Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Entre varis, un


19 de novembre de 2024 - 10:34

Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc una de cada cinc persones. El 20% dels nens que han sofert, sofreixen o toleraran abusos sexuals contra la infància.

Soc un dels cinc invisibles, una realitat tan dolorosa que és millor que ningú la trobi o que estigui en un amagatall que no pugui sortir. Se sap que la infància és feliç i que la família és un lloc meravellós per a créixer i sentir-se estimada i protegida, i tot això i tot això. I que ningú digui que el conte no és així. Doncs sí, sento que la festa s'espatlli, però molts nens no tenen la sort de viure aquesta realitat. La realitat no sempre és la que volem i l'única possibilitat de canvi és mirar-nos de front i agarrar-nos per les branques. I la realitat cruel ens reconeix que el 85% dels abusos es realitzen en entorns familiars i de confiança, el 65% entre les parets de la llar i en 3 de cada 10 denúncies de violència sexual contra la infància, l'agressor és el pare. Així és, això no és Disney, perquè s'assembla a una pel·lícula de terror.

Però també soc el que anomenen Pau, el que ha vingut per a no callar-se més, com m'han creat aquí i soc aquí i com em succeeixen (i ens succeeixen) coses, les escric aquí i les exposo aquí. I com repeteix la meva companya Inma García, presidenta d'ACASI, hem començat a parlar, i no podem deixar de fer-ho. Us ho dic amb claredat i rotunditat: quan era nen vaig ser víctima d'abusos sexuals, i no soc un cas rar, entre punts, un de cada cinc. S'entén? I si s'entén, què farem?

Soc dels quals no callen. Una d'aquestes que necessitem a tota la societat darrere de nosaltres. O, recordant una frase de l'escriptora i feminista Gemma Pasqual sobre les dones maltractades, que "cada vegada que una víctima d'abús obre la porta ha de trobar una comunitat". A això afegeixo la comunitat organitzada en defensa dels drets de la infància i l'adolescència, disposada a protegir-se contra tota mena de maltractaments i abusos.

Us ho dic amb claredat i rotunditat: quan era nen vaig ser víctima d'abusos sexuals, i no soc un cas rar, entre punts, un de cada cinc. S'entén? I si s'entén, què farem?

Entre punts, soc un. Les veus dels invisibles… perquè ens vegin, perquè ens donin suport, perquè diguin que és suficient. N'hi ha prou amb aquesta societat patriarcal que es construeix sobre jerarquies. No podem admetre que els nens i nenes se situen en un nivell més baix, una societat que sosté que els nens i nenes són propietat de les persones adultes. És una societat que ha justificat i impulsat tot tipus de maltractaments i abusos de poder sobre la infància i l'adolescència, moltes vegades en nom de l'educació i de l'amor. Pallisses, cops, agressions sexuals, càstigs desproporcionats i forts insults són, en la majoria dels casos, els que reben el rebuig de la majoria de la societat. Venim dels segles dels maltractaments sobre la infància i hem avançat alguna cosa. Però no és suficient, i hem de reconèixer que la sobreprotecció, la dependència, la manipulació, la correcció, l'engany, el xantatge o el menyspreu són part de la cultura de la violència contra la infància. Per això, hem de reinventar-nos a nosaltres mateixos i començar en la cultura del bon tracte, créixer i educar-nos. Perquè els nens no són objectes passius, sinó subjectes actius de la seva pròpia vida. En aquest marc de respecte ha d'entendre's que els cossos dels nens i nenes no són joguines, que són cossos que han de ser respectats i que tenen dret a autorització. Els seus desitjos no poden ser manipulats. L'afecte que donen o reben no ha d'imposar-se. Les decisions que prenen poden estar equivocades, però cal decidir a créixer, cal prendre riscos i també equivocar-se; no podem seguir ancorats en la cultura de l'error i hem de convertir la frustració en aprenentatge. Repensar l'educació que hem rebut i passar de la cultura de l'obediència a la cultura de la llibertat, criar a nens i adolescents amb confiança, seguretat i determinació.

N'hi ha prou amb aquesta societat patriarcal que perpetua les desigualtats de gènere; n'hi ha prou amb la societat que vol dones submises i homes agressius. Això, des de tots els altaveus disponibles –música, cinema, publicitat, moda, xarxes socials...–, difon de de manera permanent la cultura sexista i la cultura de la violència que es transmet i perpetua de generació en generació. Només una dada aclaridora: el 90% dels agressors en delictes contra la integritat sexual dels nens són homes. I no, no són monstres, no tenen branques, ni cues; viuen entre nosaltres, moltes vegades ben regulades i amb èxit. Són fills de l'educació patriarcal, que tallem tots els dies sense cap pudor.

Soc un de punts, i vinc a demanar-vos que trenqueu el silenci amb les víctimes. No tinguis por ni vergonya. Parlar, parlar i no cansar-se de parlar. Que s'escolti el tema dels abusos en cada casa, en cada escola, en cada espai d'oci. De fet, la paraula, i no el silenci, és el que posa límit als agressors i obre un camí d'esperança per a les víctimes. I dialogar amb nens i adolescents sobre els bons tractes i la sexualitat positiva, però també sobre els abusos de poder i les agressions, ja que, segons Pepa Horno, "no parlar de maltractaments a nens i nenes -i l'abús sexual no és més que una forma de maltractaments- és una manera de posar en risc el maltractament".

Soc un de cinc dels molts que han sofert abusos sexuals contra la infància. I vinc a dir-vos, demanar-vos, prometre-us, si senten tristesa, impotència o ràbia, que no fallareu, que no us detingueu o que eludiu el tema; no ens deixeu passar per alt. Plorar, cridar, colpejar el sòl o pagar ajuda psicològica. Però, sobretot, us enfuriu i convertiu la vostra tristesa, la vostra impotència i la vostra ràbia en una acció política i col·lectiva contra els abusos sexuals i en defensa dels drets de la infància.

PAU Lluc i Pérez

Ha publicat recentment el llibre Despulles amb editorial sobre abusos sexuals contra nens (ASI). És tutor en els cursos de prevenció d'ÀSIA per al professorat.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
A Vitòria-Gasteiz, sobren els captaires

Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]


2025-04-02 | Ximun Fuchs
Nora (eta nola)

Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]


Tecnologia
De la burocràcia

He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.

Una de les... [+]


2025-04-02 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Hirigintza militarra

Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]


2025-04-02 | June Fernández
Comerç de melons
Fites

Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]


Seguretat, immigrants i por

L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.

Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]


2025-04-02 | Castillo Suárez
Erantzunak

Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]


El temps de la infància

Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]


2025-04-02 | Cira Crespo
Bandera d'España

L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]


Euskara: El botí de tots els pals

Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]


Existeix una connexió entre la I basca i el TAV a Navarra

Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]


6 d'abril, justícia per al basc

No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]


Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-27 | Kontxita Beitia
Atzo bezain ozen! NATO pikutara soldaduskarik ez

Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]


Eguneraketa berriak daude