Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Entre varis, un


19 de novembre de 2024 - 10:34

Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc una de cada cinc persones. El 20% dels nens que han sofert, sofreixen o toleraran abusos sexuals contra la infància.

Soc un dels cinc invisibles, una realitat tan dolorosa que és millor que ningú la trobi o que estigui en un amagatall que no pugui sortir. Se sap que la infància és feliç i que la família és un lloc meravellós per a créixer i sentir-se estimada i protegida, i tot això i tot això. I que ningú digui que el conte no és així. Doncs sí, sento que la festa s'espatlli, però molts nens no tenen la sort de viure aquesta realitat. La realitat no sempre és la que volem i l'única possibilitat de canvi és mirar-nos de front i agarrar-nos per les branques. I la realitat cruel ens reconeix que el 85% dels abusos es realitzen en entorns familiars i de confiança, el 65% entre les parets de la llar i en 3 de cada 10 denúncies de violència sexual contra la infància, l'agressor és el pare. Així és, això no és Disney, perquè s'assembla a una pel·lícula de terror.

Però també soc el que anomenen Pau, el que ha vingut per a no callar-se més, com m'han creat aquí i soc aquí i com em succeeixen (i ens succeeixen) coses, les escric aquí i les exposo aquí. I com repeteix la meva companya Inma García, presidenta d'ACASI, hem començat a parlar, i no podem deixar de fer-ho. Us ho dic amb claredat i rotunditat: quan era nen vaig ser víctima d'abusos sexuals, i no soc un cas rar, entre punts, un de cada cinc. S'entén? I si s'entén, què farem?

Soc dels quals no callen. Una d'aquestes que necessitem a tota la societat darrere de nosaltres. O, recordant una frase de l'escriptora i feminista Gemma Pasqual sobre les dones maltractades, que "cada vegada que una víctima d'abús obre la porta ha de trobar una comunitat". A això afegeixo la comunitat organitzada en defensa dels drets de la infància i l'adolescència, disposada a protegir-se contra tota mena de maltractaments i abusos.

Us ho dic amb claredat i rotunditat: quan era nen vaig ser víctima d'abusos sexuals, i no soc un cas rar, entre punts, un de cada cinc. S'entén? I si s'entén, què farem?

Entre punts, soc un. Les veus dels invisibles… perquè ens vegin, perquè ens donin suport, perquè diguin que és suficient. N'hi ha prou amb aquesta societat patriarcal que es construeix sobre jerarquies. No podem admetre que els nens i nenes se situen en un nivell més baix, una societat que sosté que els nens i nenes són propietat de les persones adultes. És una societat que ha justificat i impulsat tot tipus de maltractaments i abusos de poder sobre la infància i l'adolescència, moltes vegades en nom de l'educació i de l'amor. Pallisses, cops, agressions sexuals, càstigs desproporcionats i forts insults són, en la majoria dels casos, els que reben el rebuig de la majoria de la societat. Venim dels segles dels maltractaments sobre la infància i hem avançat alguna cosa. Però no és suficient, i hem de reconèixer que la sobreprotecció, la dependència, la manipulació, la correcció, l'engany, el xantatge o el menyspreu són part de la cultura de la violència contra la infància. Per això, hem de reinventar-nos a nosaltres mateixos i començar en la cultura del bon tracte, créixer i educar-nos. Perquè els nens no són objectes passius, sinó subjectes actius de la seva pròpia vida. En aquest marc de respecte ha d'entendre's que els cossos dels nens i nenes no són joguines, que són cossos que han de ser respectats i que tenen dret a autorització. Els seus desitjos no poden ser manipulats. L'afecte que donen o reben no ha d'imposar-se. Les decisions que prenen poden estar equivocades, però cal decidir a créixer, cal prendre riscos i també equivocar-se; no podem seguir ancorats en la cultura de l'error i hem de convertir la frustració en aprenentatge. Repensar l'educació que hem rebut i passar de la cultura de l'obediència a la cultura de la llibertat, criar a nens i adolescents amb confiança, seguretat i determinació.

N'hi ha prou amb aquesta societat patriarcal que perpetua les desigualtats de gènere; n'hi ha prou amb la societat que vol dones submises i homes agressius. Això, des de tots els altaveus disponibles –música, cinema, publicitat, moda, xarxes socials...–, difon de de manera permanent la cultura sexista i la cultura de la violència que es transmet i perpetua de generació en generació. Només una dada aclaridora: el 90% dels agressors en delictes contra la integritat sexual dels nens són homes. I no, no són monstres, no tenen branques, ni cues; viuen entre nosaltres, moltes vegades ben regulades i amb èxit. Són fills de l'educació patriarcal, que tallem tots els dies sense cap pudor.

Soc un de punts, i vinc a demanar-vos que trenqueu el silenci amb les víctimes. No tinguis por ni vergonya. Parlar, parlar i no cansar-se de parlar. Que s'escolti el tema dels abusos en cada casa, en cada escola, en cada espai d'oci. De fet, la paraula, i no el silenci, és el que posa límit als agressors i obre un camí d'esperança per a les víctimes. I dialogar amb nens i adolescents sobre els bons tractes i la sexualitat positiva, però també sobre els abusos de poder i les agressions, ja que, segons Pepa Horno, "no parlar de maltractaments a nens i nenes -i l'abús sexual no és més que una forma de maltractaments- és una manera de posar en risc el maltractament".

Soc un de cinc dels molts que han sofert abusos sexuals contra la infància. I vinc a dir-vos, demanar-vos, prometre-us, si senten tristesa, impotència o ràbia, que no fallareu, que no us detingueu o que eludiu el tema; no ens deixeu passar per alt. Plorar, cridar, colpejar el sòl o pagar ajuda psicològica. Però, sobretot, us enfuriu i convertiu la vostra tristesa, la vostra impotència i la vostra ràbia en una acció política i col·lectiva contra els abusos sexuals i en defensa dels drets de la infància.

PAU Lluc i Pérez

Ha publicat recentment el llibre Despulles amb editorial sobre abusos sexuals contra nens (ASI). És tutor en els cursos de prevenció d'ÀSIA per al professorat.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


Teknologia
Bizitza sistemak

Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]


2025-01-22 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Erosoa

Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]


2025-01-22 | Inma Errea Cleix
No som aire

Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.

Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]


2025-01-22 | Itxaro Borda
Hutsa egin

Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]


2025-01-22 | Sukar Horia
Semàfor vs. ciutadans

En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.

No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]


Benito, alquimista de les nostres emocions

Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]


2025-01-22 | Karmelo Landa
Korapilo-morapilo mordoilo

Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.

Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


Eguneraketa berriak daude