En el reportatge realitzat per Goiena Telebista sobre l'experiència d'Elgeta, Ikuska, membre de l'Associació de Pares i Mares Lizarralde, comenta la importància de donar exemple a l'escola: “En l'associació de pares ja teníem el dubte o la preocupació per aquest tema, perquè volem que l'escola sigui el model d'alimentació que desitgem”. La proposta dels membres d'Ereindajan els va arribar quan ja estaven fent un treball a l'escola a la volta del menjador, per què no començar a transformar els esmorzars? “Estem col·laborant amb ells i són una gran base per a nosaltres en l'organització diària d'aquest projecte”, ha explicat el seu pare.
Un dels objectius del projecte és impulsar el sector primari, la producció local i el consum pròxim, per descomptat, però no l'únic. De fet, des de l'associació de pares es van adonar que hi havia grans diferències entre els alumnes en l'esmorzar, i la seva intenció era estendre la possibilitat de menjar aliments sans a tots els nens. I no sols això: reduir la quantitat d'escombraries que es genera. “Un dels avanços més importants ha estat la reducció de residus, sobretot plàstic”, assenyalava Lizarralde en Goiena Telebista.
Aquests aliments són la base de les activitats que des del mes de novembre realitzen els alumnes en l'Herri Eskola d'Elgeta. Segons l'època, la fruita va canviant i, en la mesura que sigui possible, s'utilitza la dels productors més pròxims. “Portem fruita i oli de la seva xarxa de productors a través d'Ereindajan, en funció dels recursos de temporada i moment. El pa ens el porta un forner de Iurreta”, explica el seu pare. No obstant això, aquest esquema general és adaptable, i en dies especials s'han inclòs formatges i iogurts dels productors locals.
Encara que hi ha coses per a millorar, en general, els alumnes, els pares i els treballadors de l'escola estan satisfets amb la trajectòria del projecte fins ara. “Són molt importants aquest tipus d'iniciatives, tant a les escoles com fora d'elles, i no sols des del punt de vista sanitari, sinó també des del punt de vista econòmic, per a guanyar autonomia com a poble”, assenyalava en el seu reportatge Monika Irazola, del caseriu Patxikobaso, forner que proveeix a l'escola.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.