Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Homenatge als presos en el camp de concentració de Gurs, entre ells 6.000 bascos

  • Com tots els anys, l'associació Terres de Mémoire(s) et de Luttes ha homenatjat els presos en el camp de concentració de Gurs. Molts eren membres de l'Exèrcit Basc i de l'exèrcit republicà. Molts altres combatents contra Franco i contra les dictadures d'Hitler i Mussolini van tenir lloc en el camp de la concentració. En aquesta zona van estar prop de 6.000 bascos i es calcula que 14.000 jueus van ser assassinats traslladats de Gurs a Auschwitz i Mauthausen.

08 de abril de 2024 - 07:25
Gurseko presoak omentzeko egindako ekitaldia, Gursen, apirilaren 7an. Argazkia: www.irekia.euskadi.eus

L'àmbit de concentració de Gurs (Biarno) s'estén des d'abril de 1939 fins al 31 de desembre de 1945. Va ser l'àmbit de major durada i importància en l'Estat francès. Va ser l'àmbit més pròxim al País Basc, a 4 quilòmetres de Zuberoa.

L'Associació Terres de Mémoire(s) et de Luttes ha celebrat el seu acte de memòria el 7 d'abril. Enguany es compleixen 85 anys del desplegament de la zona nazi. En l'acte han estat presents familiars de persones preses, associacions socials i culturals i representants polítics de Nova Aquitània, País Basc, Navarra i Aragó. El viceconsejero de Drets Humans, Memòria i Cooperació del Govern Basc, José Antonio Rodríguez, ha visitat Ranz Gurs el dia 7 i ha recordat als presos bascos: “Gairebé sis mil bascos van arribar a Gurs fugint de la dictadura de Franco, on van viure i van sofrir (alguns van morir) en unes condicions lamentables i cruentes. És recordar (no oblidar) la memòria, la veritat, la recerca, el coneixement i la nova pedagogia, la socialització i la transmissió d'aquest coneixement; la veritat que resol, transforma i empodera”.

Més de 60.000 reclusos en sis anys

En la informació oferta pel Govern Basc sobre l'homenatge, els quatre temps del marc de concentració han estat els següents:

1- Del 2 d'abril de 1939 al 10 de maig de 1940: republicans espanyols, Gudaris i voluntaris de les Brigades Internacionals. En total, 27.350 persones, només homes.

2- Del 10 de maig de 1940 a l'1 de setembre de 1940: "les més desitjades", especialment les dones dels països d'Alemanya i Reich. Al costat d'ells, per delictes d'opinió (comunistes, bascos espanyols, etc.) centenars d'homes internats. En total 14.795 homes i dones.

3- De l'1 de setembre de 1940 al 25 d'agost de 1944: jueus estrangers. En total, 18.185 homes, dones i nens van ser internats per l'antisemitisme estatal realitzat pel règim de Vichy. Van ser deportats sistemàticament a Auschwitz i assassinats a partir de 1942.

4- Del 25 d'agost de 1944 al 31 de desembre de 1945: "auxiliars" i un centenar d'antifranquistes espanyols. En total, 3.370 persones, només homes.

Barracons de presoners.

Gurs, el camp basc, llibre de Josu Chueca

El professor d'Història Contemporània de la UPV, Josu Chueca, també ha intervingut en l'acte de Gurs. Chuecak Gurs. Va escriure el llibre El camp basc (Txalaparta, 2007). Abans de l'elaboració del llibre, al març de 2005, va publicar en ARGIA un complet reportatge (Gurs: el marc de concentració dels bascos) sobre l'àmbit de la concentració i, sobretot, sobre uns 6.000 presos bascos. Va entrevistar a Ramón Agesta Irastorza, entre altres. L'irunés Ramón Agesta tenia 22 anys en 1936. El membre del PNB, quan va esclatar la Guerra Civil, pertanyia a la Junta de Defensa d'Irun. A Gurs, al maig de 1940 va ser arrestat amb prop de 800 bascos més. També va entrevistar la mecanògrafa d'Arlette Dachary Ponts et Chaussées. Va treballar en el camp de concentració de Gurs i li va respondre a Chueca quan es preguntava si sabien alguna cosa sobre el destí dels presoners jueus que portaven de Gurs a Auschwitz i Mauthausen: “Quan els americans i russos van mostrar les seves fotografies vam conèixer el que estava passant”.

Josu Chueca, autor del llibre 'Gurs, el camp basc'. Foto: www.irekia.euskadi.eus.

 


T'interessa pel canal: II. Mundu Gerra
No hi ha pau per a hibakush

el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]


La batuda penal hospitalària en la memòria

Naixement 27 de juny de 1944. Els soldats alemanys van realitzar una batuda en un petit poble d'uns 80 habitants de Zuberoa. Vuit persones van morir en l'acte i dinou van ser detingudes, totes civils, de les quals nou serien deportades i només dues sobreviurien dels camps de... [+]


No tots els morts valen el mateix

Normandia. 6 de juny de 1944. Van iniciar l'operació Overlord: Milers de soldats britànics, estatunidencs i canadencs van desembarcar a les platges de Normandia per a canviar dràsticament el rumb de la Segona Guerra Mundial i, per tant, de la història. O almenys això és el... [+]


Jesús Carrera, cap comunista torturat i afusellat pels franquistes, a la pantalla
No obstant això, Jesús Carrera Olascoaga (Hondarribia 1911 – Alcala d'Henares 1945) va arribar a ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Detingut, torturat i afusellat pels franquistes, les seves restes van ser destapades en 2018 en el cementiri d'Alcalá de... [+]

Genocidis oblidats

El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]


Missak Estela de Manouchian
Partisans comunistes bascos contra els nazis
El 21 de febrer, Missak Manouchia i Meliné Assadourian introdueixen les restes del matrimoni armeni en el Panteó de París. Poeta i partisà comunista, Manouchian va dirigir espectaculars accions a la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial, fins que va ser capturada i... [+]

2024-02-12 | Jakoba Errekondo
Guerres castany Indi
Estar ficat en el forat no és el pitjor –li va dir Manu–, el pitjor és no saber quan ens sortirà, o fins i tot si ens sortirà. En la novel·la La Petita Guerra de Lander Garro, en la qual es narren les peripècies dels refugiats d'una guerra, entre els seus personatges,... [+]

Els búnquers del franquisme
Cicatrius de formigó en el límit dels Pirineus
A punt d'acabar la Guerra de 1936, el dictador Franco va ordenar la construcció de milers de búnquer als Pirineus. Estem acostumats a veure'ls en la muntanya fa temps, però no sabíem que formaven una gran línia defensiva, i en els últims anys s'han posat en marxa iniciatives... [+]

“Eichmann is an Israeli pilot bombing Gaza”
If the Palestinians kidnapped, tried and hanged an Israeli pilot, wouldn’t it be the same?” To answer these and other questions, starting with the book of Eichmann Jerusalem by Hannah Arendt, we have gathered two philosophers and a political scientist around the table to... [+]

Who was Adolf Eichmann?

Karl Adolf Eichmann (Solingen, German Empire, 1906 - Ramdel, Israel, 1962) was the Senior Official of the SS of Nazi Germany, especially known for his appointment as “logistical manager” of the so-called Last Solution or Last Solution. Planning for transporting deportees to... [+]


Adolf Eichmann: the naïve
This year marks 60 years since the publication of Hannah Arendt in Eichmann Jerusalem. One more year, Nazi official Adolf Eichmann, "logistical manager" of the Holocaust, was hanged in Israel. Arendt followed Eichmann's judgment in New Yorker and published the book collecting these... [+]

La xarxa de resistència Comet serà recordada des d'aquest dijous fins al diumenge
Comet va ser una xarxa de resistència que acompanyava a soldades i avions pilots aliats a Bèlgica, França i Euskal Herria durant la Segona Guerra Mundial. L'associació Amics de la Xarxa Comet, situada en Anglet, ha organitzat diverses iniciatives per a commemorar aquesta... [+]

Madrid no és la tomba del feixisme
Madrid, 1939. Abans que la ciutat caigués en mans dels franquistes, era considerada com la capital contra el feixisme mundial, gràcies a la propaganda del govern republicà i als famosos intel·lectuals antifeixistes que van passar per allí durant la guerra. Els vencedors van... [+]

Pèrdua de la guerra i suïcidi
Els grups memorialistes han recuperat recentment el cadàver d'Anisio Castillo de Ciudad Real en l'Estat espanyol, un republicà suïcidi en 1943, perquè els franquistes deixessin en pau a ell i a la seva família. No és una cosa nova, ja que la tendència a suïcidar-se abans... [+]

Oblidant els crims d'ahir, com evitar les guerres d'avui?
Més enllà del bombardeig de Guernica, Alemanya a penes coneix la participació de la Legió Còndor en la massacre de la població durant la Guerra de 1936. El periodista Carmela Negrete ha comptat aquesta falta de memòria en la revista Context. Sense saldar tals deutes, com... [+]

Eguneraketa berriak daude