Jornades Gure Memòria en Errekaleor, centrades en les lluites del passat recent d'Euskal Herria
- Se celebraran el divendres i el dissabte en el barri ocupat d'Errekaleor, a Vitòria-Gasteiz. Es tracta de reforçar la memòria col·lectiva amb l'objectiu d'alimentar les lluites del present i del futur.
Militants i moviments populars participaran en les jornades. El divendres, a les 18.30 hores, donarà principi la xerrada de l'associació Ahaztuak 1936-1977. A continuació tindrà lloc un sopar de cant internacionalista, en la qual Euskal Telebista analitzarà l'actualitat.
El dissabte a les 10.00 hores es reprendran les activitats amb la xerrada "diverses rutes de lluita des de relats personals". A les 13.00 hores, Bilgune Feminista prendrà la paraula per a compartir l'anàlisi feminista de la repressió. A les 18.30 de la tarda, Josetxo Otegi i Iñaki Gil de Sant Vicent prendran la paraula per a debatre sobre les formes de lluita dels moviments d'alliberament nacional. En el barri es podrà adormir en el mateix barri, i hi haurà serveis de cura de nens i de traducció per als nens.
Els organitzadors han explicat que amb les jornades es pretén potenciar de manera col·lectiva una memòria pròpia. “Ens volen en amnèsia permanent”, diuen, “perquè no fem les nostres lliçons del passat”. Consideren que el relat del passat és un instrument important per a la construcció de la societat del present i del futur, i que, en conseqüència, la confrontació entre relats és constant. En aquesta confrontació, el poder intenta, d'una banda, imposar el seu relat “costi el que costi. Des del sistema educatiu fins a les sèries, pel·lícules i cançons actuals”. D'altra banda, tracta d'encadenar relats alternatius, com a “arma de futur” i “refugi de noves formes d'interlocució en la realitat”. “Un poble sense memòria deixa de ser un poble”, han advertit.
.jpg)
50 urte bete dira Polizia frankistak Mikel Gardoki Azpiroz ETApm-ko kidea tirokatuta hil zuenetik. Egiari Zor fundazioko kideek eta Gardokiren kide Juan Miguel Goiburu Mendizabal 'Goiherri'-k hartu dute parte ekitaldian.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
