Segons l'Organització Mundial de la Salut, el suïcidi d'adolescents i joves és un problema públic a nivell mundial i és la principal causa de mort no natural entre els joves de 15 a 29 anys. Investigadors de la UPV han parlat amb adolescents de 25 pisos d'acolliment de Bizkaia, Guipúscoa i Navarra sobre el suïcidi. Segons l'estudi, el 26,5% dels joves ha intentat suïcidar-se.
Els adolescents que viuen en residències d'acolliment tenen “més” factors de risc de comportaments suïcidis, com les vivències traumàtiques de la infància i l'autoestima “baixa”. Per això, han arribat a la conclusió que és “urgent” desenvolupar estratègies i recursos per a treballar amb aquests joves. Alexander Muela, Doctor en Psicologia, destaca que s'ha investigat “molt poc”: “Com fins ara teníem molt poques dades, hem realitzat una recerca innovadora els resultats de la qual evidencien la necessitat de fer tasques preventives i la necessitat d'una major formació dels professionals”.
Necessitat d'educació emocional
En total, s'ha estudiat la conducta de 185 adolescents, i una quarta part dels joves ha intentat suïcidar-se, la tercera part ho ha pensat i la meitat ha realitzat autolesions sense ànim de suïcidar-se. El 92% diu que ho fan per a regular les emocions. “Cal treballar l'educació emocional i dotar als joves d'estratègies i recursos per a regular les emocions”, ha assenyalat Queixal.
A més, cal oferir-los recursos i espais per a demanar ajuda, ja que només el 37,6% ha sol·licitat ajuda i més de la meitat sent que no pot recórrer gràcies a l'ajuda.
Formació del personal
A més de parlar amb els joves, han recollit l'opinió dels treballadors. Pregunten a 225 treballadors si se senten disposats a identificar comportaments suïcides dels joves i reaccionar adequadament davant ells. La majoria diu tenir “baix” i només un 22,8% diu tenir coneixements o coneixements bastant alts: “No tenen formació preventiva, la seva resposta principal és acudir als centres de salut en cas d'emergència. No podem deixar tot sobre el sistema sanitari”. És a dir, no saben com parlar els senyals d'alarma i quina i com preguntar als joves. Per això creuen que el primer pas és formar al personal.
(Azken aldi luzean ezin naiz gauez atera, eta arratsaldez ere larri, eta asteburuetan ere ez, eta (jarri zaizue jada ihes egiteko gogoa), marianitoak eta bazkari azkar samarrak izaten dira nire enkontruneak. Konpainiak ondoegi aukeratu behar ditut. Ezin ditut poteoak... [+]