Acabem de passar el Nadal. Se sap que no és una època molt dolça per a tots; a la nostra casa és una època de molta feina: les ovelles crien, cal fer formatges, l'hivern, poques farratges en els pasturatges i el que rebem a l'estiu cal donar-li dins.
Això és el que té ser ramader i pastor, que no és un dia sense treball. No obstant això, jo he viscut amb il·lusió els dies de Nadal, sense haver d'anar a escola de nen, i amb l'esperança d'Olentzero o els regals dels reis. Caminar per casa en el barri cantant en Nit de Nadal també té aquest encant especial. Soc aficionat a la festa i aquests dies ofereixen una gran oportunitat per a la festa en la seva joventut. Veure com els seus familiars laminen les costelles del xai criat amb manyaga també m'ha despertat un punt d'orgull.
Enguany el meu Nadal han estat especials, per una operació de genoll no he pogut ajudar al part de les ovelles, no he ajudat als xais a la lactància i no puc fer formatge de moment. Però tot té una cosa dolça i m'han donat l'oportunitat d'estar prop dels nens, que normalment no he pogut oferir en aquesta època, encara que no sigui un temps de gran qualitat.
M'ha encantat veure amb quina lletra ha escrit la filla major la carta a Olentzero, Mari Domingi i Reis Mags. Ell ha estat el secretari de la nostra casa i ha escrit les cartes en nom de tots, perquè tots mereixem els regals. Tampoc s'oblida dels germans petits, que no saben escriure, per la qual cosa ell es fa càrrec.
Amb poca vergonya, volen instal·lar uns mesuradors de vent en les nostres terres i nosaltres volen que se'ls doni permís
La veritat és que a la fi d'any hem rebut moltes cartes: factures abans que finalitzi l'any comptable, diversos proveïdors desitjant Bon Nadal i Bon Any... Però enguany l'estètica ens ha mogut un sobre descurat. Un adhesiu amb la nostra adreça sobre el sobre amb taquilla d'algú que no ha col·locat ni tan sols el remitent. Abans d'obrir-ho, li he donat un parell de voltes al sobre… No espero cap factura de ningú en aquest sobre… Algun amic de fa temps, potser, per a felicitar el Nadal? Qui?
Doncs no! Hem rebut una carta que no volíem rebre. Ens ho ha enviat l'empresa Statkraft en basca i castellà. Amb poca vergonya, volen instal·lar uns mesuradors de vent en les nostres terres i nosaltres volen que se'ls doni permís. S'han obtingut dades dels propietaris de terrenys sobre Sañu (no sabem on i com). L'11 d'octubre de 2022 ens van dir que tenien un projecte i que amb el consens popular farien “només” el projecte. Doncs bé, els veïns i molts ciutadans hem dit clarament que no a aquest projecte, que sabem el que hem de perdre. Però no sols això, sabem que aquest projecte no és possible en les condicions actuals en Sañun, entre altres coses perquè no és compatible amb els plans generals d'ordenació urbana dels nostres pobles, i el PTS d'Energies Renovables en tràmit també rebutja la implantació d'una central d'aquest tipus en l'emplaçament. Des del punt de vista ambiental, què dir: Corredor ecològic entre les àrees protegides d'Izarraitz, Pagoeta i Hernio-Gazume, allotjament de diferents espècies protegides, barris i caserius a distàncies insostenibles... D'aquí potser l'intent de l'empresa d'evitar i silenciar l'impacte ambiental habitual. Encara sort que els fins membres de Sañu Bizirik estan treballant i atents.
Els veïns i veïnes tenim una total indefensió, i els ciutadans també, perquè aquest projecte no suposarà més beneficis que perjudicis per als ciutadans. Crec que és hora que “és suficient! !”. El projecte de Sañu es farà públic en breu, tal com han sortit els projectes Trekutz i Buruzai. Disposem de 30 dies per a formular al·legacions a aquests projectes. Sañu Bizirik! & '97; Tampoc en Oleta! han preparat al·legacions populars i en els racons del poble tindreu una àmplia oferta de dies i hores: signeu tots!
Itsaso Agirre
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]