En el reportatge realitzat per Goiena Telebista sobre l'experiència d'Elgeta, Ikuska, membre de l'Associació de Pares i Mares Lizarralde, comenta la importància de donar exemple a l'escola: “En l'associació de pares ja teníem el dubte o la preocupació per aquest tema, perquè volem que l'escola sigui el model d'alimentació que desitgem”. La proposta dels membres d'Ereindajan els va arribar quan ja estaven fent un treball a l'escola a la volta del menjador, per què no començar a transformar els esmorzars? “Estem col·laborant amb ells i són una gran base per a nosaltres en l'organització diària d'aquest projecte”, ha explicat el seu pare.
Un dels objectius del projecte és impulsar el sector primari, la producció local i el consum pròxim, per descomptat, però no l'únic. De fet, des de l'associació de pares es van adonar que hi havia grans diferències entre els alumnes en l'esmorzar, i la seva intenció era estendre la possibilitat de menjar aliments sans a tots els nens. I no sols això: reduir la quantitat d'escombraries que es genera. “Un dels avanços més importants ha estat la reducció de residus, sobretot plàstic”, assenyalava Lizarralde en Goiena Telebista.
Aquests aliments són la base de les activitats que des del mes de novembre realitzen els alumnes en l'Herri Eskola d'Elgeta. Segons l'època, la fruita va canviant i, en la mesura que sigui possible, s'utilitza la dels productors més pròxims. “Portem fruita i oli de la seva xarxa de productors a través d'Ereindajan, en funció dels recursos de temporada i moment. El pa ens el porta un forner de Iurreta”, explica el seu pare. No obstant això, aquest esquema general és adaptable, i en dies especials s'han inclòs formatges i iogurts dels productors locals.
Encara que hi ha coses per a millorar, en general, els alumnes, els pares i els treballadors de l'escola estan satisfets amb la trajectòria del projecte fins ara. “Són molt importants aquest tipus d'iniciatives, tant a les escoles com fora d'elles, i no sols des del punt de vista sanitari, sinó també des del punt de vista econòmic, per a guanyar autonomia com a poble”, assenyalava en el seu reportatge Monika Irazola, del caseriu Patxikobaso, forner que proveeix a l'escola.