En el conte Lur el protagonista conta el que li va passar fa cent anys, barrejant l'ambient del caseriu, els morts i la Nit Negra. L'autora és Edurne Mitxeo i els dibuixos de Kepa Etxebarria acompanyen el text. Gràcies al suport de l'Ajuntament de Lezo, el llibre que acaba de publicar pretén, entre altres coses, facilitar el dol als nens. “Sovint, la mort ens sorprèn de sobte i en algunes cases potser no saben com parlar del tema amb els nens; ens agradaria que aquest conte ens ajudés. Als nens i nenes els diem que la persona que ha mort s'ha quedat adormida, o que ha emprès un llarg viatge… però cal dir-los la veritat, que aquesta persona ha mort, que li ha quedat el cor, que se li ha quedat el cor, que el llibre vol ser un mitjà per a això”. De cada llibre venut, es destinarà un euro a la Societat de Cardiopaties Congènites.

La nit negra o la nit de les ànimes és una bona excusa per a parlar de la mort. Cada vegada són més els pobles que han recuperat els vells costums bascos, enfront de la força d'Halloween. Així, cada vegada són més freqüents els costums dels nostres avantpassats: encenien espelmes per les ànimes i buidaven carabasses, remolatxes o patates per a introduir espelmes en elles. Mitxito ens explica que el sentit és contrari a la festa d'Halloween: Halloween espanta les ànimes, i la Nit Negra cerca atreure a les ànimes d'aquells als quals estimem, “per això s'encenen les espelmes per a guiar-les de camí a casa”. Al cap i a la fi, en una època estava molt present la mort –les condicions de vida no eren les actuals–, des de petit comprenien que formava part de la vida, i tenien un dia per a pensar en les ànimes. “Quan vivim avui la mort?”.

Una festa que implicarà a tot el poble

Altre dels objectius del conte és impulsar la festa local. Mitxito celebra la Nit Negra en la seva cafeteria de Lezo des de 2016, ja que, a més d'un gran èxit, tots els anys es reuneixen molts nens i adults, però la seva idea és expandir la festa a tot el poble. Anar a buscar castanyes, demanar menjar disfressat de casa a casa, després ajuntar-se per a menjar castanyes rostides i l'aconseguit de casa a casa, tirar missatges al foc… Així representa el dia Mitxeo. “És una gran festa per als nens: disfressats, de nit, menjant llaminadures… Què més es pot demanar?”.

També pot ser una nit de gestió de la por per als nens. “És bo tenir una mica de respecte i de por, però la por que ens deixa immòbils no és bo, perquè no ens deixa avançar, i en aquestes ocasions és important saber donar la volta a la situació. Aquesta pandèmia és un bon exemple per a reflexionar sobre la nostra relació amb la por”.