En una entrevista a la cadena de televisió libanesa Al-Mayadeen, un dels responsables i cofundadors d'Hamàs, Mahmud al-Zahar, ha demanat al Moviment d'Alliberament de Palestina (Al-Fatah) que "iniciï una resistència armada" davant la decisió d'Israel d'annexionar-se parts de Cisjordània.
Segons Al-Zahar, la resistència armada ha estat "el millor camí" per a fer front als sionistes en la Franja de Gaza assetjada. Aquesta estratègia ha d'aplicar-se també a Cisjordània, segons Hamàs, per a frenar l'expansió d'Israel. "Nosaltres hem de tenir damunt de la taula un veritable pla per a alliberar Palestina del que és Palestina. Un pla basat en nous principis”, han reconegut.
Un altre dels fundadors d'HAMAS ha demanat a les autoritats palestines de Cisjordània que aclareixin la seva postura sobre l'ocupació israeliana i els ha instat a "desactivar" els acords d'Oslo signats a Washington per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (PAE) en 1993 i el règim de Tel Aviv.
Tant dins com fora de les fronteres ocupades, consideren necessària la “unitat de tots els palestins” per a alliberar els territoris palestins de l'ocupació israeliana. En aquest sentit, ha subratllat que el moviment de la Resistència Islàmica de Gaza està disposat a aconseguir "una posició comuna" amb Al-Fatah. El secretari general d'Al Fatah, Yibril Rajub, també ha assegurat en una compareixença conjunta amb el cap de l'Oficina Política d'HAMAS, Saleh Al-Aruri, que tots dos moviments s'han compromès a "unir" per a frustrar l'annexió de Cisjordània i les "conspiracions" entre Israel i EE.
Diversos països i institucions, entre ells els israelians, han advertit de les "greus conseqüències" que pot tenir el pla dels sionistes. A tot el món s'han produït protestes per a demanar la paralització de l'annexió a Euskal Herria.
1 de juliol en l'Arenal de Bilbao, Verge Blanca de Vitòria-Gasteiz i Plaza Mayor d'Ordizia. Sota els lemes “boicot a Israel”, “no a l'annexió” i “Palestina viva”, es van realitzar concentracions organitzades pel moviment internacionalista.
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials: