Animant a una selecció que ens prohibeix
Fa ja molts anys que no segueixo la competició internacional (Jocs Olímpics, Mundials…). La indiferència, el cansament, el dolor… i també em produeixen una mica de ràbia. I, en conseqüència, l'alternativa que em queda és no veure-la.
El motiu no és que no li agradi l'esport o que sigui contrari a la competència. És que no deixen participar a la nostra selecció, la basca. Precisament, altres seleccions nacionals i franceses ens neguen la seva participació oficial. I la selecció basca no és l'única que sofreix aquesta prohibició: Catalunya, Galícia, Còrsega, Bretanya…
Des de la meva joventut he conegut diversos moviments a favor de la selecció basca, sent el principal el treball realitzat per ESAIT. S'han seguit diverses estratègies. Però encara no s'ha aconseguit l'oficialitat de les seleccions basques. I els esportistes bascos encara no tenen l'oportunitat de competir amb la selecció basca. Una vegada a l'any, com a molt, si no és per a fer amistats simbòliques, per descomptat…
La "normalització" ha estat una de les paraules que he sentit en moltes ocasions entorn de l'Eurocopa que s'ha celebrat aquest estiu. S'ha considerat un pas positiu, també a Euskal Herria, que la gent vagi vestida amb samarretes espanyoles, sense por, que es posin grans pantalles a les ciutats per a veure els partits de La Vermella… Acceptar. Però falta l'altra meitat de la normalitat: que la selecció basca també sigui oficial, que pugui participar en competicions internacionals, i que els aficionats de la selecció basca, vestits amb samarretes verdes, puguin celebrar els partits de la nostra selecció en grans pantalles.
No demanem gens extraordinari. Només tenir els mateixos drets que els nostres veïns. Que la selecció que sentim tingui dret a jugar i que puguem animar. Perquè si no ho fem, la normalitat es queda molt coixa, perquè estaríem normalitzant alguna cosa que no és normal…
Un altre dels arguments que he sentit és que això és una qüestió entre les parts, a acordar entre les dues parts. Però no diuen que la relació entre aquests dos costats no és entre iguals. El País Basc i Espanya no s'assemblen en res a la relació d'Espanya amb Itàlia, Portugal, Suècia o Checa. En el nostre cas, una part està per sobre de l'altra. Perquè una part nega els drets de l'altra. Com a peixos grans mengen petits. Perquè és Espanya la que prohibeix la participació de la selecció basca. Són cançons antigues: bandera, idioma, cultura i selecció única.
És irònic que s'acusi de ser anti-espanyols als quals no ens animem o als quals no celebrem les victòries d'Espanya. En realitat, perquè són els anti-bascos, en la mesura en què ens prohibeixen la nostra selecció
I és curiós que l'afició espanyola ens demani contínuament que respectin els seus drets. D'acord. Però, i quan han de respectar els nostres drets fonamentals? La selecció basca no prohibeix cap altra selecció. Tot el contrari. És el d'Espanya el que prohibeix a les altres seleccions de futbol. Els que se senten espanyols poden animar a la seva selecció, ja que poden participar de manera normal en les competicions. Els que ens sentim bascos no tenim aquesta possibilitat, perquè se'ns ha negat.
Per tant, és irònic que s'acusi de ser anti-espanyols als quals no animem o als quals no celebrem les victòries d'Espanya. En realitat, són ells els anti-bascos en la mesura en què ens prohibeixen la nostra selecció.
Per què l'Estat espanyol no el fa com el Regne Unit? On Escòcia i Gal·les, per exemple, poden competir amb les seves pròpies seleccions sense cap problema, encara que no siguin estats independents. Per què el que allí és possible no s'aplica aquí? Per què Espanya no fa el mateix i garanteix a tots la igualtat de drets, una vegada solucionat el problema? És un assumpte de voluntat política. El que cal resoldre políticament. No podem posar tot el pes en els esportistes (només)… I també com a societat, crec que hauríem de moure'ns més entorn d'aquesta reivindicació.
No sé exactament quin full de ruta hauríem de seguir. Però sé quin no és el camí: donar per normal la situació actual i animar a la selecció que ens prohibeix. I en aquest sentit, em resulta absolutament incomprensible (suposadament) veure a la gent que fa costat a la selecció basca celebrant les victòries de la selecció espanyola. També en pobles petits molt euskaldunes. Fa 30 anys i en l'actualitat. Per a justificar-ho, tenen un munt d'excuses (tenen entrenador basc; juguen jugadors de la Real i de l'Athletic; són pròxims…).
No sé com explicar-ho. Potser (suposadament) els qui són partidaris de la selecció basca no ho són en realitat, i els surt (i s'accelera) la seva espanyolitat que tracten de mantenir d'amagat amb La Vermella? O tant hem perdut el nord, que de veritat fins i tot els de la selecció basca han arribat a animar a una selecció que ens prohibeix? És normal que la gent que s'assegui espanyola animi a la selecció espanyola. Però, quants són aquests als pobles petits euskaldunes? Alguns diran això de sempre: que cal no confondre esport i política. Però, desgraciadament, la política influeix en tot, i aquesta qüestió, en la mesura en què és una qüestió estrictament política, té molt poc d'esport.
No és la meva intenció dir a quines seleccions cadascun ha d'animar. Ni molt menys. Però és un tema que ens hauria de donar molt a pensar. Que requereix una reflexió profunda. Animant a la selecció que ens prohibeix, perquè mai tindrem seleccions basques.
Aitor Irigoien Odriozola
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]