La pandèmia ha posat de manifest en l'Estat espanyol –també a Euskal Herria- les bosses de pobresa i exclusió social, l'atur, la precarietat, l'abandó de les residències d'ancians, les retallades en salut... És clar que tot això tindrà conseqüències, com el tancament d'empreses o la pèrdua de milers d'ocupacions. Les administracions i governs hauran de prioritzar els seus objectius en el repartiment dels recursos econòmics.

En aquest context, recordem les despeses a eliminar o reduir totalment: exèrcit, inversió militar, dietes excessives dels partits polítics, treballs antisocials com el TAV, així com la monarquia espanyola. Ens centrarem en les despeses d'aquest últim, perquè els bascos també suportem amb els nostres impostos les demasias dels borbones.

En total, són 8 milions d'euros els que es destinen a la Casa Reial espanyola. Quant als sous, la família reial percep 679.559 euros. Felip VI.ak gana 242.769 euros a l'any, és a dir, 19.517 euros al mes. La seva esposa Letizia, altres 133.530 euros. Fins fa poc, Joan Carles I.ak rebia 194.000 euros –fins que al març es van conèixer els seus barrabascas a Suïssa– i Sofia 109.260 euros. En la sarsuela, a més, unes 2.000 persones treballen al servei de la monarquia: Unes 300 en les seves oficines i altres 1.500 persones com a membres de la guàrdia real. Aquesta guàrdia ens costa altres 7 milions d'euros a l'any.

Mentre que a una sola família se li dona aquests diners, malgrat ser molt rei, milions de persones viuen amb un salari mínim (950 euros), amb pensions de viduïtat escasses (639,50 euros), amb ajudes a la RGI (680 euros) o amb l'Ingrés Mínim Vital (562 euros), i desenes de milers són invisibles perquè no reben res. Per què el rei ha de cobrar tots els mesos el que milions de ciutadans no cobren en un, dos o tres anys? I a què venen aquests 1.500 guàrdies? És una vergonya. Però més vergonyós encara és que els polítics ho acceptin.