Un píxel per quilòmetre quadrat. Fins aquí ha arribat Global Safe Net (GSN) a l'hora de mapear les zones de terra que han de protegir-se en el món. Recentment ha publicat les conclusions del seu estudi, i també ha creat una pàgina web per a veure de manera succinta quins són els espais naturals per a la conservació de les espècies, així com els camps de les biomasses per a l'emmagatzematge de carboni.

A pesar que moltes vegades ens apareixen separades, la pèrdua de biodiversitat i l'emergència climàtica venen de la mà. És més, a més de l'escalfament global del món, s'han posat de manifest altres amenaces per a l'ésser humà amb la pandèmia del COVID-19: les malalties originades per les zoonosis. Per a evitar aquest fosc futur per a tota la vida en el món, seria necessari protegir moltes més terres de les que ara tenim.

El TGSS considera que s'hauria de garantir la meitat de la superfície terrestre per a aquesta tasca. En l'actualitat, el projecte compta amb 20 milions de quilòmetres quadrats de superfície protegida i preveu un total de 67 milions de quilòmetres quadrats.

En concret, a més de les zones actualment protegides, han identificat un altre 30% de la superfície terrestre com a imprescindible per a la conservació de la diversitat i abundància d'espècies, especialment a Sibèria i el nord del Canadà, així com en els extensos hàbitats del Brasil, els EUA, Austràlia i la Xina, de gran riquesa natural. A més, un 5% més de la superfície terrestre hauria d'utilitzar-se com a dipòsit de carboni per a “estabilitzar el clima”. La meitat del Món, doncs.

Les zones d'alta densitat urbanitzades per l'ésser humà i les dedicades a l'agricultura no han estat tingudes en compte a l'hora de construir el mapa, però sí les zones de vida poc habitades o més allunyades. En aquest sentit, l'estudi posa especial atenció als territoris indígenes, que representen el 37% de les zones a protegir: “Això demostra que els pobles indígenes i les seves terres juguen un paper important en la conservació de la biodiversitat i l'atmosfera terrestre”.

Una altra de les conclusions és que per a protegir les espècies que es troben en risc greu d'extinció només seria suficient protegir un 2,5% més dels terrenys, a més dels actuals, la qual cosa seria factible en un termini de cinc anys.

Els signants de l'estudi consideren essencial atendre les reclamacions sobre les terres autòctones, complir amb el promès en el cim del clima de París i dur a terme l'Acord Global per la Naturalesa. Han recordat que amb la pandèmia de la COVID-19 els estats han demostrat que són capaços de mobilitzar milers de milions d'euros, i que en aquest cas també haurien de fer-lo.

I al País Basc què?

El mapa superposa onze capes de biodiversitat (grans sèries d'espècies a protegir, fenòmens estranys, terres no tocades…) i identifica corredors entre zones de 2,5 quilòmetres d'amplària mitjana. Les dades es poden consultar per comarques i països.

Pel que fa al País Basc, es poden distingir les eco-comarques dels boscos cantàbrics, peninsular ibèric i pirinencs. Una part de la terra autòctona ja està protegida a través de xarxes com els Parcs Naturals, però també caldria protegir les “zones salvatges” que s'han mantingut senceres al Pirineu Navarro, així com nombroses parcel·les d'alta biomassa disseminades per tots els territoris en aquest cas, com Cinc Viles, Malerreka, Altzania o al nord de l'embassament d'Uribarri.

La fragmentació excessiva de les zones fa inevitable la necessitat d'establir nombrosos corredors ecològics, la qual cosa en el cas del País Basc s'observa amb gran evidència. Per exemple, el projecte Global Safe Net proposa secundar per a aquest fi les altures d'Andatza, Belkoain o Zubieta, entre els parcs naturals d'Aiako Harria i Pagoeta a Guipúscoa, inclosa la incineradora.