L'illa més gran del món, unida a Dinamarca, no estava a la venda. Llavors Trump es va quedar a l'estacada d'altres bogeries: va arribar la pandèmia, va perdre les eleccions encara que ell va dir que no...

Però quatre anys després, ha tornat a guanyar les eleccions, se sent molt forta (i li fan sentir), i abans de tornar a la Casa Blanca ja ha portat el mateix projecte sobre la taula. Altres dos, amb munts molt diferents. Un, molt més gran, completament indeterminat i que només es podria dur a terme mitjançant un llarg procés polític: Integració del Canadà als Estats Units. L'altra, la més precisa i que els EUA pot fer per força: Recuperació del Canal de Panamà. Entre tots dos, potser el més factible, “comprar” Groenlàndia.

Ara, la idea ja no es pren de broma, i les conclusions han començat a ser les més prudents. Per a uns altres, per exemple, des del punt de vista del port que podria obrir en altres llocs.

Però com es “compra” alguna cosa que no està en venda? A qui li correspondria posar un possible “preu” com a propietari de la mercaderia? Amb quins diners o mitjans es realitzaria la compra? Què seria el que els Estats Units compraria si Groenlàndia estigués a la venda? Per a ser com Alaska o Hawaii? O com Samoa, Guam, etc.? O Puerto Rico?

A l'espera de la resposta a aquesta mena de preguntes, l'anècdota ha servit, de moment, per a recordar la història. El projecte de Trump no és, ni molt menys, nou. els Estats Units ha realitzat diversos intents per a conquistar Groenlàndia, la més seriosa en la Guerra Freda, pel seu espectacular valor estratègic. I cal dir que, després d'obtenir facilitats com si l'illa fos seva, els estatunidencs “es van rendir” en la decisió d'apropiar-se per complet. No hi ha més que recordar els detalls de l'accident atòmic que sofrirà Palomares, que compleix 59 anys en els pròxims dies.

Però en el segle XXI l'estimació de Groenlàndia no es basa, com fa 50-70 anys, principalment en la seva ubicació, sinó en la seva riquesa de matèries primeres subterrànies. I en l'espai que obre al “amo” de l'illa per a l'Àrtic. És evident que per a això els que volen ensenyorir-se d'ell consideren la raresa de la seva població inuita com un avantatge.Els
Estats Units deurien, per tant, tornar a l'imperialisme colonialista més clàssic: apropiar-se de territoris aliens per a explotar les seves riqueses. Utilitzant un sistema de “compra” amb una gran tradició en la història dels EUA

Els que vivíem pensant que això era cosa del passat, tenim un problema. Per a esmenar-ho, potser ens convé escoltar les paraules de l'historiador Daniel Immerwarh o, qui tingui temps, llegir el seu llibre How to Hide an Empire (Com amagar un imperi).