Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc una de cada cinc persones. El 20% dels nens que han sofert, sofreixen o toleraran abusos sexuals contra la infància.
Soc un dels cinc invisibles, una realitat tan dolorosa que és millor que ningú la trobi o que estigui en un amagatall que no pugui sortir. Se sap que la infància és feliç i que la família és un lloc meravellós per a créixer i sentir-se estimada i protegida, i tot això i tot això. I que ningú digui que el conte no és així. Doncs sí, sento que la festa s'espatlli, però molts nens no tenen la sort de viure aquesta realitat. La realitat no sempre és la que volem i l'única possibilitat de canvi és mirar-nos de front i agarrar-nos per les branques. I la realitat cruel ens reconeix que el 85% dels abusos es realitzen en entorns familiars i de confiança, el 65% entre les parets de la llar i en 3 de cada 10 denúncies de violència sexual contra la infància, l'agressor és el pare. Així és, això no és Disney, perquè s'assembla a una pel·lícula de terror.
Però també soc el que anomenen Pau, el que ha vingut per a no callar-se més, com m'han creat aquí i soc aquí i com em succeeixen (i ens succeeixen) coses, les escric aquí i les exposo aquí. I com repeteix la meva companya Inma García, presidenta d'ACASI, hem començat a parlar, i no podem deixar de fer-ho. Us ho dic amb claredat i rotunditat: quan era nen vaig ser víctima d'abusos sexuals, i no soc un cas rar, entre punts, un de cada cinc. S'entén? I si s'entén, què farem?
Soc dels quals no callen. Una d'aquestes que necessitem a tota la societat darrere de nosaltres. O, recordant una frase de l'escriptora i feminista Gemma Pasqual sobre les dones maltractades, que "cada vegada que una víctima d'abús obre la porta ha de trobar una comunitat". A això afegeixo la comunitat organitzada en defensa dels drets de la infància i l'adolescència, disposada a protegir-se contra tota mena de maltractaments i abusos.
Us ho dic amb claredat i rotunditat: quan era nen vaig ser víctima d'abusos sexuals, i no soc un cas rar, entre punts, un de cada cinc. S'entén? I si s'entén, què farem?
Entre punts, soc un. Les veus dels invisibles… perquè ens vegin, perquè ens donin suport, perquè diguin que és suficient. N'hi ha prou amb aquesta societat patriarcal que es construeix sobre jerarquies. No podem admetre que els nens i nenes se situen en un nivell més baix, una societat que sosté que els nens i nenes són propietat de les persones adultes. És una societat que ha justificat i impulsat tot tipus de maltractaments i abusos de poder sobre la infància i l'adolescència, moltes vegades en nom de l'educació i de l'amor. Pallisses, cops, agressions sexuals, càstigs desproporcionats i forts insults són, en la majoria dels casos, els que reben el rebuig de la majoria de la societat. Venim dels segles dels maltractaments sobre la infància i hem avançat alguna cosa. Però no és suficient, i hem de reconèixer que la sobreprotecció, la dependència, la manipulació, la correcció, l'engany, el xantatge o el menyspreu són part de la cultura de la violència contra la infància. Per això, hem de reinventar-nos a nosaltres mateixos i començar en la cultura del bon tracte, créixer i educar-nos. Perquè els nens no són objectes passius, sinó subjectes actius de la seva pròpia vida. En aquest marc de respecte ha d'entendre's que els cossos dels nens i nenes no són joguines, que són cossos que han de ser respectats i que tenen dret a autorització. Els seus desitjos no poden ser manipulats. L'afecte que donen o reben no ha d'imposar-se. Les decisions que prenen poden estar equivocades, però cal decidir a créixer, cal prendre riscos i també equivocar-se; no podem seguir ancorats en la cultura de l'error i hem de convertir la frustració en aprenentatge. Repensar l'educació que hem rebut i passar de la cultura de l'obediència a la cultura de la llibertat, criar a nens i adolescents amb confiança, seguretat i determinació.
N'hi ha prou amb aquesta societat patriarcal que perpetua les desigualtats de gènere; n'hi ha prou amb la societat que vol dones submises i homes agressius. Això, des de tots els altaveus disponibles –música, cinema, publicitat, moda, xarxes socials...–, difon de de manera permanent la cultura sexista i la cultura de la violència que es transmet i perpetua de generació en generació. Només una dada aclaridora: el 90% dels agressors en delictes contra la integritat sexual dels nens són homes. I no, no són monstres, no tenen branques, ni cues; viuen entre nosaltres, moltes vegades ben regulades i amb èxit. Són fills de l'educació patriarcal, que tallem tots els dies sense cap pudor.
Soc un de punts, i vinc a demanar-vos que trenqueu el silenci amb les víctimes. No tinguis por ni vergonya. Parlar, parlar i no cansar-se de parlar. Que s'escolti el tema dels abusos en cada casa, en cada escola, en cada espai d'oci. De fet, la paraula, i no el silenci, és el que posa límit als agressors i obre un camí d'esperança per a les víctimes. I dialogar amb nens i adolescents sobre els bons tractes i la sexualitat positiva, però també sobre els abusos de poder i les agressions, ja que, segons Pepa Horno, "no parlar de maltractaments a nens i nenes -i l'abús sexual no és més que una forma de maltractaments- és una manera de posar en risc el maltractament".
Soc un de cinc dels molts que han sofert abusos sexuals contra la infància. I vinc a dir-vos, demanar-vos, prometre-us, si senten tristesa, impotència o ràbia, que no fallareu, que no us detingueu o que eludiu el tema; no ens deixeu passar per alt. Plorar, cridar, colpejar el sòl o pagar ajuda psicològica. Però, sobretot, us enfuriu i convertiu la vostra tristesa, la vostra impotència i la vostra ràbia en una acció política i col·lectiva contra els abusos sexuals i en defensa dels drets de la infància.
PAU Lluc i Pérez
Ha publicat recentment el llibre Despulles amb editorial sobre abusos sexuals contra nens (ASI). És tutor en els cursos de prevenció d'ÀSIA per al professorat.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]