Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"L'intercanvi de cartes ens ajuda a trencar l'aïllament i a col·lectivitzar el dolor i la lluita"

  • Naiara Perea, membre de l'assemblea de jornades transfeministas contra les presons que se celebraran aquest dissabte a Vitòria-Gasteiz, ha parlat sobre les conseqüències socials del sistema penal.
"Gure helburuetako bat da birpentsatzea zigor sistemak nola eragiten duen gizartean".

31 de maig de 2024 - 06:58
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Gens, tatuatges, massatges, menjar vegetal, bertsos i conferències. Haurà de tot el dia 1 de juny en el gaztetxe de Vitòria. Des de les 10 fins a la nit han organitzat un programa de jornada completa en les jornades transfeministas contra les presons. Es parlarà del context de les presons del Sud, dels instruments de pràctica quotidiana de la lluita i del sistema colonial i cis-heteropatriarcal. En el centre de les jornades es realitzarà un tall a les 13.00 per a acudir junts a la trobada pel treball sexual. Naiara Perea, membre de l'assemblea, explica els detalls de les jornades.

Les jornades estan basades en Tatto Circus. Què són els Tatto Circus?

Tatto Circusa va néixer fa molts anys a Roma. En aquesta època, algunes persones del moviment anarquista que operaven entre el tatuatge es van unir, van reunir i van utilitzar la seva capacitat de tatuar. Ateneu Occupato va organitzar unes convencions o jornades en les quals els beneficis que obtenien amb tatuatges, concerts i altres coses van ser utilitzats per a sufragar les despeses judicials de les persones preses i els seus membres. Va sorgir com a resposta a la necessitat momentània, i des de llavors els beneficis que s'obtenen en les jornades són per a presos, ex reclusos i protecció col·lectiva.

Què aporta l'organització de la mirada transfeminista?

Especialment des de la mirada transfeminista, perquè en el dia a dia ens articulem des del transfeminismo. Què significa això? Que tant en les jornades com en les assemblees les persones participants seran gèneres dissidents i dones, i que els beneficis es destinaran a presos, exreclusos i grups de protecció que personifiquen aquestes identitats.

"Les persones cada vegada més oprimides o marginades sofreixen especialment les conseqüències del sistema sancionador. Un exemple no són només les presons"

A més d'aconseguir diners, voleu que sigui un espai per a la reflexió?

Un dels nostres objectius és repensar com afecta el sistema penal a la societat. La presó causa un enorme mal a la societat, però sobretot, les persones cada vegada més reprimides o marginades sofreixen especialment les conseqüències del sistema penal. Un exemple no són només les presons: També existeixen Centres d'Internament d'Estrangers, psiquiàtrics i zoos. Volem reflexionar sobre això per a buscar alternatives més enllà d'aquest sistema basades en la protecció col·lectiva.

Com influeix el sistema sancionador?

És una frase que es diu moltes vegades, però és totalment real. En el cas de la presó es diu que és un mirall de la societat. Això significa que les opressió que existeixen avui dia es magnifiquen en la presó. Per tant, les persones racistes, les identitats dissidents, les dones, les persones disc [amb discapacitat] i altres persones sofreixen de forma molt violenta la idea d'aquest sistema penal.

Creus que les jornades poden servir per a revisar les maneres d'afrontar els conflictes que sorgeixen en el dia a dia?

El sistema penal està plenament integrat en la nostra societat, per la qual cosa també en la nostra societat. És hora de mirar cap a dins i revisar les actituds, els comportaments i la manera de pensar de cadascun. Aquesta violència també és present en els nostres espais i relacions. Per això, pot ajudar a allunyar-se del sistema penal i a crear maneres de relacionar-se cada vegada més sanes, a desfer la manera d'actuar i a crear xarxes d'un altre tipus.

Organitzeu un programa de tot el dia, en el qual, entre altres coses, hi haurà un txoko per a escriure cartes. Per què és una eina important?

Hi ha persones que no tenen intercanvi de cartes, però és molt important per als quals volen rebre-les. L'intercanvi de cartes ens ajuda a trencar l'aïllament i a col·lectivitzar el dolor i la lucha.es una manera de sortir de l'individualisme i de solidaritzar-nos amb els presos que tenim al nostre costat i a quilòmetres.

 


T'interessa pel canal: Kartzela
ANALISIA |
Amurrioko epaia: mendekurik gabeko akordioa, indultua errazteko bidean

Hiru urte eta bederatzi hilabeteko espetxe zigorra gogorra badirudi ere, akusazio partikularrak ahalegina egin du Lezamako polizia nazional ohia espetxera joan ez dadin. “Ez da garaia kartzelak betetzeko”, adierazi du bere abokatuak.


Triomfs agredolços

En la nostra quadrilla, en edats més primerenques, moltes vegades comentàvem que estàvem acostumats a perdre. Vam estar immersos en multitud de petits i grans conflictes, gairebé sempre amb raó i imaginació, però la majoria de les vegades vam perdre. Imagina't! Vam estar... [+]


"La presó malalta i la presó mata"
Llibertat Francés Lecumberri, coordinadora de Salhaketa Navarra, ha parlat de les mancances del servei de salut dels centres penitenciaris: “Quan el personal sanitari es transmet amb les lògiques i criteris del centre penitenciari, en lloc de ser garant d'uns certs drets,... [+]

La presó de Martutene serà buidada l'any vinent
L'Alcalde de Sant Sebastià, Eneko Goia, ha explicat que l'any vinent es procedirà al desallotjament de la presó de Martutene i a la posada en marxa de la segona fase del projecte de Txomiñenea. Així ho ha avançat Goia, en roda de premsa posterior a la Junta de Govern Local,... [+]

L'Inspector General de Presons demana mesures per a acabar amb la sobrepoblació de les presons franceses
L'1 d'agost eren 74.237 presoners per a 60.000 places, repartits en 179 presons. La presó de Baiona, per exemple, té 75 places i en l'actualitat hi ha 135 preses. L'Inspector General de Presons francès CGLPL enumera en la seva nota les conseqüències d'aquesta sobrepoblació:... [+]

Suïcidi dels presos: què ocorre a l'interior de la presó?
Augmenta el comportament suïcida entre les persones preses a causa de factors psicològics i sociodemogràfics. En Hego Euskal Herria, en 2023, dos presos es van suïcidar una setmana més. Recentment el Govern Basc ha posat en marxa un nou protocol que reforça la figura dels... [+]

La nova "megacarela" d'El Salvador causa congestió i convocatòria de violència
El president Bukele crea la “major presó d'Amèrica” per a introduir als seus banquers. Totes les bandes estaran barrejades, com des de 2020. Els grups de drets humans denuncien la situació de les presons i adverteixen que la confusió de bandes pot provocar assassinats i... [+]

2023-03-02 | Hala Bedi
El pres mort en la presó de Zaballa estava condemnat a canviar de mòdul per tenir un telèfon mòbil
Bedi descobreix que un jove de 22 anys va ser castigat abans de morir: el van obligar a canviar de mòdul per un presumpte telèfon mòbil. Estava en el mòdul 13, un dels quals pitjor condicions de vida té en Zaballa.

Un pres mor en la presó de Martutene, el segon a morir en les presons del País Basc durant dos dies
El mort és un home de 57 anys que estava en infermeria. És el segon pres mort en les presons d'Euskal Herria en 24 hores.

2022-09-27 | Etxerat Elkartea
Altres 12 presos bascos s'acosten aquests dies a les presons d'Euskal Herria
Manex Castro, Oskar Zelarain, Jon Bienzobas, Xabier García, Jon Rubenach, Unai Parot, Ainhoa Garcia, Alberto López de Lacalle, Aitor Agirrebarrena, Jon Igor Solana, Juan Manuel Inziarte i José Antonio Zurutuza són els encarregats de portar a les presons d'Euskal Herria.

Llibre 'Txori Urduinak'
Obrint camí a la reflexió sobre el sistema penitenciari i la cultura del càstig
Les presentacions del llibre Txori Urdin obren el camí per a reflexionar sobre el sistema penitenciari, la cultura del càstig, les maneres de resoldre els conflictes mitjançant la venjança i la violència.

2022-06-20 | Leire Artola Arin
Els migrants de la nau Aita Mari inicien una vaga de fam per a demanar l'atracada com més aviat millor
Un grup de 112 persones rescatades en la mar Mediterrània estan a bord i no els donen permís per a desembarcar en un port segur, alguns porten sis dies en el vaixell. Volen utilitzar la vaga de fam per a pressionar a les autoritats.

2022-06-08 | ARGIA
Tattoo Circus del 17 al 19 de juny en el barri d'Errekaleor
La trobada de solidaritat amb els presos combina la cultura del tatuatge amb la lluita contra les presons. Cabaret, suspensing, tatuatges, conferències, concerts, presentacions de llibres... s'omplirà el barri ocupat de Vitòria-Gasteiz durant tres dies.

Eguneraketa berriak daude