Malgrat ser molt més gran que Dinamarca, Groenlàndia, que segueix en mans d'aquesta monarquia escandinava, ha celebrat aquest dimarts unes eleccions legislatives. El tema més polaritzador ha estat un projecte miner en una regió en la qual les conseqüències del canvi climàtic es coneixen de primera mà, segons The Guardian.
Els dos principals partits de Groenlàndia s'enfronten en el cas d'un projecte miner que pretén treure terra estranya i urani. El projecte es diu Kvanefjeld. El fins ara governant partit social demòcrata, Siumut, és partidari de donar un permís al Govern, al·legant que suposarà grans ingressos per a l'economia de l'illa. L'oposició, entre altres coses la IA, assenyala que la decisió de destruir el medi ambient a l'illa seria perjudicial.
La situació geoestratègica d'aquesta illa i les gegantesques reserves de minerals sota el gel han despertat un interès internacional en els últims temps. Prova d'això és que l'ex president dels Estats Units, Donald Trump, va llançar una proposta per a comprar Groenlàndia en 2019.
El procés independentista bloquejat?
La web Nationalia, dedicada a les realitats nacionals de les nacions sense Estat, destaca que els independentistes han aconseguit el 80% dels escons, però el procés independentista s'ha alentit a causa de les tensions entre tots dos partits.
Inuit Ataqatigiit ha obtingut el 36,6% dels vots i s'ha imposat per primera vegada a Siumut (socialdemòcrata i independentista), que revalidava el poder amb el 29,4% dels vots. En tercer lloc ha quedat Naleraq (independentista centrista) amb el 12,0% dels vots i el quart partit independentista ha quedat fora del Parlament Basc.
El partit amb posicions unionistes liderat pels demòcrates (liberals) amb un 9,1% dels vots i un 6,9% dels vots, ha estat triat pel partit conservador unionista Atassut.
Així, en l'eix independentisme/unionisme, els primers han obtingut 26 escons i els segons 5. En Nationalia podem llegir que els dos principals partits independentistes, abans de proclamar la independència, van a poc a poc assumint competències d'autogovern des de Dinamarca i aposten per construir una economia sobirana.
En 1979, Dinamarca va concedir a Groenlàndia la seva autonomia i gairebé 30 anys després, en 2008, els groenlandesos van votar a favor de la Llei d'Autogovern. Amb la nova estructura, Groenlàndia assumiria progressivament la seva pròpia policia, el sistema judicial, les activitats de recursos minerals, l'aviació, els controls fronterers, l'entorn de treball i altres competències. El Govern de Dinamarca continua mantenint el control de la política monetària i dels afers exteriors al país àrab.Groenlàndia té una de les majors quotes d'energies renovables del món, sobretot procedents de l'energia hidroelèctrica.
No han estat pocs els testimoniatges de joves que han estat enviats a Dinamarca amb l'objectiu de l'assimilació cultural i els han negat la seva llengua.Kirstine Høeg, per exemple, va estudiar el cas de 22 joves groenlandesos que, després de ser expulsats de les seves famílies en els anys 50, van ser enviats a Dinamarca. el Canadà, els Estats Units o els països nòrdics van aprofitar les pràctiques que s'acosten també al genocidi cultural amb els països d'origen dels països veïns. No obstant això, molts d'aquests idiomes no han desaparegut i el groenlandès, per exemple, té un estatus d'oficial a l'illa.
L'auge dels partits independentistes és un fenomen que s'està produint al llarg de l'última dècada. Exemple d'això és aquest reportatge realitzat fa deu anys per Ander Pérez en ARGIA.
Slale webgune estatubatuarrak argitaratu du Groenlandia eta Antartikako glaziarrak NBEaren adituek diotena baino hamar aldiz azkarrago urtuko direla. NASAn urte luzez ibilitako James Hansen da ikerketaren egileetako bat.
Groenlandiako izotzaren urtze azeleratuaren albistea munduko hedabide askok jaso ostean, Carlos M. Duarte ozeanografoak El País egunkarian analisia idatzi du. Bertan dio albisteak harridura sor badezake ere, ez dela gertaera isolatua. Artikoaren urtze fasea atzera... [+]
Groenlandia ia osoa (%97) estaltzen duen izotz geruza lau egunetan urtu da bero masa batek erasanda, NASAko zientzialariek jakinarazi dutenez. Ezohiko gertaera honen aurrean, hasiera batean neurketa-sistemaren akats bat zela pentsatu zuten ikerlariek, inoiz horrelako datuak... [+]
Els taurons de Groenlàndia tenen set metres de longitud i viuen a 500 metres de profunditat. Es mouen molt lentament, ja que no superen els 0,34 m/s, però en els seus estómacs han trobat calamarsons i foques. Els científics no entenen com un animal que es mou tan a poc a poc... [+]