Les protestes contra el Govern iranià han deixat ja 185 morts, dinou d'ells menors, segons ha informat l'agència de notícies Reuters. Fonts del govern han afegit que han mort fins a 20 persones de les forces de seguretat. A punt de complir un mes des de l'inici de les protestes, les manifestacions i vagues no cessen: precisament, de dilluns a dia els treballadors de la refineria de petroli d'Abad, la més antiga d'Orient Pròxim, estan en vaga. També s'han produït parades en Asalouyehen, que compta amb instal·lacions petroquímiques i infraestructures de gas natural. El dimecres al migdia també s'ha convocat una protesta.
Protesten a l'Iran des del 16 de setembre, data en la qual va morir, després de passar per les mans de la policia, la jove kurda Mahsa Amini, coneguda com Mahsa, el nom corb de la qual era Jina, que ha prohibit posar els noms corbs de l'Iran. Va ser detingut acusant-lo de “vestimenta inadequada” per no haver col·locat “adequadament” al hijaba. Des de llavors, les protestes per l'enderrocament del govern clerical de l'Estat han proliferat en tot el territori, sobretot a Kurdistan de l'Iran, on van començar les primeres menifestaciones, ja que Amini era d'aquí.
Els manifestants han llançat una reivindicació per a investigar la mort d'Amin, però no és l'única petició. Les protestes s'han mostrat contràries al règim i han llançat reivindicacions feministes, entre elles l'abandó de les seves polítiques “feminicidas”.
Les vagues que s'estan produint en el sector energètic poden ser, segons els experts internacionals, una de les armes més importants contra el govern. Subratllen que les protestes de 2022 poden ser una fita en la República Islàmica establerta en 1979. No obstant això, no són els més poblats de la història del país ni els que més han influït: Les protestes de 2009, fruit del suposat frau electoral a la presidència, van reunir milers de persones i van ser nomenades Primavera Persa.
El conflicte iniciat en el tríada Teheran ha creuat tot el país i les seves fronteres. Al llarg del món s'han difós imatges de milers de dones llevant el hijaba o tallant el pèl com a símbol de protestes contra les lleis del règim iranià. Aquests vídeos es realitzen sota el lema “Jin, jiyan, azadi” (“Dones, vida, llibertat”).
Alguns artistes i personatges mundials s'han sumat a aquests vídeos, i són molts els que s'han gravat dient aquestes tres paraules o tallant el pèl. A Euskal Herria, per exemple, la plataforma zorrotz.eus ha reunit diversos artistes repetint el mateix lema que utilitzen a l'Iran. Entre ells es troben: Itziar Ituño, Uxue Alberdi i Idurre Eskisabel.
El poble iranià va ser anomenat el passat 28 de juny a votar per a elegir al seu nou president, en un moment especialment difícil a nivell geopolític, pel genocidi contra el poble palestí del Govern israelià i el paper que juguen en aquesta xarxa països com l'Iran. Aquestes... [+]
Durant l'última dècada França, el Regne Unit i els EUA van envair Síria trencant la legislació internacional. En 2024, Washington encara compta amb una dotzena de bases militars per a ocupar Síria i roba gran part del petroli del país. Israel ocupa els territoris de Síria... [+]
En la cova de Ghar-e Boof, al sud de la serralada de Zagros a l'Iran, no s'han trobat espines d'homínids, però sí d'animals menjats per ells fa uns 80.000 anys, concretament 941.
L'estudi d'aquests ossos ha permès conèixer la dieta de l'època. La revista Scientific Report ha... [+]