L'escultura de Koons representa a un cadell de 12,4 metres d'altura, vestit amb flors que cobreixen de dalt a baix. L'artista estatunidenc va preparar l'escultura per a una exposició que es va realitzar en 1992 a la ciutat alemanya d'Arolson. Va ser instal·lada en el port de Sydney en 1995 i adquirida en 1997 per la Fundació Solomon R Guggenheim per a la seva instal·lació en l'atri del nou museu bilbaí dins de l'exposició inaugural. Va romandre una estona en la plaça Rockefeller Center de Nova York, i és part de la col·lecció del Guggenheim de Bilbao des que va tornar a aquesta. En les últimes dècades ha romàs sota la influència de l'atmosfera, i l'estructura de l'escultura necessita d'obres de reforma.
L'acolorit pelatge de Puppy està format per 38.000 flors que es veuen des de fora de la capella. El manteniment també és un treball: canvien les flors dues vegades a l'any. Una estructura d'acer reté l'abonament que necessiten les flors: Unes 25 tones. Amb el temps, no obstant això, els mecanismes de supervivència de l'escultura estan envellint, el sistema de reg té fugides i cal canviar algunes parts de l'estructura d'acer.
Koons explica que volia portar a una obra l'equilibri entre la polaritat de la Catedral Barroca i l'Església d'Europa. En ells el simètric s'uneix a l'asimètric, l'etern apareix de manera efímera, i flors, plantes i animals en les talles de fusta. Per tant , Puppy considera que es tracta d'un treball sobre el control i l'abandó del control: “En alguns moments de la nostra vida el control és molt important, però en uns altres el control no té cabuda”. Aquesta falta de control, liderada per les forces de la vida, mostra el creixement descontrolat de les flors de l'escultura. Puppy és orgànic, però recull el contrast entre la “energia de la vida” i la forma abstracta en la qual creguem objectes. En la base, no obstant això, hi ha una idea doble. D'una banda, un homenatge a la història de la jardineria i, per un altre, la creació d'una obra que pugui tenir una funció espiritual per a la gent: que la gent pugui reunir-se al voltant en el diàleg sobre la transcendència.
Aquesta és la situació i l'explicació de l'obra. La direcció del Guggenheim ha decidit demanar a la ciutadania i als visitants els diners necessaris per a la reforma de l'escultura. A pesar que el museu compta ja amb un important finançament públic i té l'entrada més cara entre els museus de l'Estat espanyol, han optat per finançament col·lectiu per a sufragar la seva revitalització. El que ofereixen és un cert mecenatge: qui paga protegeix part de l'obra.
Han deixat clar, no obstant això, que si els diners que reben no aconsegueix l'objectiu marcat, el museu posarà la part que falta, i és de suposar que demanar diners a la gent pot estalviar una part del pressupost i assumir el cost total de la reforma. La jugada coincideix amb el sentit general de l'obra, però també mostra alguns extrems.
Encara que el museu, igual que Puppy, canvia amb freqüència de flors i mostra al públic un exterior atractiu, el que fa funcionar l'interior no està en tan bon estat. Així ho denunciava fa dos dies Ane Zelaia Arieta-Araunabeña, responsable dels serveis d'ELA en Bizkaia, en Berria:
“La qüestió és que un museu no és una estructura d'acer i titani buida, que es basa en projectes megalòmans o en campanyes de donació. Els que mantenen viu el museu són els treballadors. No obstant això, la direcció del Guggenheim de Bilbao, el Govern Basc, l'Ajuntament de Bilbao i la Diputació de Bizkaia, patrons de la institució, encapçalats pel Lehendakari i del Diputat General, porten anys donant un tracte minso als treballadors, sobretot a través de la subcontractació. I ara, per descomptat, com Puppy, la base està en dubte.”
En els últims mesos el nom del museu ha aparegut més d'una vegada en les notícies i no en les exposicions que s'han realitzat. De fet, el projecte d'ampliació del Guggenheim a dos emplaçaments d'Urdaibai torna a posar en peus de guerra la polèmica. El Diputat General de Bizkaia, Unai Rementeria, ha afirmat que l'ampliació es durà a terme sobre les ajudes europees, deixant clar quina és la prioritat de les institucions públiques.
Mentrestant, els netejadors del Museu de Bilbao estan en vaga des del 8 de juny per a garantir unes condicions laborals dignes i superar la bretxa salarial. La majoria són dones, subcontractades, malgrat haver treballat en el museu durant més de dues dècades, i el conveni ha quedat obsolet. Arieta-Araunabeña ha denunciat que la direcció no ha ofert cap solució i ha negat fins i tot l'existència d'una bretxa salarial.
La campanya de finançament col·lectiu per a costejar la reforma de Puppy ha creat polèmica en les xarxes socials: la gent no li ha vist amb bons ulls, creu que ha estat una burla. Però a poc a poc està ficant diners. Ara marca entorn de 16.000 euros. Encara així, falta molt per a l'objectiu que s'ha fixat, molts diners i no tant de temps, ja que el director del museu, Juan Ignacio Vidarte, espera que les obres comencin a la tardor, i fins llavors estarà oberta la campanya. Mentrestant, la gent està parlant de l'escultura, de les condicions de treball, del finançament del mueso i de les polítiques culturals de les institucions.
Amb aquest article, el moviment BDS vol fer un boicot públic a l'acte que se celebrarà el pròxim 24 de setembre en el Guggenheim de Bilbao. En aquesta, comptaran amb la presència del reconegut artista sionista, Noa, que presentarà el seu últim treball discogràfic.
Quan en... [+]
Cada època té els seus propis temples, en funció del que el poder ha decidit que agradi la gent a cada moment. Normalment, els que sobrepassen amb escreix les mesures de la persona, ens porten a mirar cap amunt. Si les catedrals eren déus, si els ministeris neoclàssics eren... [+]
Bederatzi hilabete greban pasatu ostean, akordioa itxi dute Ferrovial azpikontratarekin: soldata gordina 23.500 eurotik gorakoa izango dute eta lanaldi partzialak lanaldi oso izango dira.
Ekainaren 1etik daude greban, besteak beste, soldata arrakalaren aurka. Emakumeak dira denak, eta salatu dute 900 euro baino gutxiagoko soldata eta "lan-karga jasanezina" dituztela.
L'artista italià Filippo Tommaso Marinetti va publicar en 1909 el Manifest Futurista. En aquell text va proclamar que “l'amor al risc, el costum de l'energia i la gosadia [...] La valentia, el coratge i la revolta eren elements fonamentals de la nostra poesia”. El text va... [+]
Ez da ohikoena Guggenheim bezalako museo batean bi emakumezko artistaren bakarkako erakusketak aldi berean ikusteko aukera izatea. Beraz, aitzakia hau baliatuta, museora sartzeko bidesaria ordaintzeak merezi duela esango dugu. Lee Krasner margolariaren atzera-begirakoan... [+]
2016an greba egin zuen eta ondoren kaleratua izan zen langile bati 6.251 euroko kalteordaina ematera eta hura berriz ere kontratatzera zigortu dute Guggenheim Bilbao Fundazioa, grebarako eskubidea urratu duelako.