Recentment, el Butlletí Oficial de Navarra ha anunciat que el Departament de Medi Ambient del Govern de Navarra ha acordat la resolució d'impacte ambiental contra el projecte de polígons eòlics promoguts per empreses del Grup Sacyr en el nord de la Comarca de Pamplona. Amb aquesta decisió, el Departament declara que no és possible incloure aquest projecte en el medi ambient de la zona. Es desconeix si el Departament de Desenvolupament Econòmic i Empresarial està d'acord amb la decisió i si anul·la la sol·licitud de construcció de parcs.

El projecte de macro de Sacyr afecta a les muntanyes que separen les valls d'Erro, Esteribar, Anue i Olaibar, on té previst instal·lar 29 aerogeneradors amb capacitat per a produir 141,7 MW d'electricitat. Els molins eòlics serien dels més grans que s'estan instal·lant actualment, amb un total de 200 metres (fins a 127,5 eixos i 72,5 pales cadascuna). A més, el polígon buida la seva electricitat amb una línia d'alta tensió que travessaria més de 24 quilòmetres en Ezcabarte, Juslapeña, Berrioplano i Orkoien (220 kV).

Les afeccions ambientals d'aquesta infraestructura serien elevades, tal com es va indicar en l'al·legació presentada per Sustrai Erakuntza al projecte, i tal com es resumeix en la resolució de Medi Ambient, afectarien greument l'avifauna amenaçada pels elevats riscos de col·lisió, es destruiria una vegetació natural ben conservada i d'alta qualitat, amb greus impactes paisatgístics indegudament analitzats (l'empresa només contempla l'altura de l'aerogenerador fins a l'eix), línia elèctrica, etc.

És un clar exemple dels impactes ambientals de les energies renovables i les seves limitacions. Necessiten grans superfícies de terra per a la seva implantació, la qual cosa actua contra la biodiversitat, ja que és un dels 9 límits planetaris, posant en perill l'habitabilitat del planeta. A més, les renovables també necessiten una extracció de minerals entre 8 i 25 vegades major que la contrapart fòssil, per la qual cosa també contribueixen a superar el límit d'aquests recursos. I, finalment, no ens alliberen del tot dels combustibles fòssils, necessaris per a la fabricació d'infraestructures que capten l'energia del sol o del vent. Per tant, cal establir unes condicions molt estrictes per a decidir quants i on s'instal·len d'aquestes infraestructures.

No obstant això, a Navarra es delega la “planificació” d'aquestes condicions en les grans empreses. Els diferents governs (tant de Navarra com de l'Estat) a penes fan res. Es limita a recomanar el tipus d'infraestructures a instal·lar, inclosa la concessió d'ajudes. I així, les grans indústries són les que corren per a instal·lar el major nombre de macroprojectes possible. L'Administració denegarà, com a màxim, alguns d'aquests projectes en funció de criteris ambientals, tal com està ocorrent en aquest cas.

És absolutament perjudicial que el desenvolupament de les energies renovables provingui dels qui busquen beneficis i dividends per als seus accionistes. És inacceptable que els qui alimenten la crisi climàtica i de recursos amb el seu sistema de producció consumista siguin els qui han de satisfer les necessitats energètiques dels seus ciutadans. Darrere dels macroprojectes renovables estan les multinacionals que tenen un passat de moviments especulatius, que destrueixen el medi ambient amb projectes miners i grans infraestructures, i amb casos de corrupció en els quals aquesta empresa (juntament amb altres) ha quedat involucrada.

Per tant, hem d'alegrar-nos que el Departament de Medi Ambient hagi decidit que els impactes d'aquest projecte siguin elevats i no prou com per a recomanar la seva no execució. Però no podem oblidar la possible influència d'algunes decisions preocupants preses recentment per al futur. Què hauria succeït si s'hagués estudiat aquest projecte d'acord amb les directrius del nou decret aprovat pel Parlament de Navarra per a donar resposta a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna? Com és sabut, d'acord amb aquesta nova legislació especial, els temps d'estudi d'aquesta mena de projectes es reduiran a la meitat, tant pel que fa a la participació pública com a l'anàlisi que ha de realitzar l'Administració. Si aquest projecte s'hagués estudiat a través del present Decret, estem convençuts que l'informe elaborat pel Departament de Medi Ambient seria més pobre i, per tant, hi hauria més risc d'aprovar un macro-polígon amb greus impactes ambientals.

Estem en un moment preocupant per a protegir el medi ambient i els éssers humans, animals i plantes que habiten en ell. Una forta indefensió que pot veure's agreujada per l'aplicació de legislacions excepcionals i manipulacions interessades de conflictes armats que justifiquen la política d'eliminació dels recursos naturals. Al mateix temps, estem davant la falta de voluntat política per a afrontar d'arrel la necessitat de canviar el model energètic. No es tracta només de modificar la matriu energètica, sinó de transformar els models de producció, consum, ocupació del territori i propietat.

Per a concloure aquestes reflexions, no podem deixar d'esmentar les persones i plataformes que s'han organitzat en les diferents valls navarreses contra aquests polígons solars i eòlics, defensant un model energètic més just i adaptat a les necessitats socials. Gràcies a tots ells, s'ha donat l'esquena a les multinacionals que volen comprar les voluntats de les persones i el futur dels pobles; s'han creat dinàmiques de socialització i conscienciació sobre la necessitat d'un altre model energètic i social; i han estat la llavor dels projectes energètics locals, més independents i integrats en els entorns en els quals vivim. Perquè gràcies a tots ells estan sent un exemple complet d'esperança, del que podem aconseguir de forma organitzada.

(Martín Zelaia i Mikel Saralegi són membres de la Fundació Sustrai Otsakar)