Aquesta mateixa sentència s'ha pronunciat aquesta setmana a Barcelona, i no sols a Bilbao, sinó també en la capital catalana. El que la llei no reconeix, cada vegada són més els jutjats en els quals els monoparentals –les dones, la gran majoria– tenen els mateixos drets que les famílies tradicionals. Els Tribunals han subratllat que el permís de guarda del nounat no és tant un dret que correspon als pares pel fet de ser-ho, sinó un dret que correspon al nen, ja que aquest té com a finalitat la seva cura i protecció, per la qual cosa no té sentit que el permís de cura d'alguns nens sigui més extens –perquè té dos progenitors– que el d'altres nens –perquè tenen un sol progenitor–. Els jutjats interpreten que és discriminatòria i injusta.

La resolució de Bilbao recorda, a més, que el model de família nuclear biparental ha canviat des de la dècada de 1970 i que els nous models han de ser tinguts en compte.

Advoca per no acudir als tribunals

En 2020, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va dictar una resolució pionera per la qual es va concedir a la mare soltera un permís maternal de 24 setmanes amb un permís de 16 setmanes. Altres resolucions segueixen la via del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, però els col·lectius de monoparentals insisteixen que la llei hauria de reconèixer-los aquest dret, sense necessitat d'acudir als tribunals.

A pesar que els diferents models de família són cada vegada més nombrosos, moltes de les normes i bonificacions que tenim no tenen en compte a les famílies no tradicionals, i el monoparental que no segueix el camí de la denúncia queda moltes vegades venut. “Encara queda molt per lluitar”, diu l'única mare, Amaia García, que acaba d'explicar-nos que si un dels membres de la parella es queda vidu s'entendrà automàticament com a família nombrosa, “però no és una família nombrosa la que, com en el nostre cas, té dos fills i un sol pare. Quin sentit té?”.