Avui milers d'Ahobizi i Belarriprest han posat en marxa la tercera edició d'Euskaraldia i hauran de completar l'exercici sociolingüístic fins al 2 de desembre: Ahobizi –i amb tots la primera paraula en basca– parlarà en basca amb tots els que entenen basc, Belarriprest pregunta als quals saben basca, als quals ell els farà parlar en basca quan pugui i vulgui. L'objectiu és canviar els nostres hàbits lingüístics.

També es pretén incidir dins de les entitats, per a això estan els Argigunes, que garanteixen en tot moment la possibilitat de parlar en basca, ja sigui dins de l'entitat o en la relació de l'entitat amb els ciutadans.

Una de les característiques d'Euskaraldia és la unió d'institucions, de la cultura basca popular i dels parlants, i així ho han organitzat un any més. Com a mostra d'això, el dijous es va inaugurar en Baiona, on s'han reunit desenes de ciutadans i ciutadanes que han participat en l'organització de la iniciativa, així com el vicepresident de Política Lingüística del Col·legi Basc de Centre històric, Antton Kurutxarri i el president d'Euskaltzaleen Topagunea, Kike Amonarriz. Igualment, en l'acte de Bilbao ha estat present Bingen Zupiria, consellera de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc, juntament amb Goiatz Urkijo, coordinadora de l'Euskararen Aldia. A més, a Sant Sebastià, Pamplona i Vitòria-Gasteiz s'han donat principi a la tercera edició de la festa.

Subratllen la importància de la ciutadania a Pamplona: "El basc és un gran projecte col·laboratiu, però sou vosaltres els que demaneu la manxa al basc en pobles, valls, comarques i barris", en paraules d'Iñaki Sagardoi, coordinador d'Euskaraldia a Navarra.