Estaven entrant a la sala les persones que s'han acostat a l'acte d'Artium, moltes torturades, quan m'he dirigit a la Plaça Nova, enfront de l'Ajuntament, per a fer la crònica de l'acte de la Guàrdia Civil. Abans d'arribar a la plaça vaig trobar la banda de la Guàrdia Civil davant el Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme, un espai en el qual no tenen cabuda els torturats i assassinats per la Guàrdia Civil. “És una vergonya”, m'ha dit el desconegut ciutadà que m'ha passat per aquí.

Ertzaintza en els tres accessos a la plaça. També en la plaça de Santa María i en tots els accessos al Casc Vell. A l'interior, s'ha acordonat mitja plaça per a donar pas a les autoritats i desfilades: jutges, eclesiàstics, polítics i una multitud de policies i militars, amb els pits carregats de llanda. En l'altra meitat hi havia poca gent i molta aglomeració: els sorpresos que han anat a la plaça sense saber res, molts policies sense uniforme, o alguns que han vingut a homenatjar els militars.

“Em puc posar aquí?”, li vaig preguntar a un jove, per a assegurar-li el lloc adequat per a seguir l'esdeveniment. El lloc és adequat, però més lluny del que es desitja, i al marge de la quantitat de periodistes, perquè la Guàrdia Civil ha negat la credencial al periodista d'ARGIA per “raons de seguretat” (al fotògraf sí li ha donat el seu consentiment). “No hi ha cap problema”, em respon la jove, que continua veient vídeos en el telèfon, de l'homenatge d'avui de la Legió Espanyola. Uns metres més endavant, un altre ciutadà, amb petachos de significat sospitós en la motxilla, exhibeix els colors de la bandera espanyola i el lema “El dolor és passatger” (Mina és efímera). Una dona amb un vestit de paisà se'm va acostar dissimuladament per l'esquena, em va mirar ràpidament al que escrivia en el meu quadern i va tornar a allunyar-me.

Condecoració a l'Ajuntament de Vitòria

En la formació s'han sumat a la plaça diversos grups de la Guàrdia Civil, entre ells la unitat GAR, símbol de la lluita antiterrorista. L'acte ha començat amb un homenatge a la bandera espanyola, “amb l'obligació de tot militar de respectar i defensar ”, acompanyat de l'himne metropolità. Potser és per la falta de costum d'organitzar esdeveniments en espais oberts, però la fragilitat de la megafonia farà difícil seguir les indicacions dels ponents durant tot l'esdeveniment.

Torn de les condecoracions. Un General i un Tinent Coronel de la Guàrdia Civil, un Delegat i Subdelegat del Govern espanyol i l'Alcalde de Vitòria-Gasteiz han lliurat les medalles a les persones i institucions que “enguany han destacat en la missió dels seus serveis”. Entre els condecorats figuraven un guàrdia civil, un ertzaina, un policia espanyol i un gendarme francès, a més d'una medalla de plata. És una llàstima que no hagin definit quins han estat els mèrits de cadascun per a aconseguir la medalla. Finalment, la pròpia alcaldessa del PSE-EE, Maider Etxebarria, ha rebut un reconeixement especial de la Guàrdia Civil a l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, en el qual ha mostrat el seu "més sincer agraïment" per l'autorització de l'acte. Els següents ponents han repetit el seu agraïment.

Normalitat democràtica

L'acte ha comptat amb dues ponències principals. El primer, de José Antonio Mingorance, Cap General de la Guàrdia Civil al País Basc. El militar ha lloat el “compromís” de l'organització militar en els 180 anys “pels drets i llibertats de la ciutadania” i ha recordat especialment als seus companys “assassinats pel terrorisme”.

“Bell, significatiu, emocionant, esperançador”. Així ho ha definit la delegada del Govern a Espanya, Marisol Garmendia, amb motiu de la celebració de l'acte en la Plaça Nova. “Amb normalitat, representant a la societat basca plural que som”. En la seva opinió, l'acte simbolitza "l'espectacularitat democràtica de les forces i cossos de seguretat de l'Estat" i la "normalitat democràtica". Exemple d'aquesta normalitat seria el fet que la Policia Nacional també hagi celebrat el seu 200 aniversari al carrer Indautxu de Bilbao.

La socialista Garmendia ha aprofitat el famós poema Caminante no hi ha camí d'Antonio Machado, que va morir en l'exili en 1939, en l'acte de la Guàrdia Civil, un dels pilars fonamentals del franquisme, per a lluitar contra ETA, “una drecera que no cal tornar a trepitjar”. S'ha referit, en tot cas, a la Guàrdia Civil: ha destacat la seva “aportació decisiva” a la desaparició d'ETA i a la “convivència democràtica” o ha subratllat la seva labor en favor de la “igualtat” entre homes i dones. “Avui celebrem el nostre dia a dia, però també els nostres valors”, resumeix al final de la jornada, “Visca Espanya! Doncs bé, visca el rei! Visca la Guàrdia Civil! Visca el rei! Visca la Guàrdia Civil! per a acabar amb un so agut.

A continuació, s'ha rendit un homenatge als "assassinats per Espanya", acompanyat d'unes paraules del bisbe de Vitòria en defensa de les seves ànimes i de l'himne de la Guàrdia Civil, que han cantat al costat de militars alguns dels ciutadans que m'envoltaven. Al final de l'acte i del rígid protocol, s'han iniciat abraçades, promeses o fotografies col·lectives en un ambient informal i cordial entre polítics, sacerdots, jutges, ertzaines i guàrdies civils. Pels altaveus s'ha anunciat que el dia seguirà en la caserna de Sansomendi, amb un lunch.

Per a llavors hi havia ja una mica més de gent en la plaça, mig deserta. Malgrat la repercussió que ha tingut, i sabent que en la caserna de Sansomendi només viuen centenars de persones, sembla que ni tan sols ha mobilitzat a les seves més reunits, els actes espanyolistes.

Plaza massa gran, sala petita

“El que faran el 12 d'octubre a Vitòria-Gasteiz és una apologia del terrorisme”, preveia una setmana abans una vitoriana que va sofrir tortures de la Guàrdia Civil en una entrevista concedida a ARGIA amb motiu de l'esdeveniment. Decidim no publicar aquella entrevista, entre altres coses perquè temia les conseqüències que pogués tenir el torturat. Tot això ha ocorregut aquest mes d'octubre de 2024, tretze anys després de la desaparició d'ETA.

“Jo no dubto que ETA ha creat terror a una part de la societat, però els qui han creat terror a una altra gran part han estat la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, l'Ertzaintza, els jutges o els funcionaris penitenciaris”, va explicar l'entrevistat. Amb una diferència important: alguns han reconegut el que han fet; uns altres, no.

En el Dia de la Hispanitat, la Guàrdia Civil i els seus seguidors han ocupat la plaça principal de Vitòria-Gasteiz durant tot el seu recorregut, i especialment per a fer apologia del que s'ha fet en la “lluita antiterrorista”, mentre les víctimes de la tortura i la violència d'Estat ho han denunciat en una sala tancada. Però a alguns els ha quedat una gran plaça i a uns altres la gran sala els ha quedat massa petita.