Va conèixer a la majoria de les dones en els projectes del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, i altres a través de l'aplicació OkCupid, donant match a les persones que mostraven la seva tendència política.

La publicació catalana recull els testimoniatges de vuit dones. Va mantenir amb ells una relació diferent, tant en intensitat com en durada, però han identificat conductes que es repeteixen: ser amables, actuar constantment en jocs amorosos, evitar conflictes, interès per les persones pròximes, capacitat de mimetització, relacions intermitents, tenir el mòbil sovint apagat i oferir poques dades sobre el passat i la professió, entre altres.

A poc a poc, l'agent infiltrat va començar a participar en nombrosos moviments populars, amb l'objectiu d'elaborar una guia contra la violència patriarcal en el grup de treball del centre social La Cinètica, com la Coordinadora Antierrepresiva de Sant Andreu, accions a favor del moviment zapatista o el sindicat CGT. “No parava de crear nous llaços de relació”, explica una de les entrevistades per Direct. Tirant la mirada enrere, les dones que van tenir relació amb la policia han entès moltes coses: a penes mostrar fotos del passat, poques referències a la família, que els únics elements decoratius de l'habitatge siguin adhesius polítics “ordenats de manera especial”… Iris compta als periodistes que una persona té amics a Mallorca, al país d'origen de la policia, i que ningú coneixia a aquest noi anomenat Dani.

Sense destacar, però a tot arreu

El talp no participava plenament en les accions polítiques, no mostrava un interès especial, però estava a tot arreu, com diuen les dones. Per contra, continuava atenta la informació personal sobre els emprenedors del barri. En l'ambient nocturn consumia sovint alcohol i altres drogues, pastilles o MDMA (una d'elles afirma que mai esnifava). “No sé on els aconseguia, però de tant en tant convidava a tothom”, ha explicat una altra noia, “tinc la sensació que ella mai perdés el control amb l'excusa que havia de treballar l'endemà que marxava a casa i que el coll estava borratxo”.

Quan el violador és policia espanyola

El coneixement de la veritat colpeja a les dones entrevistades per Direct i algunes d'elles decideixen denunciar-lo públicament. “En veure la foto que apareix amb el vestit de policia vaig sentir una gran ràbia, no podia dir mitja paraula”, explica Bea. Ha passat dies sense entrar a la seva habitació, els trams que ha passat amb la policia al cap. “No ha guanyat”, diu.

Txell ha afegit que la protecció mútua ajuda molt: “Denunciar públicament és una manera de lluitar contra la violència institucional”. Eva el sorprèn: “L'enemic ha dormit en el seu llit. Jo no he comès delicte, i no obstant això han violat la meva intimitat i la meva integritat física i moral”.

“Si ens espien per voler canviar aquest sistema miserable, quin tipus de societat morim?”, pregunta Iris.

Rut diu que quan la sensació de culpa apareix, s'ha dit: “Són persones entrenades”. I Juana afegeix: “En descobrir que la persona que coneixies era mentida comença el procés del duel, però després de la vulnerabilitat, la tristesa i la sensació de culpa arriba la ràbia. Veure el fàcil que ha entrat en els nostres espais, a les nostres cases, en els llits… No hi ha objeccions quan saps que t'ha violat un policia nacional”.

Iris denuncia que el tractament de les dones com a “objecte” forma part d'una “maquinària heteropatriarcal”. I Txell afegeix: “M'agradaria saber on es van prendre les decisions i quin és l'objectiu polític. A més, l'Estat ha planificat la seva estratègia aprofitant els privilegis d'un home cis".

Algunes de les dones afirmen que estan pensant a emprendre accions legals per a justificar responsabilitats i evitar que tornin a ocórrer.