El llibre té un format especial. Heu imaginat una forma rodona per a donar a aquesta horta medicinal, no?
Sí, aquí hi ha un botànic suec que va treballar molt en la classificació de plantes, Carl von Linneo, que va estudiar com florien les plantes en la direcció del rellotge. Va treballar sobretot amb les flors, però també amb les plantes medicinals hi ha aquest tipus de plantejaments, i l'hem volgut portar. No obstant això, no és una proposta tancada, cadascun pot plantar-la com vulgui: en quadrat, en triangle…
En què es distingeix de Sendabelar el que saben?
Per a començar, en grandària, diria que això és un fullet. D'altra banda, en aquests verbs de "conèixer/recollir/usar" que plantejàvem en el llibre anterior, hem vist que aquest "recollir" se sol "plantar" moltes vegades, i en això ens hem centrat. En aquest cas cal ser jardiner per a cuidar tot el procés, i la intenció ha estat ampliar l'autonomia que ens dona, per exemple, possibilitant una farmaciola per a un mateix. A més, he inclòs una sèrie de continguts que vaig haver de deixar fos l'altre dia, ja que la seva utilització era adequada a la practicitat que es planteja en aquest treball.
Per què han triat 12 plantes medicinals?
Hem triat els que són durs i resistents, de fàcil manteniment i que no requereixen sobres. M'agradaria que un principiant fos fàcilment realitzable. En el cas de la malva també hi ha hagut una elecció inusual: és una planta salvatge que cal agafar del lloc i portar a l'horta, i per això l'he triat. D'altra banda, hi ha plantes menys comercials i conegudes, com l'herba de l'orina, la promoció i la difusió de la qual també és la preservació del nostre patrimoni. Si no, la majoria són molt comunes: el romaní, el sàlvia, la farigola, el pèl, la gambeta, el pujol… De totes maneres, segur que entre ells sortiran la revetlla, el pasmobelar, la dolçor i altres plantes medicinals que es convidaran, doncs, soc partidari de deixar-les viure. I, clar, si les meves opcions no són adequades per a algú, es pot fer amb altres plantes.
Ha existit en la nostra història el costum de conrear les hortes medicinals o és més recent?
En fi, més que novetat, jo diria que al llarg de la història han existit en molts llocs del món: Hi ha a l'Alhambra, quan Hernán Cortés va arribar a Mèxic avui hi ha referències que Moctezuma tenia una horta d'aquest tipus… Al nostre país, les plantes medicinals han estat sovint en les ribes de les hortes, o entre les verdures en benefici d'elles, de cara a la complementarietat. Fer horta amb ells és més rar, però això és el que a mi m'interessa.