessin, però al final es van adonar que ho feien. Per tant, va caldre canviar i va ser un gran avanç ajuntar punts i fer junts el desafiament. Jacques Brodeur compara el desafiament amb un partit col·lectiu d'alt nivell. Ens preparem junts, els nostres adversaris són professionals, serà difícil, però si treballem junts i ens donem suport mútuament podem guanyar.

Això funciona bé i s'aconsegueixen grans participacions. Participen el 85% dels nens i nenes.

Aquest any hi ha hagut més participants que mai. Què ha fet l'èxit?

A cada vegada més persones se li ocorre una important reflexió sobre la distància de les pantalles. Això és el que fa l'èxit del desafiament. Les pantalles estan a tot arreu, es veu que tenim una dependència i que ens costa allunyar-nos d'ella. Ens ajuden molt en la vida quotidiana, per a treballar, per a gestionar la vida. El desafiament no està fet pensant a viure sense pantalla, sinó a veure millor el bon límit; quan som dominats per la tecnologia. Aquesta frontera no és gens clara. No sabem si realment estem treballant o si realment som d'oci. Tot això és el que necessitem discutir, aprofundir en la reflexió.

Aquesta notícia ha estat publicada per Ipar Euskal Herriko Hitza. Ho hem portat a Euskadi gràcies a la llicència CC-BY-SA.