Ens porten a la guerra
Les últimes eleccions ens han enviat un missatge clar. Els europeus no volem guerres. Això d'Ucraïna ha d'acabar i els polítics han de fer passos en aquest sentit al més aviat possible. A França i Alemanya la ultradreta s'ha imposat amb folgança i la raó està en la guerra d'Ucraïna: els dos governs estan mostrant combativitat i la ultradreta s'oposa. A més, l'esquerra no s'ha mobilitzat i la ultradreta està sent més contundent en el front de la pau.
La desideologización és gran en la societat actual. Els ciutadans premien a qui dona una resposta positiva als seus problemes quotidians i, en aquest cas, els guardonats han estat a favor de la fi de la guerra a Ucraïna. Bèlgica i Holanda són uns altres dels països que podrien entrar en la llista de sancionats. El president hongarès, Viktor Orbán, té l'etiqueta d'ultradretana i és la veu més ferma a favor de la fi de la guerra a la UE, sense oblidar que ha guanyat al seu país.
Terroritzada per l'elit econòmica amb la victòria de Rússia
Macron i Scholz no han dimitit. “Rússia no pot guanyar aquesta guerra”, ens repeteix una vegada i una altra el cap de l'OTAN, Jens Stoltenberg. “Europa està en perill de morir” i “Rússia és la major amenaça per a Europa” ens diu Macron. Què significa tot això? Doncs que han donat més importància que el missatge que els han enviat els ciutadans a les elits econòmiques que els han donat l'ordre d'impulsar la guerra. El fons de voltors BlackRock, per exemple, ha comprat ja el 24% de les terres riques d'Ucraïna i part d'això està ara en mans russes.
La paraula pau ha desaparegut dels llavis dels polítics de la Unió Europea i ha estat substituïda per la paraula guerra. De fet, les elits corporatives veuen perillar el sistema econòmic actual amb la victòria de Rússia a Ucraïna i temen que el sistema econòmic rus li representi al sistema neoliberal. A Rússia, on l'economia està controlada en gran manera per l'Estat, després que molts oligarques fossin expulsats de l'aparell del poder. Rússia cada vegada té més amics en el món, i també en l'oest d'Europa, i preveuen ampliar el seu sistema si guanya la guerra. L'Oest neoliberal està terroritzat.
Provocacions i paciència
Les últimes eleccions ens han enviat un missatge clar. Els europeus no volem guerres. Això d'Ucraïna cal acabar i els polítics han de fer passos ràpids en aquesta direcció
La UE continua fent salts qualitatius en aquesta guerra. Aquesta setmana s'ha decidit robar 50.000 milions d'euros a Rússia i enviar-los a Ucraïna perquè inverteixin en armament. Polònia i Romania han començat a amuntegar avions de combat F16 a les fronteres d'Ucraïna. Vladimir Putin va proposar que el 14 de juny comencés a negociar la pau i els concentrats entorn de Zelenski a Suïssa ho van rebutjar per unanimitat. No volen escoltar el missatge de la pau. Per tant, la preparació per a la guerra segueix aquí i cada dia hi ha més perill d'estendre's a tota Europa.
Són moltes les provocacions que se li han fet ja a Rússia. Fa temps que els míssils són enviats diàriament a terres russes causant la mort de civils. Aquestes bombes de l'exèrcit ucraïnès no tenen objectius militars. El nombre de civils morts en aquests dos llargs anys supera el miler. A Moscou, uns 150 russos van ser assassinats durant un concert. Els drons han estat enviats al Kremlin. Comencen a enviar soldats de l'OTAN. Els míssils han estat enviats en tres ocasions a radars estratègics per a la detecció dels míssils nuclears. Per la gran paciència dels russos ja no tenim la guerra desplegada en tota Europa, però la paciència se'ls esgotarà alguna vegada. Els bascos també estem implicats, perquè el president Pedro Sánchez ens ha ficat de ple en aquesta guerra en enviar armes i diners a Ucraïna.
El president serbi, Aleksandar Vucic, ens ha dit que l'anomenat “Occident ” creu que Rússia mai usarà la bomba nuclear, perquè no té el coratge suficient per a això. També que l'OTAN veu una victòria fàcil i això els empeny a reforçar la guerra. Ell veu clar que d'aquí a uns mesos la guerra s'estendrà per tota Europa i, per això, ha començat a augmentar les reserves de petroli i d'aliments de Sèrbia.
Conclusions
Aquesta guerra s'ha tornat mortal o infernal i el perdedor s'esvairà. Si Rússia ho perd, nacions i repúbliques fortament integrades en ell es dispersaran com a peces d'un puzle. Si l'OTAN perd, desapareixerà i les polítiques i polítiques de la Unió Europea canviaran radicalment. Aquesta guerra d'Ucraïna s'ha convertit en una cosa existencial per a totes dues parts.
Hi ha qui diu que Biden busca que algun dia Rússia doni una gran resposta, perquè pugui cancel·lar les eleccions i continuar com a president, com ha fet Zelenski, però no ho ha fet.
Pararem els ciutadans aquesta boja carrera?
https://blogak.eus/euskal-herritik/gudara-garamatzate
Joan Mari Beloki Kortexarena
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
Qui ens ordena...?
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]
L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]
La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]
Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.
No podem imaginar ni imaginar el que... [+]
Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]