Prop de 100 empreses basques estan directament relacionades amb la producció d'armes, segons ha denunciat el grup antimilitarista de Vitòria. Es tracta d'una relació de, almenys, 100 societats que van participar en dos contractes de producció militar o de "defensa i seguretat" entre 2009 i 2015, per la qual cosa és possible que tant llavors com en l'actualitat la xifra real sigui molt major, més encara amb el context geopolític actual. Aquestes guerres són molt nostres. En el llibre Indústria militar basca, assenyalant a nombroses empreses i institucions. A més, s'ha publicat en el portal Armeria: Una bona guerra per als negocis, un informe amb la informació resumida del llibre i altres dades. El nostre negoci és la guerra.

L'escrit mostra que les petites, mitjanes i grans empreses del País Basc, juntament amb l'administració pública, els bancs, les universitats i els centres de recerca, formen un "entramat complex" de la indústria militar. Es tracta d'una espècie de sindicat del crim en el qual tots greixen la màquina de guerra, cadascun cobra la part del seu dividend i tots compleixen un acord tàcit d'encobriment.

En el centre de la sala hi ha un tanc que que ningú veu: a Euskal Herria les armes es produeixen i exporten a gran escala, però quan es pregunta qui les fabrica i ven, tots vesteixen el pin dels pacifistes i oculten les mans tacades de sang. Però la sang deixa petjades i ja és evident qui s'enriqueixen a costa de la mort i la destrucció. "Sota la disfressa d'ocupació i desenvolupament científic-tecnològic, aquestes empreses basques estan fabricant components per a avions de guerra, helicòpters, tancs, míssils o vehicles blindats", recorda l'informe.

Conglomerat

Destaquen dos elements històrics que caracteritzen la indústria armamentística actual del País Basc: la reconversió industrial dels 80 i el pla polític dels 90 del Govern Basc. L'informe destaca el segon element, ja que el foment de l'armeria clàssica (pistoles, bombes, munició…) era cada vegada més problemàtic per a justificar davant l'opinió pública. El document explica, per tant, que es va fer una "aposta pel sector aeroespacial", "perquè en l'excusa del famós R+D+i podien disfressar-se d'un progrés aparent de la recerca i el desenvolupament".

En conseqüència, l'àmbit aeroespacial s'ha imposat en les tres últimes dècades amb tres empreses principals: ITP, Sener i Aernnova. No obstant això, cal no oblidar que al seu voltant els segueixen una completa xarxa de subcontractes i empreses de subministraments, amb nombroses petites i mitjanes empreses. Segons l'informe, "s'aprofiten de la seva capacitat d'especialització, adaptació i innovació" per a produir armes capdavanteres.

A més d'aquesta organització descentralitzada de la producció, la recerca adverteix que moltes empreses dedicades a la fabricació d'armes duen a terme una "producció dual", és a dir, no sols una producció militar, sinó també sistemes d'ús civil. Si a això s'afegeix el caràcter plural de les armes actuals i l'especialització de la cadena productiva, la qüestió es torna molt més difusa. No obstant això, el terme de dualitat és molt problemàtic, com s'explicarà més endavant. D'altra banda, cal no oblidar que empreses com Sapa Placencia destinen íntegrament la seva producció a l'àmbit militar. "Produeixen sistemes de defensa antiaeris, components per a vehicles blindats i armament de tota mena per a exèrcits, principalment canons, obusos, espoletes i munició", segons l'informe.

El negoci de la catàstrofe: xifres i noms

El trio armero aeronàutic va fundar HEGAN en 1993, l'Associació Clúster d'Aeronàutica i Espai del País Basc. El clúster compta en l'actualitat amb 68 empreses dedicades al sector aeronàutic, que segons el seu últim informe, van ocupar 14.186 persones i van tenir una facturació de 1.867 milions d'euros en 2021. L'armeria representa el 25% del negoci de Sener, el 26% del d'ITP i el 35% del d'Aernnova, segons han reconegut. A més, respecte a 2020, el conjunt d'organitzacions del clúster va augmentar la contractació de personal en un 3% i va invertir 117 milions d'euros en "Projectes de Recerca, Desenvolupament i Innovació", 15 milions més que l'any anterior.

El seu pes econòmic no és la tos de mitjanit de la cabra: el clúster aeronàutic va suposar l'1% del Producte Interior Brut (PIB) d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, el 4,6% del PIB industrial dels tres territoris i el 2,4% de l'ocupació industrial en 2021. Per si no fos prou, el 18% de la facturació de la indústria aeroespacial de l'Estat espanyol i l'1% de la de la Unió Europea (UE) corresponia a les entitats que componen HEGAN. Quant a l'ocupació en el sector, ocupaven el 31% dels treballadors de la indústria aeroespacial de l'Estat espanyol i el 2% dels de la UE. A més, el 12% de la recerca i desenvolupament en la matèria en l'Estat espanyol és seu i el 0,7% a la UE.

El sector de la Màquina-Eina és clau en aquest sentit, sent proveïdor directe i indirecte de l'aeronàutica. L'informe sobre l'armament assenyala que la màquina eina d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, amb el seu màxim nivell d'internacionalització i tecnologia, ocupa més del 80% del sector en tot l'Estat espanyol.

El clúster està format per 68 empreses aeronàutiques, quatre principals proveïdors de components Tier 1, 169 plantes distribuïdes mundialment, cinc universitats i cinc aliats multilaterals. D'aquestes empreses, nou tenen entre 2.000 i 10.000 milions de dòlars, de totes les instal·lacions 83 es troben a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, i els aliats els ajuden a gestionar finances, assegurances, fiscalitat, dret i propietat intel·lectual.

Per part de TECNALIA, TECNALIA, TECNALIA, Construction Group, S.E.T.E.T., S.L., S.L., S.L., S.L., S.L., S.L., S.L.

• AERNNOVA AEROSPACE S.A.: Fuselatges, panells de vol, ales d'helicòpters i pales. Miñano (Àlaba).
• INDÚSTRIA DE TURBO PROPULSORS S.A. (ITP): Realitza motors i manteniment de diversos avions militars i civils. Zamudio (Bizkaia).
• SENER, GRUP D'INGENIERIA S.A.: Sistemes de control d'electrònica militar, vigilància, sistemes de tir i míssils. Les Sorres (Bizkaia).
• SAPA PLACENCIA S.A.: Sistemes d'antidefensa, míssils i armes lleugeres. Andoain (Guipúscoa).
• TORRES. Producció i muntatge d'estructures aeronàutiques. Torre (Navarra).
• DASSAULT AVIATION. Fuselatges, panells d'avions i helicòpters, ales i pales, etc. Biarritz-Anglet (Lapurdi).
• UNIVERSITAT DEL PAÍS BASC (UPV/EHU). Projectes de recerca relacionats amb la indústria militar. Bilbao-Zamudio (Bizkaia).
• MONDRAGON UNIBERTSITATEA. Projectes de recerca relacionats amb la indústria militar. Arrasate (Guipúscoa).
• TECNALIA Research & Innovation: Centre Tecnològic. Projectes de recerca relacionats amb la indústria militar. Derio (Bizkaia).

Promoció pública de genocidis

No sols les empreses privades, sinó també les institucions públiques estan involucrades en el negoci de la mort. De fet, la majoria de les armes produïdes per les empreses es comercialitzen a través dels Estats, que són els que distribueixen enormes subvencions a les empreses en matèria de Recerca i desenvolupament (R+D) militar. La major part de la inversió militar es realitza amb fons públics, només cal fixar-se en les xifres generals: els compromisos de l'Estat espanyol amb l'OTAN han fet que el pressupost del Ministeri de Defensa s'hagi duplicat fins a 2029.

En 2023 ha augmentat un 25,8% (de 9.791 milions d'euros en 2022 a 12.317 milions d'euros). Segons el Real Institut Elcano, d'aquests fons, 5.241 milions d'euros es destinaran a programes de modernització i programes especials de modernització. En 2024 seran 5.908 milions, 5.576 milions en 2025 i 5.766 milions en 2026. A més, en la indústria militar l'Estat espanyol ha fixat una despesa de 4.900 milions d'euros per a 2023, enfront dels 3.011 milions de l'any passat.

El fet que la indústria del País Basc col·loqui el seu propi gra en la indústria armera tant d'Espanya com de França, s'ha convertit en una de les set armes exportadores més importants del món, segons dades de l'Institut Internacional de Recerques per a la Pau d'Estocolm (SIPRI) de març de 2020. Amb un 7,9% del total de les exportacions, l'Estat francès ocupava el tercer lloc de la llista de les armes venedores més grans del món. L'Estat espanyol, per part seva, va ser el setè amb el 3,1%, i no és menys, ja que va ser un dels països que més va créixer en volum d'exportació d'armes en els últims cinc anys, amb un creixement del 13%.

Les dades de l'últim informe de la Defensoria espanyola fan referència al mateix any, en el qual es pot observar que el Ministeri de Defensa espanyol va comprar armes a empreses del País Basc com ITP, Aernnova, SAPA i Sener. ITP suposava el 3,3% de les vendes del subsector aeronàutic i el 9,1% del seu valor afegit. El material produït a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa va representar, en general, el 3% de les vendes totals del Ministeri de Defensa espanyol en aquest any. Així, es van situar al màxim nivell de l'Estat espanyol, per darrere de Madrid, Andalusia, Castella-la Manxa i Galícia. Posteriorment, aquestes armes no s'utilitzen per a decorar les instal·lacions de l'Exèrcit espanyol, sinó que l'últim informe de la Defensoria espanyola compte que el 17,6% de les exportacions militars directes realitzades en 2020 es van destinar a l'Aràbia Saudita. El seu ús és ben conegut en els bombardejos contra la població de Iemen.

L'aristocràcia obrera en plets

Com recorda el grup antimilitarista de Vitòria en el seu llibre, el comitè d'empresa d'Aernnova (entre els sindicats ELA, CCOO, UGT, ÚS, LAB i CGT) mai ha plantejat mesures o propostes per a qüestionar la participació de la plantilla en la producció armamentística que s'utilitza en aquestes guerres. Per contra, han fet una crida a la resta de sectors de la classe treballadora per a donar suport a les seves reivindicacions, "encara que sigui per a continuar produint armament", denúncia el col·lectiu.

També s'extreuen conclusions rigoroses en el document d'armeria, i no es creu que les organitzacions sindicals, els partits polítics, les ONG, els col·lectius socials, els moviments populars i els ciutadans en general estiguin disposats a acceptar que les guerres es construeixen també a les fàbriques d'Euskal Herria. És més, mentre no es faci aquesta pedagogia política, consideren que la resta d'iniciatives tenen poc valor: "Les mobilitzacions, les concentracions, els manifestos i altres no seran, més que l'excusa per a evitar la nostra col·laboració directa o el silenci consensuat amb els qui es beneficien de la guerra, per a continuar tranquil·litzant les nostres consciències davant les noves imatges de refugiats i massacres, que la hipocresia que ha reforçat reiteradament el militarisme".