No té el Govern l'oportunitat de canviar i rebaixar el caràcter de l'escola que durant anys ha retallat? Per a argumentar que l'escola es mantindrà a través de les noves tecnologies, però que es reduirà l'atenció presencial als alumnes? Una bona carnada per a justificar davant la societat aquesta transformació de l'escola és que els centres treballin al màxim les mesures sanitàries que han de complir davant la pandèmia, perquè tots desitgem escoles saludables. Però l'esquer que acompanya a aquest aspecte tan apetible són les retallades: si a les escoles no es fan els canvis profunds que exigeix la prevenció de la COVID, és a dir, descentralitzar les macro-escoles, multiplicar el nombre de metres quadrats destinats a les escoles i el personal... i a més, si el Govern fa retallades en els recursos, el remei "sa" que ens vendran als ciutadans serà reduir la meitat de forma de l'escola presencial, i de l'altra meitat de l'escola. Així, que les llars assumeixin la despesa de sosteniment de la meitat de l'escola: en infraestructures (disponibilitat d'ordinadors, taules, cadires i altres), en energia (calefacció, internet i llum), i en personal (en hores pròximes a aquests alumnes).

Sense recursos, els protocols són parany

A l'escola també volem que es garanteixi la salut, i la majoria coincidirà que cal prendre mesures per a evitar el contagi de la COVID-19 a l'escola. Però, quines mesures cal prendre a l'escola? Això ho han establert protocols profundament marcats: els sindicats denuncien que l'inici de curs no ha estat consensuat, que el Departament d'Educació no ha treballat en cap relació amb els representants dels agents i que ha pres les decisions de manera unilateral. Afegeixen que els criteris establerts pel Departament d'Educació són, en moltes ocasions, massa genèrics i que la responsabilitat de definir normes concretes en funció de la realitat del centre ha caigut en mans de les direccions del centre, per la qual cosa demanen garanties jurídiques per al professorat davant possibles conflictes i denúncies que puguin sorgir al llarg del curs. Atès que els protocols concrets que s'han encarregat des del departament d'Educació i que han estat desenvolupats per la direcció de cada centre no són els que han estat debatuts i consensuats entre tots els agents d'aquesta escola, poden generar alts i baixos en el dia a dia, ja que al llarg del curs es donaran mil casos diferents. És massa trigui perquè aquests nous protocols de salut escolar no s'aprovin en els consells escolars per mer tràmit, sinó que s'adaptin i acordin tenint en compte l'opinió d'alumnes i pares? Els ciutadans portem mesos sense decisions entorn de la salut i la tendència general dels pares ha estat silenciar; des del respecte a la dedicació i a la labor que els ha caigut als professors, callar davant les mesures sanitàries que el centre ha donat a conèixer. Però el fet que no s'hagi parlat de com conciliar la salut i l'educació no és una terra ferma per a un centre educatiu davant els problemes que puguin sorgir.

La COVID-19 ha augmentat les despeses de l'escola a les llars que volen garantir els estudis dels seus fills: en alguns casos, la necessitat de comprar un ordinador durant el confinament, la compra de material complet per cada alumne en aquest inici de curs en el qual no es pot compartir cap material... Però les prioritats per a repartir diners a casa de l'Administració de la CAB semblen ser unes altres. I és que el Govern Basc no ha vist la necessitat d'augmentar la despesa en educació: si una pandèmia es caracteritza perquè molta gent malalta, el normal és que aquest curs molts professors es posin malalts, no? Però el Govern Basc no ha vist la necessitat d'ampliar els grups de professors de les escoles. A pesar que la mesura més eficaç per a evitar la contaminació per COVID-19 és reduir els grups d'estudiants i mantenir-los a l'aire lliure, no ha posat més recursos per a la remodelació d'edificis o per a reduir els ràtios d'aula i donar resposta a més professors.

Una escola per a tots: l'objectiu d'uns, el punt de mira d'uns altres?

Si cal cuidar les mesures de salut sense incrementar significativament els recursos educatius, com mantenir l'escola? Nagore Iturrioz, membre del sindicat STEILAS, i Lurdes Imaz, membre de l'associació de pares i mares EHIGE, han subratllat que les prioritats per a la societat són mantenir les escoles obertes i l'educació presencial per a tot l'alumnat.

Acabem de provar com és una escola no presencial, en el tancament: la majoria dels centres escolars van tenir l'oportunitat d'aprendre de manera individual i per ordinador. Però això va augmentar enormement la bretxa entre els estudiants segons la classe social i cultural de cada casa. Molts alumnes es van quedar desconnectats sense rebre classes. I tots els alumnes van perdre moltíssim en la profunditat del treball dels continguts, en la socialització, en el suport emocional... Molts alumnes van perdre un únic menjar que tenen assegurada tots els dies, i molts altres van perdre el seu únic lloc per a parlar en basc.

Quan no hi ha més remei, no és poc mantenir una classe com la que es pot. Però, fins a quin punt condicionaran les retallades en educació del Govern Basc la possibilitat que els alumnes rebin classes presencials? També per al Govern Basc és prioritari una escola presencial, o més temptador impulsar un aprenentatge per ordinador que pugui costar molt més diners? Hi ha marge de dubte, ja que al juny el Govern Basc va instar les direccions dels centres a desenvolupar tres escenaris: L'escenari A és el que s'ha posat en marxa a principis de curs, amb tots els alumnes i alumnes cada dia a l'escola; l'escenari B, amb solo la meitat dels alumnes i alumnes en classe; i l'escenari D, de tancament, amb tots els alumnes i alumnes a casa. Iturrioz denúncia: "Si el Govern Basc no posa els recursos que cadascun d'aquests escenaris demanda, cap d'aquestes tres opcions és real, absolutament cap. Si no posa els mitjans per a garantir l'educació presencial (escenari A), ens obligarà a acudir a l'escenari B, i és inacceptable que s'hagi de recórrer a ell perquè no s'han posat els mitjans".

Els protocols que s'envien als centres determinen el nombre de casos de COVID-19 positius que suposarien el tancament d'una aula o de tot el centre. No obstant això, no especifiquen en quina situació passaria un centre escolar per l'escenari A (on tots els alumnes i alumnes treballen diàriament en classe) a l'escenari B (on només la meitat dels alumnes i alumnes treballarien en classe). És el requisit per al pas a l'escenari B la distància de 1,5 metres entre els alumnes? Si fos així, el responsable de la pèrdua de l'aprenentatge presencial seria més la falta d'inversió del Govern Basc que la pandèmia de COVID. Tenint en compte l'experiència de confinament, la decisió de canviar d'escenari a un centre pot passar d'un dia per a un altre. Iturrioz ha denunciat que "el Departament d'Educació ha obert les classes, però no està garantint l'ensenyament presencial, ja que les altres opcions són molt més econòmiques".

Cures al centre?

Per als pares és evident que, encara que el Govern Basc i el Govern d'Espanya l'ignorin, el fet que els menors no vagin tots els dies a l'escola suposaria un buit en la seva cura i educació. Per això és irritant veure que a l'hora de plantejar els escenaris B i D no es planteja la necessitat de garantir l'atenció de tots els nens en tot moment, ni s'esmenten més recursos per a la cura. On estaran els menors que no estan rebent l'aprenentatge presencial a l'escola? Cadascun tot sol a la seva casa? Qui cuidarà d'ells? Qui els explicarà el que no han entès? Pares i mares que redueixin la jornada laboral fora de la llar o que abandonin l'ocupació directament (especialment les dones)? Els pares i mares (especialment les dones) que treballaran en el teletreball sense poder complir dues funcions al mateix temps i amb un grau de resistència psicològica? Els avis i àvies més exposats a aquesta pandèmia? O ningú, i com a societat estem acceptant no cuidar als menors? Estem limitant enormement la possibilitat d'estudiar als menors com a societat? Ningú, i estem acceptant que els menors hagin de passar cinc hores al dia davant de la pantalla i en solitud, en nom de l'educació i la salut?

L'escola, a més de ser un espai de transmissió de continguts, també és un espai de cura i socialització: és un entorn més segur i estable que la casa per a molts alumnes, un lloc per a aprendre en contacte, on es poden aprendre a cuidar-se i a ajudar-se mútuament, un lloc per a aprendre a viure en grup, un punt de trobada que permet satisfer les mancances de cada llar amb les possibilitats d'altres cases... Si l'escola és alguna cosa, és un espai col·lectiu. Els escenaris B i D plantejats pel Govern Basc condemnen als alumnes i alumnes a la individualitat, a la solitud, a haver de limitar-los a les possibilitats de cada casa, a més de no garantir les condicions mínimes de cada casa. És una societat educada en la individualitat i en les relacions a pantalla zero el que volem per al futur?

Ara és el moment que pares, alumnes i professors responguin conjuntament als escenaris B i D des de la col·lectivitat: pensar en com es pot garantir la cura i l'educació presencial a tots els alumnes i alumnes col·lectivament en els escenaris B i D. Agrupar els alumnes que no són a l'escola en un altre edifici públic? Reunits a les cases? Per exigència de professorat per a aquests col·lectius? A petició del monitor? Organitzat pels pares en auzolan per a la cura i el rol de professor? Encara que el Govern Basc tingués la temptació d'interrompre les classes presencials per a reduir encara més la despesa en educació, per si de cas, els alumnes, professors i pares i mares haurien de tenir una solució col·lectiva en el terreny. Perquè la cura i l'educació presencial sigui per a tots, no sols per a aquells que puguin pagar-lo.

Hi ha moltes maneres de retallar

El Govern Basc ha utilitzat fins ara les mesures de prevenció de la COVID per a fer front a les retallades, que suposarien un increment de la inversió. Per exemple, els alumnes han començat el curs de manera escalonada, com a mesura preventiva; però el Govern Basc també ha retardat en la mateixa mesura la contractació de les substitucions del professorat en aquests nivells educatius que han començat més tard el curs. A conseqüència d'això, milers de professors substituts començaran a treballar a partir del 30 de setembre, per la qual cosa enguany cobraran menys d'un mes.

El desenvolupament de la planificació per als escenaris A, B i D ha requerit a les direccions i professorat de les escoles innombrables hores; la concreció de com es durà a terme el protocol sanitari exactament en el seu centre; la necessitat de garantir el compliment d'aquests protocols en tot moment... i el no increment del nombre de professors i professores del centre per a fer aquestes tasques que s'han anat afegint en molt alta quantitat, és una altra manera de retallar.

Una altra de les mesures preventives ha estat reduir el nombre d'alumnes que mengen de manera simultània en els menjadors escolars. Però com no s'han incrementat els recursos, molts centres han hagut de prioritzar als usuaris i moltes famílies s'han quedat sense accés al menjador.

També està en qüestió la possibilitat de realitzar activitats extraescolars en els centres perquè el Govern Basc no ha posat més mitjans per a mantenir aquestes activitats complint les mesures de prevenció. Imaz ha recordat que s'han posat en qüestió les activitats que es realitzen a les escoles, però "de per si mateix, és un espai segur, una escola. Les escoles tenen definits els protocols i estan complint els mateixos, per la qual cosa realitzar aquestes activitats fora de l'escola augmenta el risc". Si les activitats de temps lliure no es garanteixen a l'escola, els que disposin de nou diners tindran l'opció d'oci i cura, i els altres alumnes no.

Vaga el 15?

Els sindicats i els moviments estudiantils han convocat una vaga per al 15 de setembre a Euskadi. Els mitjans de comunicació que actuen com a altaveus del Govern Basc diran que els pares han d'anar a treballar i que, després d'un tancament i unes vacances, no és el moment de perdre un dia de classe amb una vaga. Els pares i mares que han d'anar a treballar (sobretot les dones) poden preguntar-se com se les arreglaran a la seva casa aquest curs si no lluitem per una escola per a tots i totes. Els pares i mares que treballen a casa poden preguntar si estan disposats a assumir el rol de professor al llarg de tot el curs. Gestionar la falta de classe d'un dia no sembla tan difícil, quan gairebé tots els dies tenim l'oportunitat d'anar a escola en qüestió, no?