L'embaràs subrogat no és legal en l'Estat espanyol, ja que els contractes de subrogació són "actes nuls de ple dret, contraris a l'ordre públic espanyol, que vulneren els drets fonamentals de les dones i dels nens", segons va dictar el Tribunal Suprem en 2013. No obstant això, en una recent sentència, ha subratllat que, encara que no es tracta d'una actuació legal, les agències que realitzen la mediació entre les persones o famílies que volen comprar el bebè i la dona que el criarà en l'estómac s'anuncien lliurement en l'Estat espanyol. Conclusió: "El nen nascut a l'estranger a conseqüència d'un embaràs subrogat comercial entra a Espanya i acaba de facto integrat de manera estable en un nucli familiar", ha afegit. És a dir, a pesar que la compravenda del bebè es realitza en països on la gestació subrogada és legal, alguns d'aquests nens creixeran i viuran en països on la gestació subrogada no sigui legal. I això pot portar amb si moltes qüestions.

En un d'aquests casos, el Tribunal Suprem espanyol ha tornat a pronunciar-se sobre aquesta qüestió, ja que aquest dimarts ha dictat sentència sobre un contracte d'embaràs subrogat que va arribar als jutjats. El contracte és entre la mare mexicana que va donar a llum i la família espanyola que ha comprat el bebè, i una sentència anterior va reconèixer la filiació per maternitat a la família espanyola. Davant aquesta sentència, el Ministeri Fiscal va interposar un recurs de cassació que el Suprem va dictar dimarts passat, en considerar que "el perjudici a l'interès superior del menor i l'explotació de la dona són inacceptables".

Malgrat aquestes declaracions, el tribunal ha deixat obertes les portes a la possibilitat que la mare no biològica pugui acollir al nen, ja que conviuen. "Aquesta decisió, segons ha precisat el Suprem, respon a la satisfacció de l'interès superior del menor, tal com exigeix el Tribunal Europeu de Drets Humans", es pot llegir en El Periódico. La sentència, no obstant això, sí que permet que es pronunciï amb rigor sobre la situació de la gestació subrogada. A més de que contractes com aquest lesionin l'interès superior dels menors i exploten a les dones, ha subratllat que l'embaràs subrogat vulnera els drets de la mare i del nen, al·legant que l'un o l'altre és percebut com a "pur objecte" i "no com a persones amb una dignitat inherent a la condició humana i uns drets bàsics inherents a aquesta dignitat".

El Suprem recorda que aquests contractes són nuls de ple dret perquè vulneren l'article 10 de la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida, així com els drets fonamentals reconeguts en la Constitució i en la Convenció sobre els Drets del Nen. A més, "es parla d'un atemptat contra la dignitat humana recollit en l'article 115 de la resolució del Parlament Europeu de 17 de desembre de 2015", assenyala El Salt.